El pacte contra el transfuguisme, un acord de més de 20 anys que no acaba de funcionar

El conflicte obert a l'Assemblea Regional de Múrcia aquesta setmana ha estat un cas més que evidencia que els acords contra el transfuguisme no eviten que hi hagi trànsfugues.

El primer document d'aquestes característiques el van firmar el juliol del 1998 a Madrid 13 partits, entre els quals hi havia el PP, el PSOE, CiU, ERC i Iniciativa.

És un acord que té forma de pacte permanent, que es va actualitzant periòdicament amb normes més precises i s'hi van afegint els nous partits.

Qui és trànsfuga?

L'última actualització és de fa pocs mesos, del novembre del 2020, i s'hi han afegit Ciutadans i Unides Podem i també s'hi ha precisat millor qui es considera trànsfuga:

"Els representants locals, autonòmics i estatals que, traint el subjecte polític (partits polítics, coalicions o agrupacions d'electors) que els va presentar a les corresponents eleccions, l'hagin abandonat, hagin estat expulsats o s'apartin del criteri fixat pels seus òrgans competents."

Segons aquesta actualització, qui decidirà si el trànsfuga ho és o no serà la mateixa força política de la que s'hagin desmarcat.

En el cas de Múrcia, Ciutadans ha dit per activa i per passiva que els considera trànsfugues, la qual cosa hauria de comportar que el PP desistís de col·laborar-hi. El partit fins i tot els ha expulsat de la formació.

"Automoció de censura"

Però no és això el que està dient aquest partit: al contrari, consideren que els tres diputats que han pactat amb el PP han complert amb l'acord de govern que va firmar Ciutadans.

En aquest sentit, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha qualificat aquest divendres d'"automoció de censura" el que ha fet Ciutadans a la regió:

"Són tres persones que s'han mantingut fidels al pacte que es va firmar fa dos anys i aquestes persones afortunadament avui han complert la seva paraula."

"És la primera automoció de censura de la història de la democràcia: un partit que pertany al govern, es presenta a una moció de censura contra sí mateix."

En els més de 22 anys que fa que existeixen aquests pactes hi ha hagut bastants casos de trànsfugues, però la majoria han estat decisions individuals que no han comportat terratrèmols polítics com el d'ara.

El "tamayazo" del 2003

El precedent més sonat que recorda el què està passant a Múrcia és el que el que el 2003 va acabar proporcionant al PP i a Esperanza Aguirre la presidència de la Comunitat de Madrid.

Llavors dos diputats socialistes, Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, no van comparèixer en el ple de constitució de l'Assemblea de Madrid i es van haver de repetir les eleccions.

El PSOE va acabar expulsant-los, però va haver-hi pocs dubtes que havien pactat amb el PP compensacions, tot amb l'objectiu d'evitar que el socialista Rafael Simancas acabés sent el president de la Comunitat.

El cert és que tot indica que, tant en els casos de Madrid el 2003 i de Múrcia aquest 2021 no han estat els trànsfugues els que s'han ofert, sinó que s'han limitat a deixar-se temptar pel partit que després se n'aprofita, en aquests 2 casos, el PP.