Aprovada la reforma de la llei que permet la investidura telemàtica de Puigdemont

Llum verda al Parlament a la reforma de la llei de la presidència, que permet la investidura a distància del president de la Generalitat. Després de rebujar totes les esmenes dels partits de l'oposició i incorporar les acceptades, la reforma de la llei en conjunt ha estat aprovada per 70 vots a favor, 64 en contra i cap abstenció.

La reforma ha comptat amb els vots de JxCat, ERC i la CUP i ha estat aprovada pel procediment de lectura única malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries ho desaconsellava perquè considerava que és una via excepcional que no s'hauria de fer servir per a una reforma -diu- d'aquesta complexitat.

L'oposició ha retret que la reforma no tindrà recorregut i ha recordat que el consell de garanties estatutàries s'hi va mostrar en contra. Els contraris a la reforma han assegurat també que s'han trepitjat els seus drets, com es va fer al setembre amb les lleis de desconnexió.

Durant el debat, Albert Batet, de Junts per Catalunya, ha defensat que la reforma és una proposta per garantir els drets del Parlament. Batet ha dit que, per Junts per Catalunya, la sobirania rau en el poble de Catalunya i que és "molt important" respectar els resultats de les eleccions".

"El 21D van guanyar els partits de la República i va perdre el tripartit del 155 (...).  Volen guanyar als tribunals el que no van guanyar les urnes."

Batet, que considera que la república avança i la repressió perdrà, ha recordat que hi ha hagut diversos candidats a la investidura i ha defensat la reforma de la llei:

"Amb aquesta modificació, donem més garanties, deixem clar que a Catalunya el president de la Generalitat l'escullen els catalans a les urnes. Qui mana a Catalunya? Els catalans o el rei?"

Junts per Catalunya ha fet una crida per respectar la voluntat dels catalans.

Santi Rodríguez, del PP, que ha recordat que les lleis són instrument al servei de la gent, creu que els partits independentistes "potinegen" una llei per interès partidista". El portaveu del PP ha lamentat que es faci una llei per investir Carles Puigdemont president:

"Una llei per facilitar que una persona que ha incomplert les seves obligacions, fugit de la justícia, pugui ser escollit president de la Generalitat."

Rodríguez ha fet una crida al sentit comú i, en aquest sentit, ha dit que cap Parlament considera que "s'hagi d'investir a ningú de manera telemàtica".

"Tornin a la realitat. La república catalana no existeix."

El líder del PSC, Mique Iceta, ha sentenciat que no es pot fer una investidura sense debat al Parlament ni governar des de fora. Ha assegurat que es tracta d'una "reforma encoberta del reglament del Parlament". Icea ha recordat el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries per dir que algunes de les parts són anticonstitucionals, con la d'investir president Puigdemont. També per criticar la investidura telemàtica. Per això s'ha preguntat:

"Per què s'entesten en debats que no porten enlloc? Per què no intenten la candidatura d'un president/a amb un candidat viable? Tenen dret a governar, però no tenen dret a desvirtuar el nostre mecanisme intern."

Iceta ha cridat a respectar la llei i les formes perquè sense això "no hi ha respecte a la democràcia". I ha demanat:

"Facin el que la majoria dels catalans, el que la majoria de vostès saben que cal fer."

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, considera que la "llei Puigdemont", com ha batejat la llei de la presidència, és una "barbaritat" i una "aberració" des de tots els punts de vista. La presidenta de Cs també s'ha fet seu el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

"Aquesta llei és 'de facto' un desenvolupament de l'Estatut de Catalunya. Com els ho han de dir? Que són fatxes, també? Fatxes propis? Botiflers?"

Per Arrimadas, és una "autèntica ridiculesa" la normativa i s'ha preguntat "si algú es creu que Puigdemont serà president". També ha etzibat:

"S'han saltat totes les lleis. No serveix absolutament per a res."

Tambe ha explicat que el mateix cas es va donar a la Itàlia de Berlusconi, amb una llei que va anul·lar el Tribunal Constitucional.

La líder de Cs ha dit que s'enfronta més de la meitat dels catalans i el sentit comú i ha estat molt categòrica a criticar "la república imaginària de Puigdemont"

"Aquesta llei no serà vigent ni Puigdemont serà president. Podem arribar a la conclusió que no podem arribar al mateix punt?"

Per Arrimadas, "la realitat dels catalans ha estat un fracàs" i ha demanat que es compleixin les lleis:

"En la república imaginària de Puigdemont només hi viu ell (...). No alimentin més aquesta farsa. Deixin de viure en la república imaginària de Puigdemont, que no hi viuen ni els independentistes. (...) El més greu no és que alguns s'hagin fugat de la justícia, sinó que alguns de vostès continuïn fugats de la realitat."

Antoni Castellà, d'ERC, ha recordat que es vota electrònicament i es fan esmenes a través del telèfon i, per tant, la investidura telemàtica està justificada:

"No és un debat d'instruments tecnològics al servei de la democràcia, el debat de fons és si l'Estat i alguns diputats accepten el resultat d'unes eleccions democràtiques."

Castellà ha admès que la reforma de la llei pot ser que no serveixi per investir algú, sinó "per denunciar i posar en evidència que alguns no accepten resultats electorals".

"Vivim en una situació d'involució democràtica. Vivim en un règim no plenament democràtic."

