Els deu musulmans, en una foto facilitada als periodistes de l'agència (via Reuters)

El parany que la policia birmana hauria posat als periodistes de Reuters empresonats

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Birmània

Els dos periodistes de Reuters que van ser condemnats dilluns per un jutge de Birmània a set anys de presó per haver violat la llei de secrets oficials van ser ensarronats per la policia. Així ho explica en un reportatge John Chalmers, responsable de l'agència britànica en el sud-est asiàtic.

En el reportatge, titulat "Com Birmània va castigar dos reporters per destapar una atrocitat", Chalmers relata diverses incongruències i contradiccions en la detenció i el judici als dos periodistes.

Wa Lone, que ara té 32 anys, i Kyaw Soe Oo, de 28, estaven investigant la matança de deu musulmans rohingyes a Inn Din, una població d'uns sis mil habitants d'ètnies diverses a l'estat d'Arakan -de nom oficial, Rakhine-, a l'oest de Birmània. La matança hauria passat el 2 de setembre del 2017 al matí.

Els dos redactors van ser detinguts el 12 de desembre. Després de 265 dies d'empresonament i 39 compareixences davant la justícia, Ye Lewin, jutge del districte de Yangon, els va condemnar basant-se en la llei de secrets oficials. Aquesta llei va ser establerta el 1923, quan Birmània s'anomenava Burma i era una colònia britànica. El punt que ha servit al jutge per dictar condemna, secció 3.1, apartat c, castiga els que obtinguin documents sobre secrets oficials "que puguin ser o que es tingui la intenció que siguin, directament o indirectament, útils a l'enemic".

 

Wa Lone, fent declaracions a la sortida del jutjat (Reuters)

Segons va revelar un testimoni de la fiscalia -no de la defensa- en una de les audiències prèvies al judici, la policia havia preparat documents militars com esquer per acusar Wa Lone i Kyaw Soe Oo de violar la Llei de Secrets Oficials. Un oficial de policia va explicar que en el moment de la detenció havia cremat notes, però sense dir-ne el motiu. I un altre càrrec policial va assenyalar que la informació que van trobar als dos periodistes no era, en realitat, un secret.

Un parany de la policia

Els documents els hi hauria lliurat un caporal de la policia en el restaurant on els havia citat. Segons el capità d'un batalló paramilitar de la policia, Moe Yan Naing, l'objectiu de donar-los els documents era detenir-los. Un general hauria amenaçat els policies amb engarjolar-los si no detenien els periodistes.

Uns dies després del testimoni de Naing, la seva dona I la seva filla van ser desnonades i ell va ser condemnat a un any per haver violat la llei de disciplina de la policia en haver contactat amb Wa Lone.

Quan tots dos van sortir del local, uns homes vestits de civil els van detenir, emmanillar i introduir en vehicles separats. Durant la detenció, els van cobrir el cap amb caputxes negres i els van privar de dormir durant tres dies.

La versió oficial de la policia és ben diferent. Afirma que Wa Lone i Kyaw Soe Oo van ser detinguts a Yangon -la ciutat més gran i important del país- amb informació secreta sobre operacions de les forces de seguretat a l'estat d'Arakan. La detenció es va fer, segons aquesta versió, en un control de trànsit per policies que no sabien que eren periodistes.

Però tota la instrucció tenia punts foscos. Un oficial de policia va reconèixer que la informació que duien els redactors ja havia estat publicada en alguns diaris. I un dels testimonis que donaven suport a la versió oficial sobre la detenció duia escrit en el palmell de la mà, durant el judici, el nom del lloc exacte i de la carretera on va passar.

Cases cremades i saquejades

La informació que havien recollit i com l'havien obtingut està explicada en un reportatge publicat al febrer, signat pels dos periodistes i pels seus companys de Reuters Simon Lewis i Antoni Slodkowski. Es titula "Com les forces de Birmània van cremar, saquejar i matar en una aldea remota". El reportatge comença amb aquest paràgraf:

"Lligats junts, els 10 musulmans rohingyes captius observaven com els seus veïns budistes cavaven unes sepultures poc profundes. Ben aviat, el matí del 2 de setembre, tots 10 jeien morts. Almenys dos havien estat colpejats amb matxets fins a la mort per budistes de l'aldea. A la resta els van disparar tropes birmanes, segons van explicar dos dels que van cavar les sepultures."

La presència dels Rohingya a Arakan es remunta a segles enrere. Però molts birmans els consideren immigrants no desitjats de Bangladesh. Els designen sovint amb l'insult "kalar".

Els morts eren vuit adults d'entre 25 i 45 anys i dos estudiants de 17 i 18 anys. Entre els adults hi havia cinc pescadors, dos comerciants i un professor de religió. Segons testimonis, havien estat capturats de forma arbitrària mentre uns centenars de Rohingya buscaven refugi a la platja. En canvi, segons la policia tots deu pertanyien a un grup de 200 terroristes que havien atacat les forces de seguretat.

Com expliquen els autors del reportatge, a finals d'agost uns vuitanta soldats van arribar a Inn Din per protegir, segons afirmaven, els budistes dels seus veïns Rohingya. Van demanar voluntaris entre la població. Els següents dies, soldats, policies i ciutadans budistes van cremar la majoria de les cases dels musulmans. Va ser fàcil perquè els sostres eren de palla.

Testimonis de budistes

Per primer cop, un reportatge sobre aquestes matances no es basa només en testimonis musulmans, sinó també budistes. A l'octubre, habitants d'Inn Din van dur els dos periodistes a l'àrea on, segons explicaven, s'havia produït la matança. Allà hi van veure terra remoguda poc temps abans i, a sota, ossos barrejats amb restes de roba i cordes. Eren peces semblants a les que duien els musulmans en les fotografies que els havien facilitat anteriorment.

Un home gran de la regió els havia donat una fotografia de l'endemà de l'execució. El mestre de religió semblava haver estat degollat. Altres ferides eren consistents amb les explicacions que els havia donat un soldat retirat.

El budista de més edat havia decidit compartir les proves amb Reuters perquè, segons confessava, "volia ser transparent amb aquest cas. No vull que torni a passar en el futur".

La detenció ha provocat protestes de rohingyes refugiats a Bangladesh, com ha explicat en un tuit Andrew RC Marshall, també de Reuters:

ARXIVAT A:
Llibertat d'expressió Birmània Rohingyes Drets humans
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut