El paper de Rússia a l'Alt Karabakh i com la inacció de Putin condemna Armènia

Quin paper té Rússia en el conflicte de l'Alt Karabakh? Tot el que passa a les exrepúbliques soviètiques és de l'interès de Rússia. La prioritat és garantir la pau i l'estabilitat, però, en aquest darrer conflicte, Armènia sent que el germà gran l'ha abandonat davant un Azerbaidjan més poderós gràcies a les seves butxaques plenes d'hidrocarburs.

Fa uns dies el Ministeri de Defensa rus va distribuir imatges de les forces de pau russes evacuant dones i nens armenis de la zona de conflicte. L'objectiu: demostrar que Rússia és present en aquest darrer enfrontament entre dues de les seves exrepúbliques: Armènia i l'Azerbaidjan.

A Yerevan creuen que l'últim enviament de forces de pau per part del Kremlin és una simple neteja d'imatge. El president armeni, Nikol Pashinyan, ha declarat que Rússia "no ha pogut o no ha volgut" mantenir el control sobre l'Alt Karabakh.

Però el president rus, Vladímir Putin, considera inacceptables aquestes acusacions:

"Si Armènia volia que ens impliquéssim al Karabakh hauria d'haver pres les decisions amb nosaltres, bilateralment. Què se suposa que havíem de fer? No tenim res a dir si Armènia ha reconegut el Karabakh com a part de l'Azerbaitjan."

Tradicionalment, Armènia ha sigut l'aliat més proper de Rússia al Caucas, però aquesta bona sintonia ja fa mesos que s'està esquerdant.

Armènia i Rússia s'allunyen

A Ucraïna, Rússia hi té compromès tot el seu desplegament militar i, des d'aleshores, Armènia se sent abandonada pel seu teòric protector.

A més, les relacions entre Moscou i Bakú són cada cop més estretes. Rússia ven quantitats ingents de gas a l'Azerbaidjan, que és qui té la infraestructura perquè aquest gas acabi arribant igualment a Europa.

Com a revenja, Armènia darrerament ha fet moviments que han irritat Vladímir Putin. Com acollir en el seu territori unes maniobres militars conjuntes amb soldats nord-americans, les Eagle Partner 2023, adreçades simplement a millorar la coordinació en missions de pau, però que igualment han fet aixecar la cella al Kremlin.

A més, Yerevan, en un moviment de molt simbolisme per demostrar el seu descontentament, va enviar a principis de setembre material humanitari cap a Ucraïna per primera vegada des de l'inici de la guerra.

Per postres, Pashinyan ha fet passos per formar part de l'Estatut de Roma i així reconèixer el Tribunal Penal Internacional, el mateix que al març va emetre una ordre de detenció contra Vladímir Putin per crims de guerra. Això significaria que el president rus ja no podria posar el peu en territori armeni si no vol ser arrestat.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va declarar que Yerevan estava anant massa lluny amb aquest moviment "extremadament hostil".

Aquesta fractura continuada de les relacions entre Moscou i Yerevan ha acabat desembocant en la desfeta armènia a l'Alt Karabakh. Una desfeta que Rússia podria haver evitat però, aquesta vegada, com suggereix el primer ministre armeni, no els ha interessat fer-ho.