El diputat ha recordat l'1-O i ha denunciat l'actual "repressió generalitzada", que "persegueix ciutadans", diu, per vestir de groc o portar un nas de pallasso i condecora els agents que van participar en l'1-O o que vol "criminalitzar el model de l'escola catalana".

"Vam superar el franquisme i superarem el mandat del 78 perquè el mandat de l'1-O i ratificat en les eleccions ens ho reclama. Els agradi o no els agradi, la República de Catalunya serà una realitat."

Xavier Domènech, de Catalunya En Comú-Podem, ha reclamat fer "coses que serveixin per a alguna cosa" i s'ha preguntat: "Per què fan tantes coses que no serveixen per a res?". En la mateixa línia, ha recordat:

"Catalunya no és presidencialista. El que es va triar el 21 de desembre va ser un Parlament, que ha de triar president. No un candidat a la presidència el que ha de decidir. És una responsabilitat col·lectiva."

En la mateixa línia, ha afegit:

"De vegades és forçós i necessari que un home se sacrifiqui per tot un poble i mai és just i necessari que un poble se sacrifiqui per un sol home."

Domènech ha lamentat que "no saben cap on van", ni gestionar el seu temps, i que els 34 diputats de JxCat no sàpiguen on van,

"S'ha d'avançar i assumir la responsabilitat que han d'exercir com a diputats. Hem d'esperar que vagin a Berlín perquè els hi expliquin?".

El líder de En Comú ha demanat avançar: acabar amb la judicialització de la política i fer un govern per a la gent.

Maria Sirvent, de la CUP, ha començat la seva intervenció donant suport a la reforma de la llei i ha assegurat que fa "molt temps" que Catalunya està intervinguda i que sembla que "el Parlament no té capacitat de presa de decisions", sinó que venen de Madrid.

La CUP ha dit que està diposada arribar on faci falta, però no per seguir amb l'autonomia:

"Per seguir el camí de l'autonomisme, a nosaltres no ens hi trobaran."

Polèmica per la lectura única de la llei

Just abans de començar el debat sobre la reforma de la llei, el ple ha votat debatre-ho per lectura única, malgrat el dictamen el Consell de Garanties Estatutàries, amb els vots de JxCat, ERC i la CUP. Ho han fet entre les protestes de la resta de grups parlamentaris, que han esgrimit el dictamen de l'òrgan consultiu de la Generalitat.

La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha denunciat que els grups independentistes "tornen a intentar passar per damunt dels drets de la majoria dels ciutadans" i ha denunciat que les formacions independentistes "estan degradant el Parlament sabent que no passarà absolutament res" i "que Puigdemont no serà president".

La líder de Cs ha demanat que deixin d'utilitzat el Parlament amb finalitats partidistes. Arrimadas ha afegit que "utilitzin la majoria parlamentària però no per trepitjar els drets de l'oposició parlamentària".

Albert Batet, de Junts per Catalunya, ha defensat la lectura única de la lle, ha assegurat que compleix totes les garanties i que el Consell de Garanties Estatutàries, que considera que aquesta reforma exprés vulnera el reglament, admet que el seu dictamen és més sever que el Constitucional. Antoni Castellà també considera que es pot tramitar per lectura única així com la CUP.

Per contra, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha criticat la lectura única d'una llei molt sensible que va en detriment dels diputats. Xavier Domènech, d'En Comú-Podem, ha assegurat que es tracta d'un "debat miratge" sobre una investidura a distància que servirà, ha dit, "per explicar l'inexplicable: anar a eleccions". Santi Rodríguez, del PP, també ha recordat el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries per criticar també la lectura de la llei.

Després de les al·legacions dels partits de l'oposició per la lectura única, Carlos Carrizosa ha demanat la lectura d'alguns articles de la llei, que no s'ha pogut llegir perquè no la tenien a mà.

En la votació de si es feia el debat per lectura única, la proposició ha torat endavant amb 70 vots a favor, 64 en contra i cap abstenció.

Les claus de la reforma de la llei de la presidència

La reforma de la llei de la presidència, presentada per Junts per Catalunya, inclou, en essència, dos canvis. I en tots dos casos, el Consell de Garanties plantejava dubtes.

El primer, sobre la investidura: que el ple pugui autoritzar que el candidat a president no hi estigui present o que no hi intervingui per demanar la confiança dels diputats. El discurs es podria fer, per exemple, per escrit.

El Consell de Garanties, interpretant el reglament del Parlament, entenia que el candidat ha d'exposar el seu programa oralment. També que el ple d'investidura ha d'incloure un debat en què el candidat i els grups es puguin replicar de forma immediata. Diu el dictamen que, tal com està redactada la proposta, s'afecta greument la reglamentació d'aquest necessari debat parlamentari. I això, diu, va en contra de l'Estatut i la Constitució.

El segon canvi afecta el govern: que les reunions i l'adopció d'acords es puguin fer també a distància i amb membres a diferents llocs.

El Consell de Garanties ho avalava, però deixa clar que la participació remota s'hauria de fer dins el territori català, de manera que excloïa  els membres que eren fora de Catalunya. A aquests, diu, se'ls hauria de suplir.

"Aquesta participació remota se circumscriu a una assistència no presencial en l'àmbit territorial català, de forma que exclou la dels membres que es troben en situació d'absència, és a dir, els que són fora de Catalunya."