El Parlament basc defensa el dret a decidir i una relació "bilateral" amb l'Estat

El Parlament basc ha aprovat una resolució que aposta per un nou model de relació amb l'Estat basat en "la igualtat, la bilateralitat i el pacte" i que vehiculi l'exercici del dret a decidir de la ciutadania.

El text s'ha aprovat amb els vots del PNB i EH Bildu. El PSE i el PP hi han votat en contra, mentre que Elkarrekin Podem s'ha abstingut, tot i que una de les seves diputades, la que va ser candidata a la "lehendakaritza", Pili Zabala, s'ha desmarcat del grup i hi ha votat a favor.

Pili Zabala i Lander Martínez, diputats d'Elkarrekin Podem (EFE / David Aguilar)

La resolució aprovada ha tirat endavant com a esmena a una proposició no de llei del PSE que reivindicava i posava en valor l'Estatut de Gernika de 1979. El text dels socialistes ha estat rebutjat i, al seu lloc, ha tirat endavant la proposta pactada per "jeltzales" i "abertzales"

La iniciativa també reclama que s'acabi "l'excepcionalitat" en l'aplicació de la política penitenciària i s'acosti a presons basques els presos que compleixen condemna a altres territoris, entre els quals hi ha els d'ETA, i es posi en llibertat els que tenen malalties greus i incurables.

Diferències sobre l'exercici del dret a decidir

Malgrat el vot favorable de tots dos grups, el PNB i l'esquerra abertzale han evidenciat les seves diferències a l'hora d'afrontar el debat.

El diputat del PNB Joseba Egibar ha reclamat a l'Estat respecte per la plurinacionalitat (EFE / David Aguilar)

Des del PNB, Joseba Egibar ha advertit que no es podrà exercir el dret a decidir "de forma unilateral" i ha avisat que no permetran que es desfigurin els "drets col·lectius" i la "identitat nacional" basca. Egibar, però, ha defensat un acord ampli sobre el nou Estatut:

"Com més ampli sigui l'acord, millor. Perquè la projecció serà diferent si és d'un, dos, tres, quatre o de tots els partits"

La portaveu parlamentària d'EH-Bildu, Maddalen Iriarte, ha retret al PSE que hagi incomplert l'Estatut des del govern de l'estat i ha preguntat al PNB a què està disposat a renunciar "a canvi" d'arribar als acords amplis que defensa. Iriarte ha reivindicat que bascos, catalans i gallecs puguin decidir el seu futur:

"Des de punts de partida completament allunyats, la millor solució per a tots i totes és la d'un acord que reconegui l'existència de realitats nacionals diferents de la castellana. I reconèixer que aquestes nacions, sigui Euskal Herria, Catalunya o Galícia, tenen dret a decidir el seu futur, com ho fan altres nacions a Europa"

El parlamentari del PSE, José Antonio Pastor (EFE / David Aguilar)

Els socialistes han defensat l'Estatut vigent, n'han demanat el compliment i han apostat per una actualització de l'autogovern "que garanteixi l'encaix jurídico-legal de la reforma". El diputat del PSE José Antonio Pastor ha afirmat que no permetran propostes que "se saltin la legalitat" i ha marcat el seu punt de partida per parlar de reformes:

"La garantia dels drets socials conquerits, de la pluralitat i de la legalitat"

Des d'Elkarrekin Podem, Lander Martínez ha reivindicat articular el dret a decidir, però ha lamentat que la política continuï "atrapada" en aquest debat. Martínez s'ha mostrat preocupat perquè considera que els altres partits continuen atrinxerats en els seus discursos de sempre:

"O ens posem d'acord amb un nou Estatut o ens quedem amb el vell"

El portaveu parlamentari del PP, Borja Sémper (EFE / David Aguilar)

Per últim, el popular Borja Sémper ha dit que el seu partit no es tanca a una reforma estatutària, però no per empitjorar. Sémper ha advertit que el dret a decidir és "un disbarat jurídic" i que, "es miri per on es miri", desborda el marc legal.

"Amputa una part fonamental de la nostra història, perquè no s'entén la història d'Euskadi sense el seu compromís amb la resta d'Espanya, com no s'entén la història d'Espanya sense la participació de bascos i basques al llarg de la seva història"

Debat amb la reforma de l'Estatut de fons

El debat sobre aquesta esmena s'ha produït quan falten pocs dies perquè, aquest dilluns, els experts designats pels grups parlamentaris registrin a la cambra una proposta d'esborrany de reforma de l'Estatut de Gernika, amb els seus corresponents vots particulars.

Aquest dijous mateix, els experts s'han tornat a reunir per acostar posicions, després que han transcendit diverses diferències al voltant d'algunes qüestions, entre les quals hi ha el dret a l'autodeterminació.

Aquest esborrany ha tornat a fer aflorar les diferències que els partits bascos mantenen des de fa anys en matèria d'autogovern i sobirania.