El peix, voltat de científics, pescadors i alguns vilatans
El peix, voltat de científics, pescadors i alguns vilatans de l'illa Koh Preah (Chhut Chheana/Wonder of Mekong/Handout via Reuters)

El peix d'aigua dolça més gros mai pescat pesa 300 quilos i fa 4 metres

És una escurçana, un peix del grup de les rajades, i l'han capturat al riu Mekong, a Cambodja

Xavier DuranActualitzat

Nou rècord biològic: uns pescadors cambodjans han capturat el peix d'aigua dolça més gran que mai s'ha trobat. El seu nom científic és Urogymnus polylepis i és una escurçana, un peix que es considera inclòs en el grup de les rajades.

L'han pescat en el riu Mekong, a Cambodja. Fa quatre metres de llarg i pesa poc menys de 300 quilos --concretament, 299,823. Supera en vora set quilos l'exemplar que tenia el rècord anterior: un peix gat pescat a Tailàndia l'any 2005.

Els pescadors van avisar de seguida el biòleg Zeb Hogan, que va anar de seguida a la petita illa de Koh Preah. Hogan és professor associat de recerca a la Universitat de Nevada i ell i el seu equip treballen des de fa anys en el Mekong per protegir la diversitat biològica d'aquest riu.

A més de treballar en la protecció de la biodiversitat, fa anys que Hogan busca el peix d'aigua dolça més gros. El seu projecte es diu Megafishes, té el suport de la Societat National Geographic i va començar el 2005, precisament després que es trobés el peix gat gegant a Tailàndia.

L'objectiu és descobrir-los, però sobretot protegir-los. Treballen només amb peixos que viuen exclusivament en aigua dolça i no amb espècies que passen períodes també en aigües salades.

Un home toca la pell del peix gegant
El peix ha tingut més sort que el pescat el 2005 i ha estat retornat al riu (Chhut Chheana/Wonder of Mekong/Handout via Reuters)

El doctor Hogan va mesurar i pesar el peix per verificar que superava el que s'havia pescat el 2005. A més, ell i el seu equip li van col·locar un rastrejador, que enviarà dades a 36 receptors prèviament situats sota l'agua a diversos punts del riu. Així en podran fer el seguiment.

Per Hogan, que el peix més gros s'hagi trobat en aquesta zona és molt important:

"És una regió molt poblada i el riu fa front a tones de reptes, inclosa l'activitat de molts pescadors."

Com que els darrers mesos en aquesta zona s'hi han capturat diverses escurçanes grosses, totes femelles, Hogan creu que és un lloc important de cria. També hi viuen dofins d'aigua dolça, tortugues gegants de closca tova i un tipus de barb gegant. "És un lloc únic, molt poc estudiat", afegeix.

Megafauna d'aigua dolça en declivi

Hogan és un dels autos d'un estudi publicat l'agost del 2019 a Global Change Biology que analitzava l'evolució que han tingut diverses poblacions de la megafauna d'aigua dolça durant 42 anys. La conclusió és que els grans peixos, els cocodrils i altres grans animals es troben en declivi.

El treball analitza la situació de 126 espècies que viuen en 72 països o regions. Les poblacions d'aquests animals han disminuït, de mitjana, un 88%. I precisament la situació a l'Àsia i, més concretament, al Mekong i al Iangtsé és especialment dolenta. Algunes espècies ja han desaparegut i en d'altres la població ha disminuït fins a un 99%.

Entre les causes n'hi ha dues de principals: la seva gran sensibilitat als canvis ambientals i la sobreexplotació. Els animals grossos són més delicats i es reprodueixen menys que molts de petits i per això tenen més riscs.

Visió aèria del peix voltat de científics, pescadors i alguns vilatans
El peix gegant va aixecar una comprensible expectació (Chhut Chheana/Wonder of Mekong/Handout via Reuters)

La destrucció i fragmentació d'hàbitats, la contaminació i la introducció d'espècies invasores tenen efectes molt nocius. A això s'hi afegeix la captura de molts d'aquests animals com a aliments de luxe, per les seves hipotètiques propietats medicinals o per elaborar productes diversos.

També hi ha elements per a l'esperança. A l'Amèrica del Nord i a l'Amazònia s'han dut a terme esforços de conservació que han fet augmentar la població de certes espècies. I algunes comunitats locals han reduït les captures que en fan.

La millora també s'ha constatat amb el destí que ha tingut l'escurçana: un cop mesurada amb precisió i fotografiada i amb el rastrejador posat, la van tornar al riu. El 2005, el peix gat que tenia el rècord anterior va acabar trossejat i al mercat. "És un contrast i indica que no tot està perdut", conclou Hogan.

 

ARXIVAT A:
CiènciaEcologia
Anar al contingut