El Parlament entra en una dimensió desconeguda per la probable suspensió de Borràs

Un cop obert el judici contra Laura Borràs, el Parlament de Catalunya entra en una dimensió desconeguda. No hi ha res segur, perquè mai abans a un president del Parlament se li havia obert judici, i el reglament permet més d'un camí a seguir.

Si no hi ha cap gir de guió, ara per ara inesperat, aquest dijous, la mesa la suspendrà de funcions. Així ho volen el PSC, ERC i la CUP, i tenen els vots per tirar-ho endavant. Serà una suspensió temporal, almenys fins que hi hagi sentència i podrà mantenir l'acta de diputada. 

Els tres grups no veuen cap dubte que el cas de Laura Borràs s'emmarca, diuen, en un cas de corrupció i que, si Borràs no deixa les funcions de presidenta, se li aplicarà l'article 25.4 del reglament, sense dilatar el debat. Un article que diu això:

"En els casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l'acte d'obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata. Si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable al llarg de la suspensió, cal el dictamen de la Comissió de l'Estatut dels Diputats."

Qui substituirà Laura Borràs al Parlament?

Doncs ningú, si Laura Borràs no dimiteix per voluntat pròpia. Si el Parlament la suspèn com a presidenta del Parlament, no s'activa automàticament el seu relleu.

Quedaria com a presidenta del Parlament en funcions Alba Vergés, actual vicepresidenta primera de la mesa, d'ERC. Recordaria el cas del president de la Generalitat Quim Torra. Quan va ser inhabilitat, Pere Aragonès va passar a ser vicepresident del govern amb funcions de president.

Abans de fer efectiva la decisió de suspendre-la, Esquerra, i també la CUP, han tornat a demanar a Borràs que, tot i que mantingui l'acta de diputada, deixi el càrrec de presidenta a iniciativa pròpia.

La CUP també ha demanat a Esquerra i Junts que es posin d'acord per substituir Borràs com a presidenta, i Esquerra ja va dir aquest dilluns que acceptaria que qui substitueixi Borràs pugui ser algú de Junts.

El cap de l'oposició i líder del PSC, Salvador Illa, ha trucat a la presidenta del Parlament per demanar-li que deixi el càrrec perquè es pugui escollir algú altre i no hi hagi un president o presidenta en funcions. La resta de grups de l'oposició, encara que no tinguin representació a la mesa, van en la mateixa línia.

L'oposició, i també ERC, s'han referit els darrers dies a l'article 25.2, que diu: "La suspensió es pot produir si ho demana un diputat afectat" (en aquest cas, Laura Borràs). Però la presidenta del Parlament ha dit i repetit que no pensa dimitir, perquè, segons reitera, no ha comès cap delicte.
 

Una decisió de la mesa... i sense Borràs

La mesa del Parlament, l'òrgan que pot decidir suspendre la presidenta, està formada per dos representants del PSC, dos d'ERC, dos de Junts i un de la CUP.

Una de les representats de Junts a la mesa és la presidenta del Parlament i, segons el codi de conducta, no hauria de participar ni votar en aquest debat, per un possible conflicte d'interessos. El codi de conducta dels membres del Parlament, dins del capítol VI, diu:

"La situació de conflicte d'interessos comporta el deure d'abstenció del diputat en la presa de decisions que hi tinguin relació directa."

Un escenari alternatiu: la comissió de l'estatut del diputat

Si la mesa no prengués finalment la decisió, pels "dubtes" sobre si els delictes pels quals la Fiscalia acusa Borràs són "corrupció" (com diu l'article 25.4), s'hauria de demanar un dictamen a la comissió de l'estatut dels diputats.

Qui redactaria aquest informe? El president d'aquesta comissió és el diputat i advocat Jaume Alonso-Cuevillas, de Junts, i pròxim a Laura Borràs. Cuevillas és qui va redactar el dictamen sobre el cas del diputat de la CUP Pau Juvillà.

Però, de propostes de dictamen, n'hi podria haver més. A la comissió, s'hauria de votar. El dictamen que més vots tingués seria el que marcaria la posició.

