El pare del nen mort el 17A: "He intentat saber què va fallar perquè no torni a passar"

Un dia més, el judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils ha tingut una sessió centrada en les explicacions dels testimonis relacionats amb aquells fets. Entre ells, un de molt emotiu: el de Javier Martínez, el pare del Xavi, el nen de tres anys que va morir a la Rambla. Ell ha explicat com va rebre una trucada de la mare del seu fill i va arribar deu minuts després de l'atemptat a la Rambla. Ha lamentat que el suport psicològic que van rebre va ser escàs i ha demanat que s'arribi al fons de la qüestió.  

"En aquell moment tots els principis com a pare i els sentiments per seguir i lluitar van quedar trencats al terra de la Rambla", ha exposat.

Martínez ha explicat que, després del que va viure i de les "promeses no complertes" del Ministeri de l'Interior, fa tres anys que treballa per millorar el tracte a les víctimes. "L'hem perdut tots, ara no sé si seria el president del món, el primer astronauta de Mart... ja mai sabrem què seria", ha dit. I ha afegit:

"Que la mort del meu fill serveixi per a alguna cosa bona, no per començar una guerra".

Martínez estava treballant en el manteniment d'un edifici quan va rebre la trucada de la mare del seu fill que li deia que havien atropellat el seu fill i que es va tallar de seguida. "Vaig agafar un taxi i sentint-la nerviosa vaig pensar que alguna cosa hauria passat. El taxi va parar abans d'arribar, vaig córrer Rambla amunt i vaig demanar als agents que acompanyessin gent al centre d'atenció primària", ha relatat.

"Vaig començar a veure gent ferida i un silenci que no oblidaré en la meva vida, i que no he viscut ni a cap església ni enlloc", ha relatat. Martínez ha tingut paraules d'agraïment cap als mossos que van intentar salvar la vida al seu fill: "Els mossos han estat persones magnífiques en els moments més durs de la meva vida, estic molt agraït per com ho han fet tot i com a persones i perquè se sentien igual de malament que jo de no haver pogut salvar la vida del meu fill".

Ha explicat que el Ministeri de l'Interior va assegurar que tindrien tot el que necessitessin, però ha dit que no ha estat així. Sí que han rebut la indemnització econòmica.

"Hi ha prou diners al món per treure'l del nínxol i tornar-lo a la vida?"

Ha manifestat que compareix per millorar el tracte que reben les víctimes. "Les sensacions d'odi, ràbia, indignació, depressió, totes les coses negatives les he ajuntat i d'aquestes coses he fet una causa" perquè aquesta situació "no torni a passar".

Ha dit que els darrers tres anys ha parlat amb diverses persones i ha treballat perquè els protocols canviïn. Ha acabat dient que vol que la mort del seu fill "serveixi per a alguna cosa bona, no per començar una guerra". Ha afegit que per això va abraçar un imam i va demanar que no s'ataqui la comunitat musulmana. "No ataqueu qui no té la culpa", ha reblat.

En aquesta quarta jornada, també ha parlat una altra supervivent, la Núria. Ella ha explicat que arran dels atemptats es va traspassar el quiosc que tenia la seva família a la Rambla des de feia tres generacions. Assegura que no ha pogut tornar a la Rambla i se n'ha hagut d'anar a viure fora de Barcelona. De moment, no se l'ha reconeguda com a víctima de terrorisme.  

Declaració del germà de Youssef i Said Aalla

Mohamed Aalla, el germà gran de Youssef i Said Aalla, membres de la cèl·lula de Ripoll morts a Alcanar i Cambrils, ha declarat com a testimoni aquest divendres i ha dit que mai va pensar que podrien fer un atemptat.

"Els xavals mai havia pensat que farien aquestes coses. Tampoc sabien massa de religió, havien vingut del Marroc de petits, han estudiat aquí."

Mohamed Aalla ha explicat que els seus germans petits eren religiosos i anaven a la mesquita però que no va veure que estiguessin radicalitzats.

El cotxe que va utilitzar la cèl·lula per atemptar a Cambrils estava a nom de Mohamed Aalla, que va ser detingut i posat en llibertat l'agost del 2017, i ha afirmat que ell no l'utilitzava i que ho feia el seu germà.
            
Segons Mohamed Aalla, el fet que estigués al seu nom era per l'assegurança, que sortia més barata si estava a nom seu, ja que té més edat. "Jo tenia el meu altre vehicle, que utilitzava jo. Aquest el feia servir ell", ha dit.

El testimoni ha explicat que coneixia de vista l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty de la mesquita Annour, la primera en què va exercir. També ha admès que coneixia la resta de membres de la cèl·lula. Mohamed Aalla ha explicat que no van saber que Said els va deixar una nota de comiat amb instruccions per si moria fins que els ho va dir la policia.

Sobre Driss Oukabir, diu que el coneixia de vista però no l'havia vist mai amb els seus germans. El testimoni ha explicat que Youssef no vivia al domicili familiar, tenia un pis a Ripoll i que els deia que anava a treballar a Tarragona, però que mai va mencionar Alcanar. Said sí que vivia al domicili familiar.