El pacte de Montserrat: així es va negociar el traspàs de Rodalies

Era una reivindicació tan històrica que, de tant repetir-la, semblava destinada convertir-se en la cançó de l'enfadós. La Generalitat demanava des de feia anys el traspàs integral de Rodalies, però no l'ha aconseguit fins que els astres s'han alineat en forma de pacte d'investidura.

Això sí, el govern hi va arribar amb una estratègia ben definida, gràcies, en bona part, al document que sorgeix d'una reunió, fins ara desconeguda, a la muntanya de Montserrat.

El precedent: un traspàs "incomplert i incomplet"

El gener de 2010 la Generalitat va assumir la gestió del servei de Rodalies. En paraules de Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals en aquell moment, era "el traspàs més important des de l'aprovació del nou Estatut".

El govern assumia la potestat de fixar horaris i tarifes, però quedava lluny de controlar integralment el servei ferroviari, criticava Artur Mas, en aquell moment cap de l'oposició:

"Com pot ser que es vengui a bombo i plateret un traspàs on no hi ha ni trens, ni vies ni estacions?"

Mas va assumir la gestió d'aquell traspàs a cap d'uns mesos, ja com a president de la Generalitat. Els governs de Convergència i Unió no van capgirar la sensació que el control del govern sobre trens i vies estava lluny del desitjat.

Amb el temps, va fer fortuna l'expressió de Josep Rull, conseller de Territori entre 2016 i 2017, segons la qual el traspàs de 2010 era "incomplet i incomplert". A la sala de màquines de la conselleria hi havia en aquell moment dues figures que van guanyar rellevància amb el temps: Ricard Font, secretari d'Infraestructures i Mobilitat, i Xavier Flores, director general d'Infraestructures de Mobilitat.

Objectiu de legislatura

Font era qui tenia entre cella i cella el traspàs de Rodalies. "Era el seu projecte personal", admeten encara avui al govern català. Però les negociacions no avançaven. Els càrrecs de Territori, integrats en el Departament de Presidència, troben un mur a cada reunió de la Comissió bilateral Estat-Generalitat, segons apunten les fonts consultades per TV3:

"Arriba un moment que això ja no té més reconegut. Els tècnics són molt clars en aquest punt."

Passat el primer any del govern Aragonès, Font va compartir les seves sensacions amb Núria Cuenca, secretària general de la Presidència, i Jordi Cabrafiga, secretari general del Departament d'Economia. Tots tres visualitzen una escletxa que pot forçar el ministeri a negociar: la necessitat que tenia de signar un contracte programa entre la Generalitat i Renfe que assegurés la continuïtat de l'actual operador de Rodalies.

"El Ministeri volia allargar aquesta relació fins al 2030, i això podia ser una palanca de força per a nosaltres", conclouen a Palau. El president de la Generalitat ordena que la qüestió s'elevi i es creï un equip de treball entre les conselleries de Presidència, en mans d'ERC, i els càrrecs de Territori, vinculats a la vicepresidència que ostentava Junts.

Era el setembre del 2022, just quan, en el debat de política general, s'escenifica la trencadissa del govern de coalició.

Amb la reformulació de l'executiu, Esquerra assumeix també la cartera de Territori, de la mà de Juli Fernández. Marc Sanglas relleva Ricard Font com a secretari d'Infraestructures, i s'encarrega de dissenyar un document que visibilitza les fortaleses i debilitats de la Catalunya ferroviària:

"La realitat ens demostra que no podem fixar horaris, perquè no tenim autoritat sobre els solcs. Tampoc podem fixar les tarifes, perquè el Ministeri decreta la gratuïtat de Rodalies sense consultar-nos. Tenim potestats que no existeixen de veritat."

La conclusió és clara: cal un canvi d'escenari.
 

Els pressupostos obren la porta

Sense el suport de Junts, ERC va negociar l'aprovació dels pressupostos amb el PSC. Els socialistes ja havien instat el govern espanyol a traspassar Rodalies en una proposta de resolució presentada al Parlament, i les negociacions pressupostàries confirmen que la via té recorregut.

El pacte se signa l'1 de febrer al Palau de la Generalitat, i inclou la petició d'obtenir més recursos per a Rodalies. En paraules del cap de l'oposició, Salvador Illa, "iniciem una etapa de cooperació" respecte al servei ferroviari.

La tancada de Montserrat

El govern, doncs, intueix que viu un punt d'inflexió, que els elements que poden obrir la negociació real comencen a alinear-se. Falten dos aspectes: esperar el moment per arrencar les converses i definir els objectius que s'hi plantejaran.

Aquí és on entra en escena la muntanya de Montserrat. Núria Cuenca i Marc Ramentol, director general de Coordinació Interdepartamental, proposen reunir les figures clau de l'executiu en una sala per fixar l'estratègia a seguir. Compten amb càrrecs de tres conselleries: Presidència, Territori i Economia. 19 persones en total.

Cal discreció i, per això, Cuenca proposa un espai aïllat del brogit. El Departament de Presidència forma part del Patronat de la Muntanya de Montserrat, i allà troben una sala per encabir-hi tots els actors implicats.

Són 9 hores de reunions intenses, en què s'aterra els objectius. "No només és una voluntat de dir que volem Rodalies", diu Sanglas, "sinó què vol dir volem Rodalies". Aquesta resposta és triple.

Les tres carpetes

Al fons de la sala, tres plafons defineixen els àmbits de negociació que vol plantejar la Generalitat.

