L'últim ple al Parlament de la legislatura aprova demanar al Congrés una llei d'amnistia

El Parlament ha aprovat, en l'últim ple de la legislatura, demanar al Congrés una llei d'amnistia per a tots els encausats pel procés a Catalunya.

La resolució ha tirat endavant amb els vots de JxCat, ERC i la CUP, tot i fer evidents les seves diferències, i sense acabar de convèncer els comuns, que al final s'han abstingut. PSC, Ciutadans i el PP hi han votat en contra.

Es tracta d'una proposta de resolució que expressa una voluntat política, però no és el mecanisme formal, per portar una proposta a debat del Congrés, que els partits independentistes han pactat fer-ho al març.

El text demana que la llei comporti "l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa" per a tots els actes "d'intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya" des de l'1 de gener del 2013. I afegeix que s'ha de fer sense la renúncia a exercir el dret d'autodeterminació.
           

La proposta de resolució impulsada per JxCat, ERC i la CUP diu que la llei d'amnistia ha d'incloure els delictes de rebel·lió i sedició; el delicte de malversació de cabals públics quan estiguin en concurs amb el delicte de sedició; els delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabdals públics, desobediència i revelació de secrets; els delictes vinculats a organitzar un procés participatiu per decidir el futur polític de Catalunya del 9 de novembre del 2014 i de l'1 d'octubre del 2017; els actes d'expressió i opinió realitzats a través de la premsa i xarxes socials; els delictes d'ordre públic comesos en el marc "de la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya", o en protestes contra l'actuació d'autoritats governatives o juridisdiccionals, entre altres.

El text aprovat reitera que l'amnistia, per la seva plena efectivitat, ha d'anar acompanyada "d'una solució efectiva al conflicte polític amb l'estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Finalment, la proposta de resolució fa una crida a la societat catalana per mobilitzar-se i donar suport a l'amnistia que "permeti l'alliberament dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius". Així mateix, també encoratja els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d'un "acord nacional per l'amnistia, l'autodeterminació i els drets civils i polítics".

Resolucions de condemna a Joan Carles I

El ple també ha aprovat diverses resolucions de condemna al rei emèrit pels presumptes casos de corrupció, amb els vots a favor o l'abstenció d'independentistes i comuns i el no de la resta. Són conseqüència del debat sobre la corrupció impulsat per Ciutadans. Fruit d'aquesta iniciativa també s'han rebutjat els casos protagonitzats per la socialista Núria Marín, el republicà Alfred Bosch i Laurà Borràs, de Junts.

La legislatura, una de les més pobres pel que fa a activitat legislativa, ha acabat amb un esprint final amb quatre lleis i una reforma de llei aprovades. El president de la cambra, Roger Torrent, ha agraït a diputats i treballadors de la cambra la feina feta.