El Parlament de Kíev dissol el poder legislatiu i l'autonomia de Crimea 24 hores abans del referèndum
Ucraïna s'escalfa quan falten poques hores perquè Crimea voti en referèndum si es vol unir a Rússia. El parlament d'Ucraïna ha aprovat dissoldre l'autonomia d'aquesta república i denuncia una invasió de tropes russes al sud del país. Un nou enfrontament entre nacionalistes ucraïnesos i manifestants prorussos a l'est del país ha acabat amb dues persones mortes.
Vigília tensa del referèndum a Crimea. El Parlament d'Ucraïna ha aprovat dissoldre l'autonomia d'aquesta república. La via diplomàtica amb Rússia no dóna fruits i la tensió augmenta al sud i a l'est d'Ucraïna. A Khàrkiv, al nord-est d'Ucraïna, dues persones han mort i cinc més han resultat ferides en un tiroteig que hi ha hagut entre activistes prorussos i proucraïnesos.
El parlament d'Ucraïna, la Rada Suprema, ha votat dissoldre el Legislatiu de la república autònoma de Crimea. La decisió s'ha aprovat amb 278 vots a favor dels 296 diputats de la cambra. La resolució és conseqüència del dictamen del Tribunal Constitucional d'Ucraïna, que va declarar inconstitucional el referèndum.
La decisió de Kíev és d'aplicació immediata. El Constitucional ucraïnès també va ordenar el cessament de l'activitat de totes les comissions electorals que preparen la consulta a l'autonomia de Crimea i va prohibir a les autoritats que financessin el referèndum.
A més, el ministeri d'Exteriors ucraïnès denuncia una incursió militar russa a la regió de Jerson, al sud del país.
A punt per a la consulta
Mentrestant, a Crimea, les autoritats ja ho tenen tot a punt per a la consulta, en què la població de l'autonomia haurà de decidir si s'integren a Rússia o es mantenen a Ucraïna. Hauran de contestar a dues preguntes: "Està a favor de la reunificació de Crimea amb Rússia com a subjecte de la Federació Russa?" i "Està vostè a favor que es torni a posar en vigor la Constitució de Crimea de 1992 i de l'estatus de Crimea com a part d'Ucraïna?".
Tot i les advertències de Kíev, el primer ministre ha encoratjat els ciutadans russòfons de l'est d'Ucraïna a posar en marxa iniciatives similars a la del referèndum de demà.
Via morta diplomàtica
Aquest divendres, els Estats Units i Rússia es van tornar a reunir per mirar de trobar una sortida al conflicte. La conversa, però, va servir de poc. Al final de la trobada entre el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, i el seu homòleg rus, Sergei Lavrov, les autoritats russes asseguraven que es reserven el dret de defensar els seus compatriotes russos a Ucraïna. Lavrov, però, va afirmar que no hi hauria una intervenció militar.
Per la seva banda, John Kerry va deixar clar que hi hauria conseqüències i el principal diari alemany, el "Bild", ha filtrat oportunament una llista amb noms. Les sancions serien per a bona part de la cúpula del govern rus i fins i tot per a magnats del gas i el petroli amb molts interessos a Europa. La llista és una ofensiva en tota regla contra el cercle més estret de Vladímir Putin.
