El Parlament posa ordre al seu pressupost, amb canvis en subvencions, dietes i assessors
La mesa aprova els comptes de la cambra per a l'any vinent i acorda que la cinquena dieta mensual dels diputats també tributi
El pressupost que la mesa ha acordat per al 2024 preveu que el Parlament tingui un cost de gairebé 60 milions d'euros, concretament 59.920.008,41 euros, que suposa una reducció del 10,51% respecte a l'any passat, uns set milions menys.
Aquest pressupost encara l'ha d'aprovar el ple del Parlament, però ja ha tingut una primera votació a la mesa ampliada, amb el vot a favor del PSC, ERC i Junts. En contra, hi han votat En Comú Podem i Vox, mentre que la CUP i Ciutadans s'han abstingut. La votació s'ha fet amb l'absència del PP.
Què rebran els grups parlamentaris per funcionar?
L'estalvi del Parlament és sobretot perquè s'han reduït molt les subvencions que es destinen als grups parlamentaris. El 2024 està previst que, en global, els grups rebin 3,7 milions d'euros. Els diners es reparteixen, com sempre, en funció del nombre de diputats i han de servir per pagar material, subscripcions per accedir a notícies, actes que serveixin per explicar la tasca parlamentària...
El 2023, l'assignació total va pujar fins als 12,7 milions. Fins ara, per exemple, els grups grans, com són el PSC, ERC i Junts, rebien uns tres milions d'euros cada any, sense comptar els sous dels seus treballadors.
Ara, qui pagarà la diferència --nou milions-- és el govern de la Generalitat. I és que fonts de la mesa reconeixen que, fins ara, la subvenció del Parlament, a la pràctica, anava en bona part als partits. I per això es fa el canvi.
Res d'il·legal
Fonts de la mesa insisteixen que el canvi s'ha fet per posar ordre, però que, en cap cas, era ni il·legal ni irregular el que es feia fins ara, és a dir, destinar els diners de la subvenció dels grups parlamentaris als partits.
Els partits estan fiscalitzats pel Tribunal de Comptes i, segons fonts del Parlament, no els ha donat mai cap toc d'atenció.
Els assistents dels grups
La partida econòmica destinada als assistents augmentarà el 2024 en uns 850.000 euros, un increment que ha de servir perquè els grups parlamentaris puguin contractar més assistents o bé pagar millor els que ja tenen. En total, la partida serà de gairebé 3,8 milions.
Fonts de la mesa defensen l'increment perquè així equiparen la quantitat amb la del Congrés dels Diputats i diversos parlaments autonòmics.
Són considerats assistents caps de premsa, assessors de cada grup parlamentari, personal que s'encarrega de portar les xarxes socials, etc. Per cert, que és el Parlament qui paga els assistents i no pas cada grup, per garantir que cobren, com a mínim, un sou de 2.219,75 euros bruts al mes en 14 pagues.
A banda dels assistents, un altre capítol és el del personal eventual del Parlament, on hi ha els integrants del gabinet de la presidenta del Parlament, el dels gabinets de les vicepresidentes, el personal de suport a la mesa, el de l'Oficina del Cap de l'Oposició i els coordinadors de grups.
Les dietes dels diputats
A partir del 2024, una de les dietes mensuals que cobren els diputats passarà a tributar. Serà la cinquena dieta que passa a pagar IRPF, després que el 2017 en va començar a tributar una, el 2018 la segona, el 2020 la tercera i aquest 2023 la quarta.
Una dieta és el complement del sou que els diputats reben per compensar el desplaçament des de casa i també les visites que, fent feina de diputats, fan pel territori.
Amb l'objectiu d'anar reduint la part que no tributa a Hisenda, pròximament es crearà una comissió al Parlament, formada per diputats de tots els grups.
Les pensions dels expresidents
Una altra novetat és que, a partir del 2024, el Parlament es farà càrrec de pagar les pensions dels expresidents de la cambra que estan jubilats: Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert i Carme Forcadell. La partida prevista és d'uns 296.000 euros.
Fins ara, era el govern qui les pagava. A partir d'ara, l'executiu es farà càrrec només de les pensions dels expresidents de la Generalitat.
Laura Borràs, expresidenta del Parlament, no ha sol·licitat la indemnització que li correspondria i, per tant, els comptes del 2024 no preveuen cap partida per a ella. No té previst demanar-la, però si ho fes, només la podria demanar si deixés de cobrar del seu partit, Junts per Catalunya.
Obres al Parlament?
La mesa del Parlament no es planteja canviar d'ubicació el Parlament, com s'havia especulat en alguna altra etapa. Sí que estudiaran com ampliar l'actual edifici del Parc de la Ciutadella, per guanyar espai. No hi ha res concret. El zoo, recorden, encara és al mateix lloc.
Si el Parlament fes obres, els projectes es podrien finançar amb fons del romanent (dels diners que han acumulat d'altres anys i que no s'han gastat). Per això, en el capítol de la inversió real, hi ha una reducció estimada de gairebé el 20%, al voltant de 556.000 euros menys.
Quan s'ha gastat més?
El pressupost més alt va ser el del 2008, amb Ernest Benach de president de la cambra. Coincideix amb el moment que es van atorgar les polèmiques llicències per edat, la mena de prejubilacions per a funcionaris.
En canvi, i també segons dades del Parlament, els anys de més contenció de despesa van ser el 2011, 2012, 2014 i 2015, etapa de Núria de Gispert. I també el 2016, amb Carme Forcadell, i el 2018, amb Roger Torrent.
Càmeres als passadissos
Des d'aquest nou curs, el Parlament té també càmeres per gravar el moviment que hi ha als salons de passos perduts, a més de les càmeres que de dins de l'hemicicle, gràcies a les quals els mitjans de comunicació seguim el que hi passa. El cost d'aquestes càmeres ha estat computat dins del pressupost d'aquest 2023.
- ARXIVAT A:
- Parlament de Catalunya