El nou gir de guió de Pedro Sánchez en una dilatada trajectòria d'anuncis sorpresa

Pedro Sánchez deixava entreveure aquest dimecres al matí al Congrés fins a quin punt l'havia molestat l'enèsima polèmica al voltant de la seva dona, Begoña Gómez.

"Malgrat tot, continuo creient en la justícia d'aquest país", deia hores abans de prémer el botó per publicar una carta en què deixa oberta la porta a dimitir.

L'anunci ha capgirat en poques hores l'escenari polític estatal i, de retruc, també el català, on aquest dijous comença una campanya electoral protagonitzada fins ara sobretot per Puigdemont, però que de cap manera quedarà al marge de la incertesa que s'ha obert a La Moncloa.

Sánchez, que fins ara havia fet girs de guió que volien transmetre fortalesa i astúcia per seguir endavant, ha canviat de to aquesta vegada situant-se en el terreny de la crítica als mètodes de PP i Vox, sí, però també en el terreny dels sentiments.

"Val la pena tot això? Sincerament, no ho sé", diu en una carta que insisteix en la transcendència personal d'un assumpte que podria acabar en dimissió.

El president del govern espanyol se situa en el camp de dimissions com les de l'exprimera ministra de Nova Zelanda Jacinda Ardern, l'exprimer ministre de Portugal António Costa, o, més a prop encara, l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra, però això no ha impedit que l'anunci obri la porta a les interpretacions de qui pot veure-hi un intent de guanyar vots.

És una acusació recurrent en una carrera que ell mateix s'ha encarregat de definir com una mena de cursa d'obstacles per mantenir-se dret enmig de la tempesta constant de la política espanyola.

Primer, l'1 d'octubre del 2016, quan va erigir-se com el defensor del "no és no" a la investidura de Mariano Rajoy, en contra del que havia decidit la direcció del PSOE.

Aleshores va abandonar l'escó i va ser defenestrat de Ferraz, però aquell tot just era el primer capítol d'un manual de resistència que el va portar a arrasar en unes primàries que li van permetre recuperar el control del partit.

Amb el comandament un altre cop a les seves mans, Sánchez va veure's amb cor de fer el pròxim pas: aprofitar la feblesa de Rajoy per fer-li una moció de censura.

Era el 2018, i la nova decisió arriscada li va sortir bé: la moció va prosperar i Pedro Sánchez aconseguia les claus de La Moncloa, però li calien suports.

Ho va intentar amb Ciutadans, però l'operació no va sortir bé i el socialista va veure's obligat a anar a les urnes no una, sinó dues vegades. Després del flirteig amb els d'Albert Rivera, Sánchez emprenia ara un nou cop de timó i es fixava en els de Pablo Iglesias, amb qui va formar el primer govern de coalició de la història a l'Estat.

I mentre la dependència dels independentistes bascos i catalans augmentava, va decidir fer un altre salt endavant: prémer l'accelerador de les mesures socials, però també, i amb la pandèmia encara ben present, endinsar-se en el complicat camí dels indults.

PP i Vox van emprendre aleshores una campanya per denunciar la mesura per terrar mar i aire i, quan tampoc ningú no s'ho esperava, Sánchez va aprofitar la debacle socialista a les eleccions municipals com a tret de sortida d'un nou gir de guió, amb una convocatòria anticipada d'eleccions que estava convençut que li podia servir per activar l'electorat per aturar la dreta.

Gairebé cap enquesta li donava la raó, però l'obertura de les urnes va demostrar que no anava tan mal encaminat. Això sí, aquesta vegada li cal incorporar Junts a la majoria per ser escollit i impedir la investidura de Feijóo, que havia guanyat les eleccions.

Sánchez s'adapta a les circumstàncies i prem encara una mica més l'accelerador: accepta introduir les llengües oficials al Congrés i, després d'anys negant-s'hi en rodó, assumeix la idea de l'amnistia.

L'escenari torna a situar PP i Vox al capdavant de la mobilització, que aquesta vegada aconsegueix arrossegar milers de persones al carrer, també davant de Ferraz, amb insults i desqualificacions constants cap al president del govern espanyol.

I és en aquest context, i el dels mesos posteriors, quan Sánchez ha considerat que s'han traspassat les línies vermelles que quedaven per travessar.

Una campanya política i mediàtica de la dreta i l'extrema contra la seva parella, diu, que l'ha portat a reflexionar sobre la seva continuïtat en el càrrec. Dilluns sortirem de dubtes.