El Parc Natural de l'Alt Pirineu eliminarà el veró dels estanys de Rosari d'Àrreu i Garrabea
ACN AltÀneu - El Parc Natural de l'Alt Pirineu iniciarà la primavera vinent els treballs de restauració dels estanys de Rosari d'Àrreu i Garrabea situats a la capçalera de la vall d'Àrreu, al Pallars Sobirà. El Departament de Territori destinarà a aquesta actuació 1.030.759,70 euros, a través dels Fons Next Generation. L'estany de Rosari d'Àrreu està situat a 1.993 metres i té una superfície d'unes 5,2 hectàrees i 19,5 metres de profunditat; el de Garrabea es troba a 2.168 m i té 10,8 ha. Es tracta d'uns estanys amb una població molt interessant d'isòets (plantes aquàtiques) que es troba amenaçada per la presència del veró. Es troben en una conca granítica que dona a l'aigua una baixa conductivitat.
Els treballs de restauració, que realitzarà l'empresa pública Forestal Catalana, se centren en l'erradicació del veró (Phoxinus dragarum) a l'estany del Rosari d'Àrreu i a l'estany associat de Garrabea. Això permetrà aconseguir la restauració ecològica de les praderies submergides d'isòets i de les poblacions de les espècies de fauna associades a aquests ambients que hi ha als estanys.
Seguint l'exemple d'actuacions com les que ja s'han fet en el marc dels projectes europeus Life LimnoPirineus i Life ResqueAlpyr, es realitzaran campanyes intensives de pesca tant a l'estany del Rosari d'Àrreu com també al de Garrabea i al riu que connecta els dos estanys.
S'aplicaran principalment mètodes de captura amb trampes tipus bàrbol, xarxes de tipus solta i pesca elèctrica. En el primer cas són trampes amb vela frontal, amb dos embuts interns, de malla petita (4 mil·límetres), plegables i sense esquer que s'haurien de situar properes a les vores de l'estany. Mentre que les xarxes de tipus solta s'han de col·locar de tal manera que configurin una graella que cobreixi uniformement l'estany, a diferents profunditats.
En tots dos casos s'aplicarà una metodologia d'extracció adaptativa en funció de les necessitats de cada moment i dels resultats. En total es preveu que els treballs tinguin una durada de 5 mesos.
De manera paral·lela es realitzarà el seguiment de la recuperació d'aquests estanys a través de la mesura de paràmetres fisicoquímics i de la presa de mostres per estudiar la seva biodiversitat.