El delicte de prevaricació és corrupció?

La Fiscalia considera que Laura Borràs va abusar de les seves funcions quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, per atorgar 18 contractes entre el 2013 i el 2017 a l'enginyer informàtic Isaías Herrero, amb qui Borràs havia coincidit professionalment en un màster i en un postgrau.

La Fiscalia acusa Borràs de falsedat en document públic i, per això li demana 6 anys de presó i 6 anys d'inhabilitació. I pel delicte de prevaricació li demana 15 anys d'inhabilitació. En total, serien 21 anys, en què l'actual presidenta del Parlament no podria ocupar cap càrrec públic en cap administració.

Encara una altra opció: el ple del Parlament

Una altra opció alternativa a la suspensió que pot acordar la mesa seria que la decisió l'hagués de prendre el ple. És a dir, els 135 diputats, entre els quals el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Seria una imatge que ERC voldria estalviar? La votació al ple és secreta, però el marcador reflectiria els vots dels diputats d'ERC.

Aquest escenari seria seguint l'article 25.1.:

"Article 25. Causes de suspensió dels drets i deures parlamentaris

1. Els diputats del Parlament poden ésser suspesos de llurs drets i deures parlamentaris, després d'un dictamen motivat de la Comissió de l'Estatut dels Diputats, en els casos següents:

a) Si és ferm l'acte de processament o d'obertura de judici oral i el Ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats"

Al ple, per tirar endavant la suspensió de Borràs, s'hauria d'aprovar per majoria absoluta. La majoria absoluta se situa als 68 diputats i la suma de PSC, Vox, En Comú Podem, Ciutadans, PP i del diputat al mixt dona 61 diputats. Si s'hi afegís la CUP, 70.

Si la CUP se sumés a votar en contra de Borràs, el vot d'ERC al ple no seria decisiu, però continuaria tenint una lectura política, tant si ERC hi votés a favor, com en contra, com si s'abstingués.

L'agost, encara més la dimensió desconeguda

De l'1 al 15 d'agost, el Parlament està regit per l'anomenada Diputació Permanent, formada per 23 diputats. S'haurà de veure quin marge de prendre decisions té aquest òrgan.

Del 15 al 31 d'agost, hi ha un pacte entre els partits perquè no hi hagi comissions ni plens. Per tant, la decisió final, decisió política, fins i tot podria arribar a quedar pel setembre.

El primer ple previst és el debat de política general, el gran debat al Parlament que, com sempre, obre el curs polític. Començarà el 27 de setembre.

Un setembre previsiblement molt mogut

El pròxim setembre ja té cites polítiques a l'agenda, que fan preveure una nova tardor moguda.

A més de la Diada, l'Onze de Setembre, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant té el judici al Suprem els dies 28 i 29, per no haver respost les preguntes de Vox al judici del procés.

El judici serà al mig del debat de política general, que començarà el 27 de setembre i no es reprendrà fins al dia 30, justament per aquest judici de Reguant.

Serà a les portes de l'1 d'octubre, quan es compliran cinc anys de l'1-O. Per aquella data, es preveu que es faci públic el treball del Pacte Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació, liderat per l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, entre altres.

També el pròxim 1 d'octubre, Junts preveu que hi hagi "un punt d'inflexió", que es "recuperi" el procés de l'octubre del 2017 "per culminar la independència", segons van aprovar a la seva ponència política.

A finals d'octubre, hi haurà el judici a l'anterior mesa del Parlament, la presidida per Roger Torrent, actual conseller.

A això s'hi ha de sumar el vot delegat de Lluís Puig, exconseller i diputat de Junts, i la repercussió judicial que pot tenir la mesa.

I també com queden les condicions laborals dels treballadors del Parlament, després que el gener quedessin eliminades les polèmiques llicències per edat. La negociació s'ha anat posposant, tot i que la mesa havia signat un acord perquè hi hagués les noves figures de l'excedència i el permís per als treballadors a punt de jubilar-se. Va ser Borràs qui en va frenar l'aprovació definitiva.

Entre els treballadors, hi ha qui planteja convocar una vaga, que seria la primera de la història del Parlament.