El socialista Italià David Maria Sassoli, nou president del Parlament Europeu

L'eurodiputat socialdemòcrata italià, David Maria Sassoli, és el nou ministre del Parlament Europeu, en substitució d'Antonio Tajani, del PPE. Sassoli ha necessitat dues voltes per aconseguir la majoria de vots. 

Després de l'acord sobre el nomenament dels principals càrrecs de la Unió Europea, fruit d'una segona cimera i llargues hores de negociació, el socialdemòcrata compartirà la presidència amb el conservador alemany Manfred Webber.
 

Com a president de l'Eurocambra, Sassoli ha fet un primer discurs profundament europeista i ha remarcat la defensa de la dignitat humana com un dels signes d'identitat d'Europa i la reforma de Reglament de Dublín en matèria de refugiats. 

"Hem de recuperar l'esperit dels pares fundadors, l'esperit d'aquells que van saber deixar de banda les hostilitats de la guerra. Els que van saber deixar de banda el nacionalisme i van presentar un projecte que conjugava pau, democràcia, desenvolupament i igualtat. En aquests darrers mesos, molts han apostat per un declivi en aquest projecte, han alimentat divisions i conflictes que pensàvem que eren un trist record de la nostra història. Per la seva banda, els ciutadans han demostrat que encara segueixen creient en aquest projecte extraordinari."

La candidata Ska Keller ha demanat al nou president que restableixi els drets com a eurodiputat d'Oriol Junqueras.

"Ajudi'ns a restaurar els drets parlamentaris d'Oriol Junqueras."

Quatre candidats, dues voltes

Dels 4 candidats que s'han presentat a l'inici de la sessió, el socialdemòcrata italià David Maria Sassoli era el candidat pactat. També han presentat la seva candidatura l'ecologista Ska Keller, l'espanyola d'Esquerra Unida Sira Rego i el conservador reformista txec Jan Sarahdil.

En la primera votació cap dels candidats ha arribat a la majoria absoluta i ha calgut fer-ne una altra.

A Sassoli li han faltat 7 vots per proclamar-se president en primera volta. A la segona volta ha aconseguit 345 vots, que li han donat la majoria absoluta tot i que només necessitava una majoria simple.

A Sassoli li han faltat set vots per a la majoria absoluta en la primera volta (Reuters)
 

Ska Keller ha obtingut 133 vots a la primera volta i 119 a la segona, l'espanyola d'Esquerra Unida Sira Rego n'ha obtingut 40 a la primera i 43 a la segona, i el conservador txec Jan Zahradil ha obtingut 162 vots a la primera volta i 170 a la segona.
 

Presidència compartida

Sassoli només tindrà un mandat de dos anys perquè compartirà la presidència amb el conservador Manfred Weber, que l'ocuparà durant l'última part de la legislatura.

El pacte entre el grup socialista i el grup popular estableix que els dos grups es repartiran la legislatura, després de descartar Frans Timmermans que es presentava com un escull en la negociació.

En la presentació dels candidats, Keller ha reivindicat, infructuosament vist el resultat de les votacions, que la presidència de l'Eurocambra no sigui una moneda de canvi. La valenciana d'Esquerra Unida Sira Rego, la quarta candidata, ha fet un al·legat feminista i ha reivindicat el paper de la dona en les institucions europees.

La sessió de constitució del Parlament Europeu d'aquest dimarts es va haver de suspendre a l'espera de l'acord de repartiment de càrrecs. A més de la presidència, el plenari del Parlament també ha de donar el vistiplau als noms acordats pels caps d'estat i de govern.

L'acord dels líders europeus ha estat de paritat en la presència de dones, i en repartiment entre socialistes i conservadors, tot i que el PPE es queda amb els càrrecs principals.

Dues dones dirigiran la Comissió i el BCE, i la presidència de la Comissió queda en mans del PPE. L'actual ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyen, hi ocuparà el càrrec principal, la presidència de la Comissió Europea.

La presidència del Consell Europeu és per al liberal i actual primer ministre belga, Charles Michel. L'alt representant, el cap de la diplomàcia, serà l'actual ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell. I, finalment, al capdavant del Banc Central Europeu hi haurà la francesa Christine Lagarde, que ara és la directora gerent del Fons Monetari Internacional i també és de l'òrbita dels populars europeus.