El País Valencià vol frenar les exaltacions franquistes al carrer amb una llei pionera

Les marxes, manifestacions o actes d'exaltació franquista a llocs públics s'han fet més freqüents al País Valencià d'un temps ençà. El govern valencià té una llei pròpia que sanciona aquest tipus d'actituds. És una llei pionera que no es pot aplicar si la policia no n'identifica els participants.

Benimaclet no és qualsevol barri de València. Benimaclet té una vida associativa i cultural viva, potent, vinculada als moviments d'esquerres. Benimaclet és sinònim d'assemblea, veïnatge, reivindicació. És el barri de Tirant i el Moro Masclet, els seus gegants. El barri que, per Carnestoltes, proclama la independència. Té una colla de dolçainers que es diu "Estrella Roja", té dimonis i una muixeranga. És el barri on, per Sant Joan, arriba la flama del Canigó, i és també el barri on l'extrema dreta valenciana, convocada per Espanya 2000, va decidir manifestar-se el 12 d'octubre.

Va ser una marxa amb torxes, amb banderes anticonstitucionals, amb exhibició de símbols feixistes. Una marxa a la qual els veïns van plantar cara convocant una jornada reivindicativa, traient cassoles al balcó i penjant pancartes on es podia llegir "No passaran".

El que va passar el 12 d'octubre a Benimaclet no era un acte qualsevol de l'extrema dreta valenciana, era, segons alguns veïns, una provocació. I era també, segons els experts en aquest tipus de moviment una constatació: l'extrema dreta ja no té complexes, se sent forta i enfortida.

Una llei valenciana per lluitar contra l'exaltació franquista

L'exaltació feixista és cada vegada menys clandestina, menys desacomplexada i més habitual a la vida pública. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat Ana López, catedràtica en Ciència Política i especialista en extrema dreta. Fins no fa molt explica que tenia controlades les dates habituals de reunió d'aquests grups -el 20N, el 23F o el 12 d'octubre-. Eren actes comptats, actes que es feien d'una manera més o menys clandestina. Ara, aquests actes ja no són ni tan comptats, son més habituals, ni tan clandestins, perquè són públics. Un fenomen que, a més, compta amb les xarxes socials com a gran aliat i instrument de propaganda i difusió que els permet arribar a sectors més joves. I un fenomen, el de l'exhibició de símbols i consignes feixistes a la via pública, al qual ha contribuït l'auge electoral de Vox.

"Hi ha una relació clara entre l'auge electoral de Vox a partir del 2018, no ens oblidem que Vox naix d'abans, i eixe feixisme tradicional, que era marginal a l'estat espanyol, però que ara s'ha desacomplexat i s'ha enfortit", explica la politòloga.

"A les últimes eleccions del 2019 tant generals com autonòmiques, el partit que va rebre més votants joves va ser Vox. I tota eixa escenografia d'exaltació de la bandera i dels símbols espanyolistes sense complexos estan presents a les xarxes socials de Vox, a Tic Toc, Instagram o Twitter", diu Ana López.

Unes actituds que per Rosa Pérez, consellera de Qualitat Democràtica i Transparència del govern valencià, han existit sempre:

"Jo crec que aquestes actituds han existit sempre, i el sentiment ha existit sempre. Però jo crec que en aquests moments estan més eufòrics, es veuen amb més impunitat i per això ixen més i tenim aquestes situacions tan lamentables en temps de democràcia i tan tristes".

La seua conselleria ha estat pionera. La "Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència" del País Valencià estableix en el seu article 40 que les administracions públiques "previndran i evitaran" la realització d'actes públics que menyspreen o humilien les víctimes del franquisme o els seus familiars. També "l'exaltació de la sublevació (sic) militar o del franquisme, l'homenatge o concessió de distincions" a aquells que van donar suport a la rebel·lió militar i la dictadura. Uns actes que estan tipificats com una sanció greu, segons la llei valenciana, i que comporten multes d'entre 2.000 i 12.000 euros.

