Alertadors contra la corrupció, més protegits? S'aprova una nova directiva europea

El Parlament Europeu ha aprovat per una molt àmplia majoria aquest dimarts una nova directiva per protegir els denunciants anomenats alertadors, "whistleblowers" en anglès.

Per 591 vots a favor, 29 en contra i 33 abstencions, els eurodiputats han donat llum verda a aquesta directiva que ha de protegir l'anonimat d'aquestes persones i atorgar-los immunitat.

Els governs, obligats a impedir represàlies

Un alertador és una persona que fa pública informació de denúncia sobre activitats il·legals o amenaces que afectin l'interès general per part de persones o organitzacions aparentment respectables.

Fins ara a la majoria de països europeus aquestes persones no tenen protecció i acaben sent víctimes de persecucions de tota mena, sobretot judicials i mediàtiques.

Ara els governs estaran obligats a impedir qualsevol mena de represàlia contra aquestes persones o els que els hagin ajudat, sigui quina sigui la manera en què hagin fet pública la informació.

Xnet, "orgullosos d'anunciar una victòria"

Una de les organitzacions més actives a Espanya a reclamar que es protegeixin els "alertadors", Xnet, ha celebrat l'aprovació de la directiva.

Asseguren que incorpora esmenes que han proposat ells, amb l'objectiu de protegir "una figura clau en la lluita contra l'abús de poder i la corrupció":

Desde Xnet estamos orgullosxs de anunciar una victoria en la lucha por el derecho a la información y la libre expresión: El Parlamento Europeo acaba de aprobar la Directiva de protección de alertadores de corrupción #Whistleblowers. El texto aprobado incluye enmiendas nuestras. pic.twitter.com/z3YD5UTXkp

— Xnet (@X_net_) 16 d'abril de 2019

Xnet considera que aquesta directiva impulsa eines com les bústies segures per a denunciants anònims, però alerta que no protegeix prou els intermediaris i la premsa que publiqui aquestes informacions.

Aquesta organització d'activistes d'internet també assegura que la nova directiva converteix en obsolet el projecte de llei que es va impulsar al Congrés dels Diputats i que està en tràmit.

A Espanya, Llista Falciani i Luis Gonzalo Segura

A Espanya és força conegut el cas d'Hervé Falciani, que va facilitar a diferents països europeus una llista de persones i organitzacions que tenien diners a Suïssa de manera il·lícita, i també el de Luis Gonzalo Segura, el militar que va denunciar diversos casos de corrupció dins l'exèrcit espanyol.

Falciani, que viu a Espanya, està reclamat per la justícia suïssa des de fa anys, que l'ha condemnat a 5 anys de presó, però se n'ha negat l'extradició, i Gonzalo Segura el van expulsar de l'exèrcit el 2015 per les seves declaracions públiques i per la seva obra "El libro negro del ejército".

Aquest últim, que reclama ser reincorporat a l'exèrcit, també ha celebrat a Twitter l'aprovació de la nova directiva:

La Unión Europea acaba de aprobar la Directiva para la Protección de los Alertadores/Denunciantes de Corrupción, ¿va a protegernos el Gobierno socialista de una puñetera vez? ¿Va a readmitirme Margarita Robles @Defensagob?@sanchezcastejon @desdelamoncloa @PSOE @justiciagob

— Luis Gonzalo Segura (@luisgonzaloseg) 16 d'abril de 2019

Interactiu relacionat: "Destapant la corrupció"

Luis Gonzalo Segura: "Dec ser dels pocs que s'hi pot acollir"

En declaracions al 324.cat, Gonzalo Segura ha dit que aquesta normativa protegirà de manera plena casos com el seu, perquè abans de denunciar-ho públicament, va intentar que li fessin cas a dins de l'exèrcit, però no els altres:

"En el meu cas, aquesta directiva m'hauria protegit tot i que és una directiva molt restrictiva ja que t'obliga primer a denunciar el que vulguis denunciar a nivell intern, i si no et fan cas, després ho pots denunciar públicament. En el meu cas es compleixen les condicions que exigeix la directiva ja que jo ho vaig denunciar internament i per tant, avui estaria cobert."

"Aquesta directiva és insuficient perquè només protegirà a aquells que s'atreveixin primer a denunciar els casos de corrupció internament. El que denunciï primer als mitjans de comunicació, com va ser el cas dels papers de Panamà, Wikileaks, Futboleaks, quedarien fora de la protecció de la directiva. És una directiva que demana massa condicions. Jo dec ser dels pocs que s'hi pot acollir."

Segons ha explicat, la seva experiència és que "denunciar internament és molt dur, extremadament dur", perquè "has de conviure amb els que has denunciat", i ha afegit que en "sectors molt més durs", qui intenti una denúncia interna poc acabar "amb un tret al cap".

Gonzalo Segura ha avançat que quan la directiva entri en vigor a Espanya denunciarà el seu cas al Tribunal Constitucional per poder anar al Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè en el seu procés l'aparell judicial espanyol es va saltar una consulta a Europa.

"Sense ficció" relacionat: "Alertadors contra la corrupció"

Wikileaks, Chelsea Manning, Luxleaks, Snowden

A nivell internacional hi ha alertadors força cèlebres, algun d'ells, a més, de molta actualitat, com és el cas del fundador de Wikileaks, Julian Assange, detingut la setmana passada al Regne Unit.

Però la llista és llarga: es pot citar Chelsea Manning -abans Bradley- la soldat dels EUA que va filtrar precisament a Wikileaks més de 750.000 documents confidencials que provaven activitats irregulars i delictives del seu govern.

Un altre dels casos més sonats de les últimes dècades és el d'Edward Snowden, l'analista que treballava per l'NSA i que va desvelar que els govern dels EUA espiava sistemàticament comptes particulars de Google, Apple i Facebook entre altres xarxes, i que viu refugiat a Rússia.

També Antoine Deltour, l'auditor francès que va desvelar les negociacions secretes del govern de Luxemburg perquè moltes grans multinacionals, amb l'ajuda de consultories com PwC, no paguessin milers de milions d'euros en impostos a la UE, en un cas conegut com a Luxleaks.