• En primer lloc, la transferència del dèficit tarifari, és a dir, dels diners que l'Estat aporta cada any a Renfe per compensar les pèrdues que té per operar el servei. Aquest any són de 335 milions d'euros.
   
• Segona carpeta: la gestió de la infraestructura. És, probablement, la més simbòlica i de més pes polític: les reiterades incidències al servei de Rodalies i la manca de sintonia amb Adif, que n'és l'encarregada, fan palès que l'element en què més pot notar la ciutadania el canvi de gestió és que la Generalitat assumeixi el control de vies i catenàries.
   
• Tercera carpeta: l'operador del servei. Pel Ministeri, la mare dels ous. "Hem de signar el contracte programa amb Renfe", demana públicament la ministra de Transports, Raquel Sánchez, cada cop que en té l'ocasió. Madrid vol assegurar la continuïtat de l'empresa pública al capdavant de Rodalies.

La foto del ciri

A Montserrat es respira un ambient similar a l'eufòria. "Vam sortir amb un full de ruta molt clar pel que fa a objectius a assolir en cada carpeta", expliquen a Palau.

"Malgrat saber que era una negociació difícil", assegura Cuenca, "sortim il·lusionats perquè ho veiem possible". Només faltava un detall, una concessió a la mística: "Perquè tots els astres se'ns alinïin, hem d'anar a posar un ciri a la verge de Montserrat."

Una foto immortalitza el moment.

Esperant el "momentum"

Fixada l'estratègia, el govern espera el moment per obrir la negociació. Cal un impacte mediàtic i, parlant de Rodalies, això no costa gaire: les incidències al servei són constants, obren informatius setmana sí, setmana també i aixequen la indignació dels usuaris.

No és el primer cop, però el 14 de març en passa una de grossa: una avaria al sistema elèctric provoca retards en cinc línies de Rodalies simultàniament a primera hora del matí. "Avui és el dia; avui enviem la carta", diu Cuenca.

El conseller de Territori reclama a la ministra obrir la negociació. "Es rep amb fredor", recorda Sanglas. "Sembla que no els interessa". A finals d'abril, en una reunió amb el Ministeri sobre la Ronda Nord, els càrrecs de la Generalitat proposen tractar també la qüestió ferroviària. "D'això avui no en parlarem", rebla David Lucas, secretari d'Estat de Transports. I no se'n parla més.

La ministra Raquel Sánchez esgrimeix, des que va assumir el càrrec, un mateix argument: la llei impedeix, diu, el traspàs de les línies de la xarxa ferroviària d'interès general. El 4 de maig, en una entrevista a Ràdio 4, concedeix, per primer cop, que "es pot traspassar determinats trams que només són d'utilització intracomunitària". Traducció: l'R1, R2 i R3 estan, per primer cop, sobre la taula.

"S'obre la closca"

Malgrat els indicis que el moment per negociar s'acostava, cal esperar al setembre, passades les eleccions generals, per entrar en la nova fase. El 13 de setembre, Ester Capella, consellera de Territori des del mes de juny, visita Raquel Sánchez a Madrid. La reunió és llarga, tres hores, i en surt amb una millora del servei de Rodalies de Lleida, però també amb la convicció que l'escenari ha canviat.

"Allà s'obre la closca que havia estat tancada durant tant de temps", assegura Sanglas, present en la trobada, "i els primers sorpresos som nosaltres, perquè ja no ho vinculen tot al contracte programa amb Renfe".

És el moment de recuperar el document sorgit de la cimera de Montserrat. Es fa arribar a la taula de negociació de la investidura, però la resposta de Madrid es fa esperar gairebé un mes. Tot s'accelera a finals d'octubre, amb un intercanvi de propostes i contrapropostes.

Per part del Ministeri, encapçala les converses Xavier Flores, l'exalt càrrec de la Generalitat i ara secretari general d'Infraestructures. El coneixement que té del sistema ferroviari català i de les peticions de la Generalitat el converteixen en una figura clau.

Ensurt la nit de Halloween

Pedro Sánchez ordena que es tanqui el pacte amb ERC, i la negociació s'accelera definitivament. El 31 d'octubre, en plena castanyada, el Ministeri convoca una reunió d'urgència per videotrucada. "Ens diuen que ho volen tancar avui, que tenen aquestes instruccions", recorda Cuenca.

Es pacta la creació d'una empresa mixta, Rodalies Catalunya, que substituirà Renfe, i on la Generalitat tindrà majoria. Però sorgeix un obstacle imprevist: al document que rep la Generalitat hi desapareix tota la menció al traspàs de la infraestructura.

"Sense infraestructures no hi ha acord", repliquen els representants del govern català. A l'altra banda de la pantalla, cares de sorpresa: "se'ns va oblidar per error", asseguren. Demanen un recés.

Apareix una nova proposta, ara sí amb la cessió de vies i catenàries a la Generalitat. El pacte és qüestió d'hores, i es tanca ja el dia de Tots Sants. A última hora, s'hi inclou un darrer paràgraf: a banda de l'R1, R2 i R3, s'analitzarà la resta de línies per estudiar més traspassos. El document final inclou una colla de paràgrafs tal com s'havien redactat, paraula per paraula, després de la cimera de Montserrat.

És l'última etapa, fins ara, d'una negociació llarga i que, amb la creació de la nova empresa i el nomenament de Pere Macias com a comissionat pel traspàs de Rodalies, encara té moltes estacions al davant.