L'SNP sol·licitarà un nou referèndum a Escòcia després d'obtenir 48 de 59 escons

El Partit Nacional Escocès (Scottish National Party, SNP) ha obtingut 48 dels 59 escons a Escòcia a les eleccions de dijous al Regne Unit. Això significa un augment de 13 escons respecte a les eleccions anteriors.

La resta dels escons se'ls reparteixen els conservadors amb 6 -7 menys que el 2017-, els liberaldemòcrates amb 4 -obtenen el mateix resultat- i els laboristes, que assoleixen un escó -en perden 6 respecte a les eleccions anteriors.

El sistema electoral britànic és majoritari i, per tant, hi pot haver força diferència entre els escons assolits i el percentatge de vots. En aquest cas, l'SNP ha obtingut el 45% dels vots, un 8,1% més que el 2017. Els conservadors n'han aconseguit el 25,1% -baixen un 3,5%- i els laboristes, un 18,6% -8,5% menys que fa dos anys-. Els liberaldemòcrates pugen un 2,8% i es queden amb el 9,5%.

Fora del Parlament es queden els Verds, amb un 1% dels vots -pugen un 0,8%- i el partit del Brexit, que obté un 0,5%.

La via del segon referèndum

La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha manifestat que els resultats han superat les seves expectatives i que els conservadors, que s'oposen a un segon referèndum d'independència, han perdut escons. I això ha de tenir conseqüències:

"L'argument de Boris Johnson en aquestes eleccions ha estat rebutjat de manera rotunda i completa i, per tant, no hi ha dubte que tenim un mandat per oferir a la gent una tria i aleshores que el poble d'Escòcia decideixi quina tria fa. Però Boris no té dret, primer, a treure Escòcia de la Unió Europea i, segon, no té dret a bloquejar que el poble escocès decideixi el seu propi futur."

Sturgeon ha afegit que no pretén afirmar que tothom que ha votat l'SNP dona necessàriament suport a la independència, però sí que hi ha hagut una forta aprovació que Escòcia ha de decidir el seu futur. Per això ha afirmat que "el referèndum d'independència, que estava el centre de la campanya de l'SNP, té un mandat renovat i enfortit".

La primera ministra d'Escòcia reclamarà el poder legal per convocar el segon referèndum aquesta setmana vinent. Surgeon avisa Johnson que no té "dret" a impedir-lo.

"No és simplement una demanda meva o de l'SNP és el dret del poble d'Escòcia"

Més igualtat, amb victòria unionista, a Irlanda del Nord

A Irlanda del Nord, que també va votar contra el Brexit, la victòria ha estat per al Partit Unionista Democràtic (SUP), que ha obtingut 8 escons -dos menys que el 2017. El Sinn Féin ha repetit resultats, amb 7 escons. El Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP), que, com el Sinn Féin, advoca per la reunificació d'Irlanda, obté 2 escons -el 2017 no en va obtenir cap. Finalment, un escó és per al Partit de l'Aliança d'Irlanda del Nord (APNI), una formació unionista que vol superar la divisió entre catòlics i protestants. No en tenia cap.

En vots, les dues principals formacions han experimentat retrocés. El SUP ha obtingut el 30,6% -5,4% menys que el 2017- i el Sinn Féin el 22,8% -6,7% menys. El creixement més important és per a l'APNI, que assoleix el 16,8% -un 8,8% més. El SDLP obté el 14,9%, un 3,1% més que el 2017.

Entre els extraparlamentaris, el Partit Unionista de l'Ulster arriba a l'11,7, un 1,4% més que el 2017. Finalment, l'Aontú ("igualtat" en irlandès), que es presentava per primer cop, ha obtingut l'1,2%. Creat al gener del 2019, aquest partit presenta candidatures tant a Irlanda del Nord com a la República d'Irlanda i està a favor de la reunificació i contra l'avortament.

Un dels resultats més cridaners és que el líder del SUP, Nigel Dodds, ha perdut el seu escó davant de John Finucane, candidat del Sinn Féin.

John Finucane, del Sinn Féin, celebra l'obtenció de l'escó (Reuters/Lorraine O'Sullivan)

Els Laboristes guanyen a Gal·les però amb un fort retrocés

A Gal·les, els Laboristes han obtingut 22 escons, 6 menys que el 2017. Aquests 6 van a a parar als Conservadors, que ara en tindran 14. El Playd Cymru repeteix resultats i conserva els seus quatre escons. En percentatges, els Laboristes es queden amb el 40,9%  -un 8% menys que fa dos anys- i els Conservadors puguen un 2,5% i arriben al 36,1%. El Playd Cymru baixa lleugerament -un 0,5%- i es queda amb el 9,9%.