El nucli intern de la Terra és menys sòlid del que es pensava i canvia de forma

Fins ara es pensava que el nucli interior de la Terra, el seu pinyol, era una esfera sòlida que flota i gira en un nucli magmàtic exterior. Científics de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) han detectat una transformació estructural en aquest nucli dur, que no seria tan sòlid com es pensava. 

Aquest descobriment en la naturalesa física del nucli terrestre faria més llum sobre el seu funcionament i els efectes que té en la rotació de la Terra i la generació del camp magnètic que fa possible la vida al planeta. 

L'estudi, publicat a "Nature Geoscience", revela que aquest nucli intern es deforma a prop dels límits que toquen el nucli extern. I segons els científics, la seva forma de bola no és tal i ha canviat els últims 20 anys. Les seves vores poden haver-se deformat en 100 metres o més d'alçada en alguns llocs. 

El professor de Ciències de la Terra de la Universitat del Sud de Califòrnia John Vidale, que lidera l'estudi, creu que aquests canvis poden estar relacionats amb els canvis de rotació del nucli intern que han alterat la durada d'un dia, i la tendència a la desacceleració del planeta.
 

Analitzar les ones que generen els moviments sísmics

Vidale explica que estudiaven aquesta desacceleració intentant esbrinar per què la rotació del nucli intern s'havia alentit respecte a la rotació de la Terra abans de tornar a accelerar-se el 2010. 

Per fer-ho els científics analitzen les ones sísmiques, en aquest cas de 121 terratrèmols repetits de 42 llocs prop de les illes Sandwich del Sud de l'Antàrtida que es van produir entre el 1991 i el 2024. Els registres es van comparar amb els que es van rebre en altres punts de l'hemisferi oposat per analitzar-ne el recorregut. 

"Mentre analitzava els sismogrames de diverses dècades, un conjunt de dades d'ones sísmiques va destacar curiosament de la resta", explica Vidale a la revista de la USC.  "Més endavant, m'adonaria que estava mirant les proves que el nucli interior no és sòlid".

Això volia dir que la causa més probable del canvi estructural de la forma del nucli és la interacció entre el nucli interior i l'exterior. "Se sap que el nucli exterior fos és turbulent, però no s'havia observat mai que la seva turbulència interrompés el nucli intern a escala de temps humana", diu Vidale.

"El que estem observant en aquest estudi per primera vegada és probable que el nucli exterior pertorbi el nucli intern. Els canvis s'originen al nucli interior poc profund, i afecten el nucli intern."

El descobriment obre una porta per revelar dinàmiques anteriorment amagades al nucli de la Terra i a tenir una millor comprensió dels camps tèrmic i magnètic de la Terra, afegeix el professor. 

Què sabem del nucli intern de la terra

El nucli de la terra és encara ple de misteris pels científics. La comunitat científica mundial col·labora i comparteix els treballs per estudiar la part més interna del planeta, a més de 6.500 km sota els nostres peus, on no s'ha pogut arribar mai.

Se sap que el nucli està format per un nucli intern, el rovell de l'ou, format principalment de níquel i ferro en estat sòlid --o això pensàvem fins aquest estudi--, sotmès a pressions de més d'1,3 milions d'atmosferes, i 6.000° de temperatura. I un nucli extern format per metalls i diferents materials en estat líquid o magmàtic.

El nucli intern estaria flotant per efecte de la gravetat en el centre d'aquest magma. La interacció entre el nucli intern i l'extern, per l'"efecte dinamo", genera el camp magnètic de la Terra, que protegeix el planeta de la radiació solar i manté l'atmosfera. Per exemple, Mart és un planeta erm que va perdre el seu camp magnètic fa milers d'anys.
 

Canvis en l'acceleració i la rotació

El debat científic sobre el nucli terrestre s'ha centrat en la seva rotació. Treballs recents han confirmat que el nucli intern de la terra ha girat en períodes ara més lents, ara més ràpids, en les últimes dècades. Fins i tot s'arriba a aturar per canviar la direcció de la rotació. 
 

Fa un any, un estudi xinès va determinar aquest "efecte pèndol" en intervals curts, de mida temporal humana. L'última aturada es va detectar el 2009 -des de principis del 1970 que no havia tingut lloc l'anterior-, i es preveu que la pròxima passi al voltant del 2040. Però a la llarga el planeta està desaccelerant la seva rotació i allargant els dies. 

Si fa 4.000 milions d'anys un dia durava 19 hores, actualment el dia dura 24 hores i una mica més. En total, l'any és de 365 dies i sis hores, per la qual cosa s'afegeix un dia (al febrer) cada 4 anys, els anys de traspàs. Tots i aquests canvis de velocitat en la rotació, el planeta té tendència a alentir-se.

Ara per ara, l'alentiment és imperceptible, i tot plegat, té poques conseqüències visibles. "Aquesta troballa no afecta gens ni mica la nostra vida diària, però realment volem entendre què està passant al mig de la Terra", diu el professor Vitale per evitar interpretacions catastrofistes sobre si el planeta deixa de girar. "En ciència, generalment intentem mirar les coses fins que les entenem", declara a la BBC.