El País Valencià subvencionarà les empreses que passin a la jornada de 4 dies

La jornada laboral de 32 hores és més a prop de ser realitat al País Valencià. El govern de Ximo Puig donarà ajudes a les empreses que redueixin un 20% la setmana laboral dels treballadors mantenint-los el sou.

Els treballadors passaran de fer 40 hores a 32 (que es podran repartir en 4 o 5 dies, segons acordin empresa i assalariats).

Les companyies rebran una subvenció de més de 9.000 euros, repartits en 3 anys, per cada treballador que redueixi l'horari.

"És una mesura que ajuda al balanç mediambiental, amb menys consum energètic i menys desplaçaments, i també ajuda al balanç social, amb una millora les condicions de vida dels treballadors, reducció dels accidents laborals i baixada de l'estrès", ha comentat a "Els matins" de TV3 el secretari d'Ocupació de la Generalitat Valenciana, Enric Nomdedéu.  

"En paral·lel, tot això només pot funcionar si les empreses continuen guanyant diners", ha afegit.
 

Dues condicions per acollir-se a les ajudes

Les ajudes, que tenen un pressupost d'1,5 milions d'euros, formen part d'un pla experimental de tres anys. Al llarg del mes de juny s'aprovaran de forma definitiva les bases per acollir-s'hi, però Nomdedéu avança dues condicions:

"Una és l'acord social. S'han de posar d'acord empresa i sindicats. La segona, és una proposta, perquè d'això es tracta, de millora de l'organització, que permeti millorar la producció."

Durant el primer any, per cada persona treballadora que passi a fer jornada de 32 hores l'empresa rebrà de l'administració 5.492 euros. En el segon, la quantitat serà de 2.746 euros, i en el tercer, de 1.373 euros.

Passat el primer any, les empreses que vegin que no els ha funcionat se'n podran despenjar sense cap penalització.

La Generalitat Valenciana remarca que és l'administració pionera en aquestes ajudes per reduir la jornada, però no el sou, dels treballadors.

Mantenir o millorar la productivitat, la clau del canvi

La baixa productivitat és un problema aquí i per això es busca incentivar les empreses a transformar-se. "Al País Valencià treballem unes 100-110 hores per sobre de la mitjana europea i som menys productius. Alguna cosa falla en aquesta equació", apunta.

El secretari d'Ocupació valencià creu que els principals destinataris de les ajudes seran petites i mitjanes empreses que és on, diu, el problema és més evident.

Nomdedéu considera que el rendiment s'ha de posar al centre de la nova fórmula de treball:

"No és que per treballar menys hores haguem de ser més productius. És que, si som productius, podrem treballar menys hores perquè produirem millor."

En aquest punt hi coincideix l'economista Judit Vall, que matisa que cal avaluar-ne els efectes, que seran diferents segons el sector i també dins d'una mateixa empresa.

"La clau serà si som capaços d'augmentar l'eficiència dins dels processos empresarials. Reduir el temps de reunions, transmetre millor els objectius empresarials als treballadors i que augmenti o, almenys, es mantingui la producció", explica. L'estalvi en costos energètics també s'ha de tenir en compte.

Per Vall, les ajudes públiques són "una garantia perquè les empreses facin el pas".

Una altra consideració és la satisfacció dels treballadors. "Està provat que, si augmenta el benestar emocional dels treballadors, augmenta la productivitat i es redueixen l'absentisme i les baixes laborals. El tema és fins a quin punt la modificació de la jornada laboral farà millorar el benestar emocional", planteja. A més, és previsible que els treballadors que tinguin més temps lliure destinin més diners a l'oci.

A les petites i mitjanes empreses catalanes, el debat no està obert. Per al secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, la proposta valenciana "és una mesura a la qual és difícil estar-hi en contra" pels objectius que planteja, però, en canvi, es mostra escèptic sobre si es pot aplicar. "Primer hem d'afrontar el debat de la productivitat, i després veure si és que treballar menys és el que ens ho soluciona", argumenta.

Ginesta destaca el risc que hi hagi més desigualtats entre treballadors o que tingui un impacte negatiu el fet de voler concentrar la jornada en 4 dies. "Si diem que una persona pot fer el mateix en menys temps, accelera el ritme de treball i la pressió també acaba generant un factor negatiu en moltes persones", afegeix.

El secretari d'Ocupació valencià, l'economista i el dirigent de PIMEC han abordat el debat sobre la reducció de la jornada laboral a "Els matins":

El cas positiu d'una empresa de Jaén

Al mateix programa van parlar a l'octubre amb l'empresa Software Delsol, de Jaén, una de les pioneres a implantar la jornada laboral de 4 dies a Espanya, el gener del 2020.

El balanç que en va fer l'empresa va ser molt positiu. La productivitat i la facturació van créixer gairebé un 20%, mentre que l'absentisme va caure pràcticament un 28%.

La mateixa fórmula s'ha provat amb èxit en una empresa de Nova Zelanda i també a Islàndia. A Catalunya, l'empresa Desigual va tirar endavant la jornada de 4 dies, però amb una reducció del salari del 6,5%. També ho va plantejar Telefónica, però en aquest cas la retallada del sou era del 15% i s'hi van acollir pocs treballadors.  

Per estudiar la fórmula, València acollirà aquests divendres i dissabte la Cimera Internacional de la Setmana de Quatre Dies, amb participació de persones d'arreu del món.