"La nostra llei no tipifica penalment", explica la consellera Rosa Pérez, "perquè el Dret Penal és competència de l'Estat, i això requeriria una reforma del Codi Penal, i nosaltres no tenim competència en això. Nosaltres només podem fer passos a nivell administratiu. I per tant, vam obrir un procediment administratiu en el cas de les marxes del 12 d'octubre a Benimaclet. En aquests moments hi ha expedients oberts que esperem no triguen molt a finalitzar".

Aquests expedients podrien comportar les primeres sancions per exaltació del franquisme a la via pública que s'apliquen al País Valencià. Són procediments administratius, ho remarca la consellera, perquè encara queda pendent una llei orgànica que condemne l'apologia del franquisme, segons reclama Ana López.

"A Espanya no es condemna l'apologia del franquisme. És un conflicte jurídic entre dos drets fonamentals, la llibertat d'expressió i la llibertat d'opinió. I caldria una llei orgànica de competència estatal per tal de regular estos dos drets fonamentals. A Alemanya, per la seva trajectòria històrica, sí que hi ha un delicte específic que condemna l'exaltació del nazisme." A l'estat espanyol, continua explicant, "hi ha un avantprojecte de llei del setembre del 2020 que supera les deficiències de la Llei de Memòria de Zapatero del 2017. Però encara es queda curt. Per què? Perquè si que permet il·legalitzar les associacions que fan apologia del franquisme, com la Fundació Francisco Franco, però no regula específicament l'exaltació per eixa frontera de la llibertat d'expressió i la llibertat d'opinió, i caldria una llei orgànica."

Ara bé, amb una llei orgànica seria suficient?

"Aquesta llei no seria suficient per acabar amb estos comportaments, especialment per les xarxes social i Internet on hi ha manuals, on hi ha xats interns on es fa apologia del nazisme", respon Ana López, "però com a mínim tindríem un mecanisme de protecció de cara a la majoria de persones perquè, afortunadament, aquesta exaltació del feixisme forma part d'una minoria de tota la societat".

L'auge a les urnes, l'exaltació al carrer

A les passades eleccions generals del novembre del 2019 Vox va obtenir el 18,48% dels vots al País Valencià. Set mesos abans, a les d'abril, tenia un 12,02%. En poc més de mig any va doblar el número de diputats, passant de 3 a 7, i es va convertir en la tercera força política valenciana per darrer del PSPV i del PP. Si miren una mica més enrere, el 2016, Vox era un partit residual, obtenia només un 0,23% dels vots dels valencians. En 3 anys va passar de 6.000 a més 468.000 vots.

A 24 municipis valencians Vox va ser el partit més votat, 5 amb més de 20.000 habitants. És el cas de Carcaixent i Algemesí, ambdós a la Ribera Alta. Entre abril i novembre de 2019, Vox va passar de ser la cinquena força política, amb el 13,5% dels vots, a partit més votat amb un 24% a Carcaixent. I a Algemesí el cas va ser semblant, de quarta força política, amb 15,6%, a liderar els vots amb el 24,68%.

Segons la politòloga Ana López, la normalització de la simbologia feixista al carrer va lligada a l'auge electoral que té Vox a partir del 2018. I Carcaixent i Algemesí no només tenen en comú aquest auge electoral.

A Carcaixent a principis d'abril, la policia va enxampar l'autor de centenars de pintades nazis i xenòfobes. A una d'elles es podia llegir "Guillem Púdrete", en referència a Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat pels ultres al 1993. Acompanyat de dos menors, aquest individu es dedicava a fer pintades a cases particulars, al costat de l'institut públic i fins i tot a tocar de la caserna de la Guardia Civil. Els veïns es van organitzar en una brigada de neteja per anar-les tapant, i va ser la col·laboració ciutadana la que va fer possible identificar l'autor de les pintades. Un veí el va gravar mentre dibuixava una esvàstica justament al del costat de la caserna de la Guardia Civil. L'autor era jove, vinculat a l'extrema dreta i la Fiscalia podria demanar-li fins 4 anys de presó per delictes d'odi amb reincidència, la pena més alta en un cas així.

