El novembre més negre de Cuba: empobrida i atemorida amb la tornada de Donald Trump

Els quatre anys de mandat de Joe Biden han estat una decepció per a molts cubans. Lluny de recuperar la distensió de Barack Obama i afavorir l'obertura, el president nord-americà només va alleugerir una mica les sancions draconianes que havia imposat Donald Trump.

Va permetre, per exemple, l'enviament de 1.000 dòlars en remeses al trimestre, més vols xàrter entre els EUA a l'illa o va reobrir els serveis consolars a l'ambaixada de l'Havana. Però al mateix temps, Biden ha mantingut el país a la llista d'estats que patrocinen el terrorisme (designació que comporta greus perjudicis econòmics, financers i comercials) i no ha afluixat l'aïllament a què la primera potència sotmet el règim des de fa sis dècades.

Cuba, en mans de Trump i Rubio

Amb tot, la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca espanta especialment els habitants de l'illa. "La victòria de Trump serà molt perjudicial per Cuba, sobretot per l'economia i perdrem el poc que havíem guanyat", assegura la Isabel Manchon, veïna de l'Havana a l'agència Reuters. Una opinió generalitzada que també comparteix un altre habitant de la capital, Elizardo Tamayo:

"Tots els cubans esperem que sigui dolent, no hi ha cap esperança en el camí. Ja ho vam veure amb les eleccions del 2016, i aquest cop sembla que ve amb més força. Fins i tot ha posat Marco Rubio com a secretari d'Estat, imagina't. El que vindrà serà el pitjor".

Com a secretari d'Estat, Trump ha triat Marco Rubio, l'influent senador de Florida fill d'exiliats cubans a Miami i furibundament anticastrista. D'ell s'espera que treballi per escanyar encara més el règim, faci més difícils els intercanvis o els viatges i reforci el bloqueig a base de moltes més sancions. Ho té clar l'exdiplomàtic cubà i analista polític Carlos Alzugaray:

"Tenint en compte l'estat de vulnerabilitat de Cuba i el tarannà de Trump com a líder polític, crec que buscarà sotmetre'ns a la màxima pressió per aconseguir el que sempre han volgut els EUA. I ara, vist des d'allà, la fruita està madura, acabarà caient i és el moment d'estrènyer i recollir-la. Per tant, de Trump només espero més sancions".

Pels cubans, Trump arriba en el pitjor moment

El novembre ha estat un mes especialment funest per a Cuba. No només pel que molts cubans temen que farà Trump amb l'illa, sinó perquè també ha tingut dos huracans, l'Òscar i el Rafael, dos terratrèmols (sense grans conseqüències) i dues grans apagades de llum.

Els huracans han castigat sobretot l'agricultura de l'illa quan el sector primari és més necessari que mai per compensar el desabastiment crònic i generalitzat d'aliments. Cuba encara importa el 80% del que consumeix, segons l'ONU. Les destrosses dels huracans han malmès molt la pròxima collita, han augmentat el preu del menjar i deixat en un estat encara més fràgil molts agricultors.

Cuba, sense llum

L'altre gran problema aquest últim mes han estat les apagades generals de llum. La xarxa cubana es troba en un estat molt precari pel dèficit de combustible --fruit de la manca de divises per importar-ne-- i per les freqüents avaries de les centrals termoelèctriques, amb més de quatre dècades en explotació i carència crònica d'inversions.

Els experts coincideixen que Cuba ja estava, abans d'aquest mes negre, en una situació crítica a nivell econòmic, energètic i alimentari després d'un deteriorament d'anys. Les apagades, sismes i ciclons evidencien els problemes estructurals de fons del règim, argumenten aquests observadors que parlen a EFE en condició d'anonimat.

Tot plegat, encara ha danyat més la ja feble economia cubana i han donat peu que el govern assumeixi una nova contracció del seu PIB el 2024, la segona caiguda consecutiva de la seva economia.

Sagnia demogràfica

Una prova d'aquesta crisi estructural és la crisi demogràfica galopant que viu Cuba. Entre la baixa natalitat i l'emigració, el règim va reconèixer el juliol que, en només dos anys, havia perdut un 10% de població, per culpa de la baixa natalitat i sobretot de l'emigració.

Fonts independents creuen que la xifra real és més aviat del 18%, un nivell més propi d'un país en guerra. Fa dècades que els cubans fugen del seu país i aquesta fuga no ha parat de créixer en els últims anys, especialment entre molts joves que no veuen futur a la seva pàtria.

De fet, Cuba viu l'èxode de població més gran de la seva història, més gran fins i tot que altres episodis dels anys 80 i 90. I, com de costum, la majoria van cap als Estats Units, aquest cop, viatjant en avió a Nicaragua o Veneçuela (on no necessiten visat) i d'allà fan la perillosa travessia per terra fins a la frontera dels EUA.

Saben que un cop allà, pel fet de ser cubans, tenen, almenys fins ara, menys probabilitats de ser deportats que altres nacionalitats. En part, per això s'explica que, en els últims dos anys, el país hagi rebut 850.000 immigrants cubans.

Fins ara, la majoria podia quedar-s'hi, però ara el risc per ells és que Trump els retiri permisos i protecció i els inclogui en els seus plans de deportació massiva.