El Parlament Europeu aprova una resolució contra la guerra a l'Iraq
Europa està dividida al voltant de la guerra; i dividida d'una manera especial. Hi ha com a mínim vuit governs, entre ells l'espanyol, que estan inequívocament al costat dels Estats Units i ho han proclamat en una carta. D'altres, tan poderosos com França i Alemanya, no; i, enmig de tot, més del vuitanta per cent dels ciutadans aposten per la pau. Són dades que coincideixen amb el compte enrere iniciat pel president Bush de cara a un eventual atac.
Alguns parlamentaris europeus mostraven ahir la seva oposició a una eventual guerra contra l'Iraq. Avui han adoptat per majoria una resolució en què declaren formalment la seva oposició a qualsevol acció militar unilateral i afegeixen que un atac preventiu és contrari al dret internacional.
Ha estat una resolució discutida, 287 vots contra 209, però que respon a la voluntat dels ciutadans europeus als quals representa el Parlament. Segons una enquesta feta a trenta països europeus i publicada a Brussel·les, el 82% de les persones interrogades són contràries a una guerra unilateral contra l'Iraq.
La resolució del Parlament Europeu és simbòlica ja que no obliga els estats membres, que cada vegada es mostren més dividits. D'una banda, França, Alemanya, Bèlgica i Luxemburg, per l'altra el Regne Unit, Espanya, Itàlia, Portugal, Dinamarca i la majoria dels nous estats que entraran ja a la UE. Precisament, vuit dirigents europeus, a iniciativa de José María Aznar segons Downing Street, han publicat una carta en diversos diaris europeus en què fan una crida a la unitat amb els Estats Units sobre la crisi iraquiana. "La nostra força està en la unitat", diuen.
La presidència grega de la Unió, que no sabia res de la carta, ha declarat que està fora del marc de la Unió Europea.
