El Parlament nomena els vuit senadors de designació autonòmica

El Parlament ha nomenat aquest migdia els vuit senadors de designació autonòmica.

Ho ha fet en un ple extraordinari que s'ha celebrat tot just després del ple ordinari convocat aquest matí, en què s'ha aprovat la nova llei de la presidència.

El ple per designar els senadors ha estat molt breu. La votació s'ha fet secreta, sense identificar electrònicament el vot emès des de cada escó.

La proposta ha quedat aprovada per 130 vots a favor, cap en contra i quatre abstencions, de la CUP. Carles Puigdemont, Antoni Comin i Jordi Sànchez hi han participat delegant el seu vot. 

Els vuit senadors catalans designats pel Parlament ja se sabia qui eren, perquè havien estat consensuats aquest dijous a la Comissió de l'Estatut dels Diputats.

Els noms proposats pels partits i aprovats són: Francesc Xavier Alegre i Lorena Roldán per Ciutadans, Josep Lluís Cleries i Marta Pascal per JxCat, Mirella Cortés i Bernat Picornell per ERC, José Montilla pel PSC i Sara Vila per CatECP.

Alegre, Cleries, Cortés, Picornell i Montilla repeteixen en el càrrec, perquè ja van ser elegits pel Parlament després de les eleccions del 27 de setembre del 2015.

El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, en canvi, deixa de ser senador per designació autonòmica a causa dels mals resultats obtinguts a les eleccions del 21 de desembre i del nou repartiment decidit per la Junta de Portaveus. 

Aquest òrgan de la cambra legislativa catalana va acordar al febrer assignar dos representants a Ciutadans, que fins ara només en tenia un, en detriment del corresponent al PP, i mantenir la resta: dos per Junts per Catalunya, dos per ERC, un pel PSC i un altre pels comuns.

La proposta ha estat votada per tots els partits menys la CUP, que es va abstenir perquè considera que el Parlament no ha de proposar cap càrrec per "institucions de l'estat espanyol".

Els 226 senadors que integren el Senat s'elegeixen per un doble procediment. La majoria són elegits per sufragi universal a les eleccions legislatives.

Una minoria, però, són elegits indirectament, en ser nomenats pels Parlaments autonòmics, que en designen un com a mínim i un més per cada milió d'habitants d'aquella comunitat. 

El nombre total, per aquest motiu, és variable i ha crescut en els últims anys a causa de l'augment de població.