ANÀLISI

El perdó del deute autonòmic, una vella proposta que ara ressuscita

La reforma del caducat sistema de finançament i el perdó del deute que les autonomies tenen amb l'Estat són propostes que estan sobre la taula en les negociacions per la investidura
Enllaç a altres textos de l'autor

Pilar Abril Novella

Sotscap de la secció d'Economia dels Informatius de TV3

@MPilarAbril
TEMA:
Finançament autonòmic

La idea de perdonar el deute que les autonomies tenen amb l'Estat ve de lluny, però mai ha fructificat. Poc abans d'aprovar els que serien els seus últims pressupostos, l'any 2018, el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, la va estudiar, amb la intenció d'aplanar el camí per reformar el caducat model de finançament.

Davant les pressions que li arribaven d'alguns dels barons del seu partit, se'n va desdir i va optar per proposar una reestructuració del deute en lloc d'una quitança. Tot plegat no va anar enlloc i l'herència enverinada va arribar a mans de la seva successora al Ministeri, María Jesús Montero. També sense èxit: el model de finançament autonòmic continua caducat des del 2014 i, mentrestant, el deute de les comunitats ha continuat creixent.

Ara la proposta de perdonar el deute autonòmic s'ha tornat a posar damunt la taula, dins les converses per investir el president del govern espanyol. I no tothom ho veu amb bons ulls.

Cristóbal Montoro, en la seva etapa com a ministre d'Hisenda (Europa Press)

Més d'un 80% del deute de Catalunya, en mans de l'Estat

En el cas de Catalunya, com a tot arreu, el deute es va començar a enfilar a partir de la crisi financera, el 2008, i des de llavors s'ha multiplicat per quatre, fins a superar els 84.000 milions d'euros. D'aquests, la major part, el 84%, corresponen a deute contret amb l'Estat a través de mecanismes com ara el FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmica.

Un mecanisme que va posar en marxa Montoro l'any 2012, per ajudar les autonomies a finançar-se en un moment que els mercats tancaven la porta o, si més no, demanaven interessos desorbitats. Amb el FLA, disposaven de millors condicions, però a canvi d'un estricte control de les seves finances per part del ministeri.

En conjunt, tot el deute que tenen les autonomies amb l'Estat supera els 187.000 milions d'euros. Si l'Estat se'n fes càrrec, la seva solvència no se'n veuria afectada, perquè la xifra global d'endeutament de les administracions públiques no canviaria, simplement alliberaria les comunitats d'un deute que, si no és així, difícilment podran eixugar. Així ho assegura Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra:

"És deute que ja té l'Estat, que el té acreditat, que és evident que les comunitats difícilment el podran pagar tenint en compte que el sistema de finançament autonòmic està caducat i és caduc."

López Casasnovas, que també va formar part, en representació de les Balears, de la comissió d'experts que va crear Montoro per estudiar la reforma del finançament, creu que les principals beneficiàries d'una hipotètica condonació del deute són, precisament, les autonomies que ara critiquen aquesta possibilitat:

"La condonació afavorirà totes les comunitats, si es produeix. I no necessàriament Catalunya la que més. I aquests mateixos presidents, d'aquestes comunitats que es veuran beneficiades, són els que ara demonitzen que s'arregli amb una negociació política un problema que els beneficiarà particularment a ells."

És per això que aquest expert en finançament assegura que la condonació és només un "pedaç" que no soluciona res. Defensa que s'abordi una reforma integral del sistema de finançament que reconegui l'esforç fiscal de les comunitats i que, en certa manera, s'aproximi al pacte fiscal.

La clau, per ell, és donar més autogovern i responsabilitat fiscal a les comunitats que així ho vulguin, de manera que surtin del règim comú.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (Europa Press/Diego Radamés)

L'arc mediterrani, infrafinançat

Segons les dades del Banc d'Espanya, Catalunya és l'autonomia més endeutada en termes absoluts, però no en percentatge del PIB (33%). La supera de llarg el País Valencià, amb un 43,7% del PIB, seguida per altres comunitats que també es troben entre les més perjudicades per l'actual model de finançament autonòmic.

De tot el deute que tenen contret les autonomies amb l'Estat, 8 de cada 10 està concentrat a cinc autonomies de l'arc mediterrani: Catalunya, el País Valencià, Andalusia, les Balears i Múrcia. Però totes l'han fet servir, amb l'excepció de Madrid i les dues comunitats forals, el País Basc i Navarra.

 

 

 

ARXIVAT A:
Finançament autonòmic
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut