Anna Erra, nova presidenta del Parlament, reivindica Borràs: "Va obrir camins que mantindré"

Anna Erra, de Junts, és des d'aquest divendres la nova presidenta del Parlament, en substitució de Laura Borràs.

El ple de la cambra l'ha escollit en segona votació per majoria simple, amb els 64 vots a favor del seu partit i d'ERC i els vots en blanc de la CUP, tal com va passar amb Borràs. L'altra candidata, la socialista Assumpta Escarp, ha tingut 44 vots. En total s'han comptabilitzat 25 vots en blanc. 

Un cop proclamat el resultat de la votació, Anna Erra ha ocupat el lloc de presidenta a la mesa, s'ha posat la medalla d'honor del Parlament, que en el cas de la presidència és d'or, i ha adreçat el seu primer discurs als diputats.
 

Elogi a Borràs i homenatge a Forcadell 

"La meva presidència parteix d'una anomalia democràtica que entre tots ens hem de conjurar a revertir", ha afirmat en aquesta primera intervenció, en la qual ha saludat les autoritats, inclòs Carles Puigdemont, de qui ha dit que li constava que seguia la sessió de forma telemàtica. 

Erra ha denunciat els "atacs il·legítims" contra la cambra i ha promès que en defensarà la sobirania "per damunt de tot" protegint-la de "qualsevol ingerència externa". Per això ha anunciat:

"Si la justícia restitueix tots els drets polítics a la presidenta Borràs, seria ella qui ocuparia el càrrec."

Erra ha expressat el suport i homenatge a Carme Forcadell, i ha destacat que "va patir presó injustament per defensar la sobirania d'aquest Parlament".

La nova presidenta ha elogiat la tasca de Laura Borràs, de la qual ha dit: "Va obrir camins que em comprometo a mantenir." El primer, ha afegit, "la màxima exigència democràtica a aquesta institució i la defensa dels drets polítics de tots els diputats". 

També ha remarcat que el conflicte polític només es pot resoldre des de la política i no des de la justícia. 

L'exalcaldessa de Vic s'ha compromès a combatre les actituds antidemocràtiques i ha afegit que el feixisme, la xenofòbia i el negacionisme "no poden tenir espai" al Parlament. 

A més, ha anunciat que vol recórrer el país per "conèixer de primera mà" les necessitats dels ciutadans i ha cridat a fer de la cambra un exemple de normalitat en l'ús del català, sense perjudici de les altres llengües.

El primer ple que presidirà, la setmana que ve, serà d'educació, i Erra, com a professora, ha celebrat aquesta coincidència.

Després del discurs, ha demanat la paraula el dirigent de Ciutadans Carlos Carrizosa, per reclamar que s'obrís un torn d'intervencions dels grups. Carrizosa ha considerat que el parlament d'Erra havia estat "partidista" i ha justificat la petició en defensa de la pluralitat, però la presidenta de la cambra l'hi ha denegat. 

Votació per papereta a l'urna

Ha estat la primera vegada, des del restabliment de la cambra el 1980, que s'ha hagut d'elegir un president a mitja legislatura. S'acaba d'aquesta manera un període d'interinitat, amb la presidenta suspesa, que ha durat més de deu mesos.

En la primera votació, en què es requeria la majoria absoluta de la cambra, Erra ha obtingut els mateixos vots, més que altres candidats, però insuficients per sortir ja escollida.

La fins ara presidenta suspesa, Laura Borràs, segueix la sessió des de la tribuna de convidats, juntament amb els seus predecessors Roger Torrent, Carme Forcadell, Artur Mas i Joan Rigol. 

La sessió d'avui ha estat l'última que ha dirigit Alba Vergés, la vicepresidenta en funcions de presidenta des de finals de juliol de l'any passat.

El procediment és el mateix que en la sessió constitutiva per elegir els membres de la mesa. Els diputats han hagut d'escriure un nom a la papereta, que han dipositat en una urna.

Un sorteig ha determinat que la primera persona a votar fos la diputada Irene Negre Estorach. A partir d'ella s'ha anat cridant a tothom per ordre alfabètic perquè anessin fins a la tribuna per votar. Els últims de votar són els membres del govern que siguin diputats i els membres de la mesa.

Ha calgut una segona volta

El reglament del Parlament fixa que per ser elegit en primera volta el president ha d'obtenir majoria absoluta, és a dir, 68 vots. Erra s'ha quedat en 64, els que sumen els 33 d'Esquerra i els 31 de Junts, sense el de Lluís Puig, ja que cal votar presencialment i Puig és a l'exili.

A la primera volta, per darrere d'Erra ha quedat Assumpta Escarp (PSC), amb 33 vots. Joan Carles Gallego (En Comú Podem) n'ha obtingut 8, María Elisa García (Vox) n'ha tingut 10, Matías Alonso (Ciutadans) s'ha quedat amb 5 i Lorena Roldán (PP) amb 3. També hi ha hagut 10 vots en blanc. 

Ha calgut, per tant, una segona volta entre les dues candidates amb més vots. A la segona volta el candidat que obté més vots és elegit president.

L'últim precedent va ser el 1933 

El relleu de la presidència amb la legislatura en curs no té precedents des que es va restablir el Parlament de Catalunya l'any 1980. Per trobar un altre cas de substitució cal remuntar-se al juny del 1933, quan Joan Casanovas va ser elegit president del Parlament de la República en substitució de Lluís Companys.

Companys va deixar el càrrec per ser nomenat ministre de Marina del govern espanyol. En aquella mateixa legislatura, Casanovas va ser substituït per Josep Irla sense haver-se esgotat el mandat.

Fi a deu mesos d'interinitat

La sessió d'avui ha tancat definitivament el període de Laura Borràs al capdavant del Parlament. Borràs va ser elegida presidenta el 12 de març del 2021, però al cap de poc més d'un any va ser suspesa de tots els seus drets i deures com a diputada i, de retruc, com a presidenta.

Per primera vegada s'aplicava l'article 25.4 del reglament del Parlament, després que s'obrís judici oral a Borràs per irregularitats en la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

El 30 de març el TSJC va condemnar Laura Borràs i, tot i que la sentència encara no és ferma, la Junta Electoral Central va acordar la retirada de l'escó de Laura Borràs. El Parlament hi va recórrer davant el Suprem, però la petició es va desestimar.

L'1 de juny la mesa, amb l'oposició de la secretària de Junts, va acordar retirar definitivament l'escó de diputada a Laura Borràs i convocar el ple d'avui per buscar-li substitut.