El Parlament reclamarà al Congrés que els delictes de pederàstia no prescriguin mai

Després de sis mesos de feina i d'escoltar més de trenta testimonis de víctimes d'abusos sexuals quan eren menors, la majoria de grups polítics han vist legítima la petició que els han fet totes les víctimes. Reclamen la fi de la impunitat.

La iniciativa legislativa surt de la Comissió d'investigació de la pederàstia en l'Església, l'única comissió en seu parlamentària que hi ha a l'Estat.  

Segons Susanna Segovia, la presidenta de la comissió, això no es pot deixar impune: "Ara és el moment que, com a mínim, des del Parlament empenyem aquesta iniciativa".

Tot i que el text encara està en fase de revisió, tots els grups polítics del Parlament, tret del PP i Vox, estan d'acord que s'aprovi aquesta iniciativa legislativa, i ho volen fer amb una lectura única, que és el tràmit més ràpid. PSC, ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP firmaran aquesta Iniciativa legislativa autonòmica que no decau encara que ara mateix no hi hagi legislatura a Espanya.

Els terminis amb què es mouen és que al novembre s'aprovi al Parlament i que al febrer es tramiti al Congrés dels Diputats, que ho haurà de debatre en tràmit legislatiu.

Els partits catalans asseguren que vetllaran perquè els seus col·legues a Madrid hi votin a favor i la proposta es pugui resoldre positivament. Si s'aprovés, Espanya es posicionaria al bloc de països on ja no prescriuen els delictes de pederàstia. Els darrers d'aprovar-ho en els seus codis penals han estat Suècia, Bèlgica i Dinamarca.

Brave Movement, l'organització internacional de supervivents d'abusos sexuals quan eren menors ha començat una campanya per demanar a tots els països que aprovin la no prescripció de la pederàstia en els seus codis penals. I ho defensen com a "justícia reparativa" per a les víctimes, que tots els estats haurien d'impulsar.

Quan es va modificar el codi penal per la llei de Protecció al Menor  

El 15 d'abril del 2021 el Congrés aprova la Llei de Protecció de la Infància i l'Adolescència davant la Violència, segons la qual el comptador de la prescripció de delictes greus, com els abusos sexuals, es posa en marxa a partir del moment en què la víctima compleixi 35 anys.

Uns marges ampliats, però que no van satisfer gens les víctimes, que sempre han reclamat la imprescriptibilitat d'aquests delictes, perquè sovint la víctima bloqueja el record a través del trauma, i no es veu preparada per denunciar fins al cap de molts anys.

Un argument avalat per psiquiatres i organitzacions com Save The Children.

Les víctimes fa anys que clamen la no prescripció de la pederàstia  

El 2016, Miguel Ángel Hurtado, víctima d'agressions sexuals quan era adolescent, i Vicki Bernadet, també víctima i presidenta de la fundació que porta el seu nom i que defensa els drets dels infants víctimes d'agressions sexuals, van anar al Congrés dels Diputats a entregar més de 300.000 firmes per demanar la no prescripció dels delictes de pederàstia. Però no se'n van sortir.

Set anys després, ara tenen esperança. Admeten que mai s'havia estat tan a prop de la seva demanda. I celebren que sigui el Parlament de Catalunya qui en prengui la iniciativa.  

"De forma unànime hem exigit la imprescriptibilitat dels delictes sexuals a menors. I això ha obligat als partits polítics a fer aquest pas", afirma Miguel Ángel Hurtado, activista per als drets a la infància.

Les reformes del Codi Penal no són amb caràcter retroactiu, per tant, ara ja no els servirà per reobrir judicialment el seu cas, però serà igualment beneficiós:

"Però sí que serà beneficiós, com una reparació simbòlica, ja que és una garantia de no repetició, que aquests delictes en el futur no quedaran impunes"