El Parlament condemna l'espionatge del Catalangate sense el suport del PSC

Els partits sobiranistes del Parlament --Esquerra, Junts, la CUP i Comuns-- han aprovat una declaració conjunta en què es condemna l'espionatge polític pel que significa de vulneració dels drets humans.

En aquesta declaració, la junta de portaveus del Parlament exigeix al govern espanyol una investigació transparent, l'assumpció de responsabilitats i que es prenguin mesures urgents per erradicar l'espionatge antidemocràtic.

Fins ara, el govern espanyol ha negat cap relació amb el cas Catalangate, que hauria afectat, entre d'altres, Pere Aragonès, Laura Borràs, Quim Torra, Artur Mas i persones de l'entorn de Carles Puigdemont.

El PSC, juntament amb Vox, Ciutadans i PP, s'ha desmarcat de la declaració en no haver estat acceptades les seves modificacions, que miraven de desvincular l'espionatge de l'independentisme i la persecució d'idees polítiques. També per la menció al titular periodístic "Catalangate", que és com s'hi refereix la informació que ha destapat el cas, de Citizenlab.

Aragonès, a Madrid amb els grups afectats

Tot plegat, el mateix dia que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anat fins a Madrid per traslladar al Congrés la pressió a Pedro Sánchez perquè s'investigui l'espionatge massiu a independentistes. Aragonès s'ha reunit amb els partits afectats per aquest cas de presumpte espionatge, i que promouen la comissió d'investigació: ERC, Junts, PDeCAT, CUP i Bildu.

Durant la trobada han acordat que hi hagi "unitat" a l'hora d'exigir la creació d'una comissió d'investigació parlamentària, perquè coincideixen que les explicacions que s'han donat fins ara són insuficients. Els partits han advertit al govern de coalició que aquest cas pot condicionar l'estabilitat de la legislatura.

Aragonès ha arribat al Congrés cap a dos quarts de dotze i la reunió ha durat aproximadament una hora. Després s'ha reunit amb representants d'Unides Podem. La formació també reclama la creació d'aquesta comissió d'investigació i sosté que, si s'han comès il·legalitats, hauran de rodar caps.

Encara des del Congrés, Aragonès ha exigit arribar fins al final i trobar els responsables d'aquest cas. Reclama a Sánchez decisions de manera immediata i l'adverteix que sense confiança és impossible col·laborar amb el govern espanyol.

"Es tracta de fets i decisions. El govern de l'Estat ha d'explicar si ho va ordenar, si ho sabia i quines decisions prendrà. [...] Aquests fets no poden quedar impunes."

El PSC no s'hi suma

Els socialistes no s'han reunit amb el president de la Generalitat ni tampoc han signat el text aprovat al Parlament. Per fer-ho, demanaven canvis com ara que no es digués que l'espionatge anava "contra la dissidència política" o que es tracta d'una "persecució per defensar un projecte polític".

La declaració apunta que la situació "ha de preocupar el conjunt de totes les forces democràtiques per l'evident vulneració de drets, especialment per garantir l'expressió democràtica i evitar l'abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política". El PSC volia que, en lloc de "dissidència política", hi digués "forma de pensament polític".

També volien eliminar la part del text en què es diu que "és evident que, en aquest cas, l'ús d'aquest programari continua emmarcat en la causa general contra l'independentisme, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic".

La cambra ajudarà les víctimes

A la declaració de la junta de portaveus, el Parlament condemna l'espionatge polític, "que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l'àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions".

També manifesta "el suport i tota la solidaritat a les almenys 65 persones que fins a dia d'avui se sap que han estat víctimes d'aquest espionatge polític a través del Catalangate".

La iniciativa firmada reclama "l'adopció urgent per part de l'Estat de les mesures per erradicar l'espionatge polític antidemocràtic i garantir així que cap persona pugui ser víctima d'espionatge i persecució per defensar un projecte polític".

Reafirma el compromís democràtic de defensar els drets i llibertats de la ciutadania i, finalment, es compromet a protegir i preservar els drets de les persones espiades, també "a través de personar-se en les causes que s'obrin arran de les denúncies de les víctimes, entre algunes de les accions a emprendre".