El Parlament té 43 treballadors que cobren més diners d'antiguitat que de sou base

Les condicions laborals dels treballadors del Parlament de Catalunya tornen a estar en el punt de mira. Després de la polèmica per les llicències per edat, aquest cop és pel complement que cobren per l'antiguitat, els anomenats triennis. A partir d'una petició d'informació pública de l'ACN, s'ha sabut que hi ha 43 treballadors de la cambra que cobren més de triennis que de sou base.

Això, tot i la reforma de l'octubre passat en la manera de calcular-los. Amb la modificació es manté que cada trienni implica un increment del 5% del sou, però ara es calcula segons la categoria de cada moment i no sobre el sou actual, com es feia fins a l'octubre.

El sou base d'un treballador del Parlament és com a mínim és de 1.463 euros. A aquest import, s'hi han d'afegir els complements. Segons publica l'ACN, tots els treballadors en cobren dos, que varien segons la categoria i que poden anar des de 860 euros mensuals a 4.987. 

Per saber quant cobren per cada trienni, s'ha de calcular el 5% del sou, incloent-hi els dos complements. Tot plegat fa que, en aquesta quarantena de casos, el que percep el treballador com a triennis per l'antiguitat sigui més que els 1.463 euros que cobren com a sou base.

Amb tot això, l'any passat el Parlament va destinar 4,4 milions d'euros a pagar els triennis dels seus 324 treballadors, el 23% del total que es destina als sous.

Peticions de transparència

La qüestió ha arribat novament al debat polític. Així, des del PSC defensen que no es poden tocar els drets adquirits pels treballadors, però han reclamat transparència i bona gestió dels diners públics.

Un missatge similar al dels comuns. El portaveu, Joan Mena, ha assegurat que demanaran explicacions a la mesa del Parlament i a la presidenta sobre el funcionament dels triennis, mentre que des de Ciutadans Carlos Carrizosa ha denunciat la "total opacitat" al voltant de les condicions laborals dels treballadors de la cambra.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, creu que s'ha de donar un marge de temps per veure quins efectes té la reforma dels triennis i fonts dels seu entorn assenyalen que els canvis volen racionalitzar la despesa. Recorden, a més, que fa anys que s'arrosseguen. 

En aquesta línia, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha assegurat que Borràs va "liderar" la reforma dels triennis i ha defensat els canvis en les retribucions del personal.

Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha defensat el sistema actual de triennis: "És millor ara". Considera que els canvis fets han "millorat" la situació, i que se segueix "la línia correcta".

Des de Vox, Ignacio Garriga ha defensat no tocar la modificació dels triennis i, en canvi, ha apostat per "reformular" les subvencions als partits.
 

Com funcionen els triennis al Parlament?

El setembre de l'any passat, la mesa va aprovar per unanimitat una reforma dels triennis, ratificada després per tots els grups en la Comissió d'Afers Institucionals. El canvi va entrar en vigor l'1 de novembre.

El redactat antic deia que cada treballador "ha de rebre una quantitat equivalent al 5% de la seva retribució per cada trienni d'antiguitat com a funcionari o funcionària del Parlament". I un segon punt concretava que "per al còmput de l'antiguitat es reconeix el temps de servei prestat en altres administracions públiques".

Així doncs, fins a l'octubre, s'aplicava el 5% del sou actual independentment de si en alguns dels triennis s'havia treballat en categories inferiors o en altres administracions públiques on l'import per l'antiguitat pot ser més baix.

Després de la modificació, s'estableix que el funcionari ha de rebre com a trienni "una quantitat equivalent al 5% de la retribució que correspon al grup i nivell del lloc de treball que ocupi en el moment de la perfecció".

La reforma afegeix que, "en el cas que els tres anys de serveis s'hagin prestat en nivells o grups diferents, es computa pels tres anys l'import corresponent al grup i nivell en què estigui en actiu el funcionari".

En un segon punt, es concreta que als funcionaris que tenen triennis previs en altres administracions públiques se'ls hi calcularà segons la quantitat establerta per cada administració i no segons la del Parlament.