El paper d'Espanya en les morts de Melilla: "Era territori espanyol i tenien el deure de socors"

Les 8 i 42 del matí és l'hora clau. Centenars de persones, la majoria d'origen sudanès, han accedit a l'interior del pas de Barrio Chino. Intenten trencar i saltar les últimes portes, tancades, del complex fronterer. 

Eren 1.700 persones. Venien de setmanes malvivint a la muntanya del Gurugú. Els últims dies, la gendarmeria marroquina els havia cremat pertinences i foragitat del bosc, segons van relatar diversos testimonis a TV3 el juny passat.

Però, aquell matí del 24J, ningú els va aturar quan anaven camí de la tanca de Melilla. Es disposaven a trencar els cadenats d'un pas fronterer que estava tancat des del principi de la pandèmia.

En aquell moment, a les 8 i 42, la combinació letal d'esdeveniments es desencadena. La gendarmeria accedeix a la zona interior del pas de Barrio Chino des de la porta marroquina. S'escampa el pànic i tothom s'acumula, corrent, a l'última porta bloquejada. Aquí és on produeix la tragèdia.

Fins ara només s'han filtrat algunes de les imatges de la Guàrdia Civil, fetes amb dron i helicòptes. I els diputats del Congrés de la comissió d'Interior s'han queixat dels buits d'imatge que hi ha en moments clau, quan el dron carrega bateries o l'helicòpter s'atura per omplir combustible, i perquè dues de les tres càmeres del perímetre no enfocaven el punt de la tragèdia.

Però els vídeos són suficients perquè experts en dret penal, constitucional o internacional puguin analitzar les accions d'Espanya i el Marroc. I també les omissions.

Situen tres claus per entendre la responsabilitat de l'estat espanyol en els fets de Melilla: els morts es produeixen dins de territori espanyol, Espanya té responsabilitat en les actuacions de la gendarmeria en tant que hi delega el control fronterer, i també és responsable de la no prestació de socors durant tota la tragèdia.

Els fets passen a Espanya

"Terra de ningú". Així va referir-se el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska a la zona on es produeixen les morts d'aquell dia. Van morir 23 persones, segons les xifres oficials, amb 77 desapareguts segons l'Associació Marroquina dels Drets Humans.

També ha sostingut, durant els últims mesos, que no hi ha hagut cap mort en territori espanyol. Consultats per TV3, diversos juristes contradiuen la versió del ministre i situen els fets, íntegrament, en sòl de l'Estat.

"El ministre de l'Interior fa una ficció jurídica", descriu Tania García Sedano, doctora en dret penal i presidenta de l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya.

Hi coincideix Diego Boza Martínez, professor de Dret Penal de la Universitat de Cadis.

"El concepte terra de ningú no té sentit des del punt de vista del Dret Penal. Si existís, permetria que qualsevol persona pogués anar allà i cometés els crims que volgués sense ser perseguit."

La interpretació sobre la frontera seria molt diferent si en aquella zona hi hagués recursos d'interès per a l'Estat, apunta Jordi Palou Loverdos, advocat especialista en dret internacional i migracions a la fundació Ficat.

"Amb una mina d'or en aquesta franja no m'imagino les autoritats espanyoles dient que no és territori espanyol."

"Tot territori té la jurisdicció d'un país, amb només una excepció que és l'Antàrtida", assenyala la professora de Dret Constitucional de la UB, Natalia Caicedo Camacho.

El cadastre, l'eina clau

Una informació clau per determinar que el sòl de tot el pas fronterer és espanyol la dona el cadastre.

Els seus mapes detallen com absolutament tota la construcció de la tanca i el pas de Barrio Chino es troben en territori espanyol. "La línia que determina el territori sobre el que Espanya exerceix la sobirania és el cadastre", assenyala García Sedano. 

De fet, explica, el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat sobre això i ha deixat clar que tota la infraestructura es troba en zona espanyola. És la sentència 172/2020, que recull que "els passos fronterers s'ubiquen en territori espanyol" i que "no hi ha marge legal perquè la frontera l'estableixi de manera discrecional l'administració espanyola".

En altres paraules, el ministre Marlaska no pot decidir que Espanya acaba en la porta bloquejada darrere de la qual van morir aixafades les, almenys, 23 persones.

La sentència també recull que "no hi pot haver 'zones de no dret', on els individus no estiguin emparats per un sistema jurídic capaç de blindar-los el gaudi dels seus drets i garanties".

Pels experts, tampoc és vàlid l'argument del ministeri que més enllà de la porta fatídica era la gendarmeria marroquina qui en tenia el control operatiu. 

Responsabilitat de l'Estat per delegació de funcions

Explica Interior que en el punt on moren les persones migrants és la policia del Marroc qui té la gestió del punt fronterer, i que la Guàrdia Civil té la responsabilitat d'ordre i vigilància a l'altra banda de la porta.

"Que el Marroc exerceixi de manera pacífica determinades funcions no suposa que aquest territori passi a ser marroquí", assenyala García Sedano.

L'anàlisi de Caicedo és coincident:

"Espanya té responsabilitats del que passa a la frontera amb el Marroc. L'objectiu de control migratori és d'Espanya i en té responsabilitat amb independència d'on siguin els morts."

Boza, per la seva banda, considera que Espanya hauria de revisar immediatament els acords conjunts amb el Marroc que habiliten l'entrada de gendarmeria en territori espanyol.

"Tal com es veu en les imatges, la intervenció de la policia marroquina no guarda els estàndards de drets humans que ha de respectar les actuacions a Espanya. Qui va autoritzar aquesta intervenció? Per què? Qui la va controlar?"

Després de la publicació d'una nova investigació d'El País en consorci amb mitjans internacionals, en què detallen que una persona ja morta cau en la zona que el ministeri ja considera Espanya, s'observa gendarmes actuant també en aquesta àrea.

"Sota quin criteri algú s'endú un cadàver en territori espanyol? Això és absolutament il·legal", indica Boza.

Responsabilitat de l'Estat per omissió de socors

Els experts situen la manca d'atenció mèdica com l'últim factor clau en la cadena de responsabilitats de l'Estat.

El ministeri de Marlaska indica que la Guàrdia Civil no va tenir constància que hi havia morts fins a 3 hores després dels fets. Per a García Sedano, Interior podria haver comès un delicte de prevaricació amb l'omissió del dret de socors.

Interior també reconeix que només es va activar una ambulància que no va arribar a atendre ningú per no entrar en la zona dels aldarulls.

"Les forces i cossos de seguretat espanyol tenien la capacitat de donar suport i ajuda i no ho van fer", diu Caicedo.

"Espanya té responsabilitat per aquesta passivitat."

La porta de la tanca va acabar cedint per la pressió de l'amuntegament de persones asfixiades.

Ho veu de la mateixa manera Diego Boza:

"Sembla molt evident que hi ha hagut una omissió del deure de socors. No es va reaccionar davant la situació de risc protegint aquestes persones."

"És increïble enviar una sola ambulància quan sembla que hi ha desenes i desenes de persones lesionades", apunta Palou.

Els experts també coincideixen en la il·legalitat de les 470 expulsions en calent sense garanties, que ja va constatar el defensor del poble. "Van ser tornades de manera forçada sense la possibilitat de demanar asil", diu Palou. "És una vulneració claríssima del dret internacional inacceptable".