Els pèl·lets de plàstic "camuflats" del vessament de Sri Lanka són encara més tòxics

Semblava que no podia empitjorar el desastre ecològic i de contaminació a les costes de Sri Lanka que va causar el carguer X-Press Pearl, cremat i enfonsat l'estiu passat, prop de la capital, Colombo. 

Un estudi publicat per la societat Americana de Química (ACS), realitzat per investigadors de Sri Lanka i els Estats Units, analitza com el foc que va cremar gran part dels pèl·lets de plàstic que transportava el vaixell podria haver canviat el color original, la mida, les propietats químiques, la rigidesa i la flotabilitat, i com això n'agreuja l'impacte ambiental i fa més complexa la neteja.

Es van abocar millions de pèl·lets, petites boletes de plàstic blanc que duia el vaixell en més de mil contenidors, cobrint les famoses platges de sorra daurada de l'illa. Una bona part d'aquests pèl·lets van cremar creant unes grans masses de plàstic. 

Però part d'aquest plàstic es va cremar barrejat amb altres detritus i materials donant com a resultat colors i textures diferents.

Les tasques de neteja van començar de seguida. Es van treure els grans blocs de plàstic i la sorra encara es garbella per eliminar les petites boletes blanques que ja es troben enterrades a més d'un metre.

"Els nostres voluntaris han fet campanyes setmanals per netejar les platges i fins ara hem recollit més de 1.500 quilos d'aquestes boletes", diu Muditha Katuwawala coordinador de "Pearl protectors" la principal ONG que treballa per netejar la zona. 

El treball és ingent i ara se'ls complica perquè al principi ningú va parar atenció a aquests plàstics "camuflats" que estan enverinant l'ecosistema i contenen productes més tòxics que les del mateix plàstic.
 

Un desastre encara més gran

El que els experts ja van qualificar de desastre ambiental sense precedents va tenir l'origen el 20 de maig passat a 18 quilòmetres de la costa quan el vaixell de càrrega amb bandera de Singapur esperava per descarregar un carregament d'àcid nítric a Colombo. Un incendi a la coberta, on el  vaixell portava 1.486 contenidors, va causar una explosió que va posar tota la càrrega en perill.

Calia contenir l'abocament d'àcid nítric al mar, el combustible de la nau i que caiguessin al mar altres productes químics i tòxics, entre els quals més de 1.200 contenidors de pèl·lets de plàstic: boletes de polipropilè o polietilè de 5 mil·límetres les més grans, que s'utilitzen com a matèria primera per fabricar tot tipus d'objectes.

L'1 de juny, després de dies cremant, l'incendi del vaixell es va poder apagar. Els esforços per contenir la contaminació i danys al medi ambient no van ser suficients. I la situació es va agreujar quan, finalment, el 17 de juny, el vaixell es va enfonsar. Els contenidors que duia van cremar, van caure per la borda i alguns es van enfonsar; d'altres van quedar encallats a les platges, tot es va vessar.
 

Un plàstics més tòxic 

L'àcid nítric va causar la mort de centenars d'animals. El vessament de petroli en va matar d'altres, però, segons l'estudi, el plàstic cremat portarà conseqüències a més llarg termini i més difícils d'abordar.

Segons la científica Asha de Vos, una de les autores de l'estudi, molts animals poden confondre aquest trossos amb aliment, explica en una entrevista sobre aquest treball a la revista Mongabay 

"El plàstic quan s'exposa al foc també pot esdevenir cancerigen i tenir altres impactes nocius, de manera que això augmenta l'amenaça per a la vida marina."

Segons l'estudi, el plàstic cremat és "3 vegades més complex químicament" que el que no ho està. Una part del material cremat contenia biomarcadors derivats del petroli, cosa que indica que es va trobar amb alguns productes de combustibles fòssils durant el vessament. També s'ha pogut amalgamar tant amb materials naturals com amb altres productes que portés el vaixell. 

Un altre problema, segons revela l'estudi, és que el plàstic cremat es pot fragmentar molt més, generant més micropàstics a l'ecosistema. Cada cop es troben més microplàstics a la fauna marina i en aquest cas encara són més tòxics. Per això l'estudi conclou que caldran més anàlisis per veure com això afectarà també la cadena tròfica. 

Aquestes són algunes de les característiques analitzades que diferencien i fan més greu aquest vessament de pèl·lets de plàstic que cap altre d'anterior.