El paper de les fotògrafes en la construcció de la imatge de Barcelona

Dins els actes de celebració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Ajuntament de Barcelona ha inaugurat l'exposició "Barcelona fotògrafes". Una mostra que reivindica el paper de les dones en la construcció del retrat de la ciutat, des dels anys 30 fins als anys 90 del segle XX. L'exposició, a l'aire lliure, està situada a la plaça Comercial, davant El Born Centre de Cultura i Memòria, i es podrà veure fins al 6 de juny. A la inauguració hi han assistit l'alcaldessa de Barcelona i destacades fotògrafes de diferents generacions.

Imatges de Barcelona als anys trenta que avui tornen al carrer, amb grans formats. És la mirada d'unes joves fotògrafes que van venir fugint del nazisme que s'estenia per l'Europa Central i van descriure la realitat d'una ciutat en un moment històric crucial. Com Margaret Michaelis, que va documentar les dures condicions de vida a la ciutat vella, als carrers del Raval. O Gerda Taro, que va cobrir la Guerra Civil Espanyola com una de les primeres dones fotoperiodistes. La primera que va morir en un front de guerra. També Kati Horna, Dora Maar i la fotoperiodista Anna Maria Martínez Sagi, corresponsal de guerra en el front d'Aragó.

Per la fotògrafa Colita, aquestes pioneres van marcar el camí: "Estem plenes de gratitud i d'admiració per les pioneres. Eren dones molt, molt, molt valentes. I absolutament dedicades a la seva feina. Perquè sense aquesta vocació, hauria estat impossible arribar on van arribar. I alguna, com Gerda Taro, hi va deixar la vida."

Per a les dones fotògrafes dels anys del franquisme, sobretot en les dues primeres dècades, el camí estava ple d'obstacles. Fotògrafes com Carme Garcia Padrosa, Montserrat Vidal-Barraquer, Rosa Szücs o Milagros Catura reflecteixen un món privat en què tenen una especial presència el que es veu des dels terrats i l'esfera domèstica, però alhora creen els seus vincles associatius i intenten trencar les barreres. Com que no podien professionalitzar-se, la sortida era participar en concursos de fotografia.

Ho descriu Isabel Segura Soriano, comissària de l'exposició i autora del llibre "Barcelona fotògrafes", que ens mostra els autoretrats de tres dones fotògrafes: "En els anys 50 i 60 a les dones no se les accepta en els mitjans de comunicació".

"Elles són molt conscients que són creadores i que estan creant obra pròpia."

Segura Soriano recorda fotògrafes com Carme Garcia Padrosa, que el que fa és "representar-se com el que vol ser, com a creadora fotogràfica". Una vocació que no es tradueix en un sou. Rosa Szücs, per exemple, ha de cuidar la criatura mentre filma perquè "d'una banda, hi ha la càmera, però de l'altra, continuar sent responsables de les feines domèstiques".

A partir dels anys setanta les fotògrafes, com Pilar Aymerich, Colita, Anna Turbau, Marta Sentís, Guillermina Puig, Silvia T. Colmenero i moltes més, es fan un lloc a la premsa i reflecteixen tots els aspectes de la realitat urbana, a peu de carrer i amb una mirada crítica cap als rols de la cultura dominant, mostrant en les seves fotografies els moviments feministes que surten al carrer per reivindicar un canvi en la societat.

Per la fotògrafa i fotoperiodista Consuelo Bautista, hi ha hagut un canvi important en les últimes dècades: "Quan vaig començar als anys vuitanta érem molt poques les dones fotògrafes, ara n'hi ha moltes. Les coses han canviat, afortunadament."

L'exposició, que s'emmarca en els actes de celebració del Dia Internacional de les Dones, ha rebut el suport de les regidories de Feminismes i LGTBI i de Memòria Democràtica, El Born Centre de Cultura i Memòria i l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

"Barcelona fotògrafes" es podrà visitar davant del Born fins al 6 de juny i després serà itinerant pels districtes de Barcelona.

En el marc del mes dedicat a les dones, el "Sense ficció" de TV3 emetrà el documental "Pilar Aymerich, la mirada felina" el 23 de març.