El paper d'Espanya en el mercat d'armes

Espanya és el setè país exportador d'armes del món. I a l'alça: les vendes d'armes espanyoles a l'exterior s'han multiplicat per quatre en els darrers 10 anys: Dels 930 milions d'euros del 2007 s'ha passat als més de 4.000 milions d'euros l'any 2016.

La tendència ve d'enrere; és igual qui governi. El socialista Zapatero va multiplicar per sis les vendes. El conservador Rajoy les ha incrementat gairebé un 70%.

A Espanya hi treballen més d'un centenar de firmes de material militar. Entre elles, els quatre gegants mundials hi tenen presència: la divisió militar d'airbus, que produeix avions de transport; Indra, que subministra tecnologia i míssils, Navantia, que dissenya i construeix vaixells de guerra i General Dynamics, que produeix munició i vehicles blindats.

Quan el material que fabriquen surt de les factories espanyoles, la venda segueix un protocol:

L'empresa venedora ha d'estar inscrita en un registre.
El Ministeri d'Economia autoritza l'exportació.
I finalment, una junta interministerial examina, partida per partida, i destí per destí, les operacions. I eventualment hi dóna la llum verda.

És un criteri determinant (Espanya s'hi ha vinculat) que les armes no vagin a països inestables, zones en guerra o a mans de règims que no respecten els drets humans.

Espanya i el comerç d'armes amb l'Aràbia Saudita

Un dels millors clientes d'Espanya és l'Aràbia Saudita: fa pocs dies l'hereu de la corona saudita Mohamed Bin Salman era a Madrid. El va rebre el president del govern espanyol i el Rei. Bin Salman va formalitzar la compra de cinc corbetes: Més de 2.000 milions d'euros.

L'exèrcit d'Aràbia Saudita combat al Iemen i l'ONU ha inclòs la coalició que encapçala Riad en una llista negra de grups que violen greument els drets dels infants en aquest país.

Espanya, però, assegura que les armes que ven a Riad no es poden revendre. I les municions no es poden moure:

"Totes les llicències van acompanyades de certificats de darrera destinació amb estrictes clàusules de no reexportació o ús fora del territori del país."

És el que es pot llegir en els informes que, cada sis mesos, elabora la secretaria d'estat de Comerç del Ministeri d'Economia. Prohibit, doncs, revendre material de guerra i prohibit treure munició del país.

Compleix l'Aràbia Saudita? Riad -òbviament- diu que compleix. I Espanya (amb un cap d'Estat considerat un gran amic de la monarquia dels Saud) diu que se'n refia. I aquí es tanca el cercle. Molt difícil de comprovar si els dos Estats no volen.

Per reblar el clau, fa uns mesos tots dos països van signar un acord que protegeix i declara secrets els contractes militars.

Trobar armes al front de l'Iemen... des de casa

El que fa uns anys era hermètic, a poc a poc deixa de ser-ho. Milers d'armes espanyoles han aparegut a llocs on no haurien de ser. Entre altres llocs, Síria, l'Iraq o el Iemen.

I darrere algunes revelacions hi ha Yago Rodríguez. Encara no ha acabat els estudis de Dret, però s'ha fet ja un nom en el món de l'anàlisi de defensa. Rodríguez es basa en el que es coneix com Open Source Intelligence (OSINT) "Intel·ligència de Fonts Obertes"; és a dir, remenar i encreuar dades que no són secretes, però que et poden conduir a secrets. Amb un ordinador i uns coneixements enciclopèdics de l'arsenal militar espanyol, pentina internet i xarxes. No pas la web oculta, ni servidors protegits, ni núvols secrets.

Rodríguez ha incorporat les investigacions a informes internacionals, com el de la consultora australiana ARES, que han motivat ja preguntes parlamentàries a les comissions de Defensa. El ministeri ha hagut de respondre davant el que són proves documentals de la presència d'armament i material espanyol a zones prohibides. Un exemple: el Iemen.

Yago Rodríguez ha localitzat unitats aïllades de vehicles blindats URO Vamtac, fabricats a Santiago de Compostel·la; dotzenes de blindats BMR 600, fabricats a Riad amb llicència espanyola; "quantitats importants" de granades de mà i un volum "ingent" de llançacoets d'un sol ús. Les granades i els coets els fabrica l'empresa Instalaza, ubicada a Saragossa, que va comptar al seu consell d'administració amb l'exministre de Defensa Pedro Morenés.

Rodríguez estima que l'encreuament de diferents fonts d'informació permet inferir, a més a més, que bombes de caiguda lliure, letals per a la població civil degut a la seva poca precisió, artilleria de 155 mil·límetres i munició per a tancs de 105 mm, tot venut a l'Aràbia Saudita, podrien ser usades al Iemen. De fet, fins i tot l'entrenament de pilots saudites que fa Espanya constitueix habilitats imprescindibles per dur a terme atacs aeris.

Al final, reconeix Rodríguez, hi ha un element determinant per fiscalitzar els governs: la gent. Una opinió pública activa és un dic de contenció a l'opacitat, a la vulneració del dret internacional a què els països se sotmeten, a la vulneració, en definitiva, dels drets humans... que són de tots.