A finals d'abril a Algemesí un funeral va alçar polèmica i indignació entre els veïns. El difunt era un ciclista, membre de la Falange, que havia mort quan es va empassar una abella mentre practicava aquest esport. Al funeral, on hi havia una trentena de persones, s'hi cantava el "Cara al sol" i s'hi alçava el braç fent la salutació franquista.

Aquelles imatges, gravades amb un mòbil, van córrer per les xarxes i l'alcaldessa socialista del municipi, Marta Trenzano, les va titllar de "desagradables" i d'atemptat "contra la memòria democràtica". Trenzano també va explicar que les enviaria l'Institut Valencià de Memòria Democràtica perquè s'analitzara si havien pogut ser constitutives de delicte. Va puntualitzar però que no seria fàcil identificar els assistents perquè eren imatges de mòbil poc nítides, de poca qualitat.

Quan la Llei valenciana no arriba i no hi ha una Llei estatal

"La nostra feina és sancionar i no deixar impunes estos fets que van contra la nostra memòria democràtica i contra la memòria de les víctimes", afirma amb rotunditat la consellera Rosa Pérez. També reclama que per poder sancionar necessiten tenir identificats els autors.

"Nosaltres necessitem tenir-los identificats. Són molt importants les identificacions: que siguen fets concrets, que ens diguen quines persones en concret els han realitzat, perquè nosaltres puguem obrir els expedients. I en eixa línia també nosaltres vam enviar un comunicat a tots els ajuntaments valencians pensant hi ha esdeveniments al voltant del 20N, i informant que eixos actes podien vulnerar la nostra Llei de Memòria Democràtica i que per tant demanaven la col·laboració de la policia local i dels ajuntament per identificar-los".

La seua conselleria ha demanat i reclamant la col·laboració imprescindible de totes les administracions, de la Delegació del govern, de la policia local, nacional i autonòmica. A la policia, segons explica, se l'està formant perquè tinga clar que aquestes manifestacions feixistes no poden tenir lloc als carrers valencians i que si en tenen, la policia té el deure d'identificar els participants.

"Se'ls identifica són infractors, igual que s'identifica a altres persones quan comès una infracció", rebla Rosa Pérez.

Sense aquesta identificació la Llei no es pot aplicar. De vegades però la tasca no és fàcil, com bé explica l'alcaldessa d'Algemesí, però és que i fins i tot es pot girar en contra.

El passat 18 d'octubre una trentena d'ultres del GandiBlues es van presentar a Pego, a la Marina Alta, cap al migdia. Aquell dia hi havia partit de futbol, a la vesprada, Pego CF contra CF Gandia, però van arribar hores abans. Es van passejar pel poble enganxat adhesius amb simbologia nazi i cridant consignes feixistes. Desenes de veïns i membres de col·lectius antifeixistes es van concentrar davant del camp de futbol protestant-hi. El resultat van ser una desena de detinguts, tots ells antifeixistes, als que se'ls imputaven delictes d'odi i agressió a l'autoritat. L'aplicació en este cas de la Llei de Memòria Democràtica no es va dur a terme, no es va identificar cap membre dels ultres del GandiBlues.

La conselleria de Memòria Democràtica té, a banda dels expedients oberts per la marxa ultra del 12 d'octubre, altres investigacions en marxa com la del grup de feixistes que va insultar a Dénia a Gabriel Rufián el passat 25 d'abril o la manifestació amb simbologia feixista que va recórrer el centre de València el passat 1 de maig. Tot i tenir mecanismes pioners, la consellera demana més polítiques de memòria històrica i una Llei orgànica per evitar fets que "no tenen garantia de no repetició".

"Durant moltíssims anys no s'han fet polítiques de memòria (històrica), hi ha un desconeixement molt gran del que ha passat amb la història més fosca i més immediata. Per tant, eixe desconeixement ha fet que en estos moment no tinguem una garantia de no repetició. Jo crec que si des de xicotets, com passa a altres països d'Europa, ens explicaren el que ha passat a este país ara determinades actituds o determinats partits polítics amb determinades actituds, no estarien en auge".