El perfil polític de Carles III: de les relliscades a la defensa del medi ambient

Carles III va haver d'esperar 70 anys per pujar al tron. Va ser el príncep de Gal·les amb més anys de servei i la persona més gran en accedir a la corona al Regne Unit.

Tota una vida formant-se i volent marcar un perfil modern i ecològic... però el mateix dia de la seva proclamació oficial la seva preparació va quedar en entredit. Sota la mirada atenta del seu país i del món sencer, Carles III va perdre els papers en la cerimònia de proclamació. Tot plegat perquè una safateta li feia nosa a l'hora de firmar.

Tres dies més tard, va tornar a perdre la paciència davant les càmeres quan es va tacar de tinta amb una ploma. "No suporto aquesta maleïda cosa, sempre passa igual" va dir amb cara de disgust.

Dues reaccions que li van sortir de l'ànima i que van posar en qüestió la personalitat del nou monarca i el seu comportament després de defensar durant anys, presumptament, la modernització de la institució.

La difícil neutralitat

Si Elisabet II va ser una reina discreta, diplomàtica, aliena a les polèmiques personals i neutral en la política, Carles III, com a príncep de Gal·les, ja va protagonitzar diverses controvèrsies.

En una sessió fotogràfica esquiant a Suïssa el 2005 amb els seus dos fills els micròfons el van captar mentre somreia hipòcritament. "Maleïda gent, no els suporto", va dir dels fotògrafs.

Més enllà de les sortides de to, durant anys s'ha pronunciat sobre temes socials com l'arquitectura, amb crítiques als edificis moderns i, sobretot, ha defensat la protecció del medi ambient.

A les seves terres hi ha cultivat agricultura orgànica i ha participat en projectes per prevenir el canvi climàtic, cosa que li ha valgut el reconeixement de grups ambientalistes.

Han estat, però, els seus comentaris polítics els que han aixecat polseguera. Els últims fa un any, quan es va filtrar que qualificava d'horrorosos els plans del govern d'enviar migrants a Ruanda. El seu portaveu va haver de sortir a remarcar que el llavors príncep de Gal·les es mantenia políticament neutral.

Una neutralitat discutible. El 2015 es van fer públiques una sèrie de cartes en què l'ara rei pressionava ministres i alts càrrecs del govern a favor de determinats interessos polítics: en temes agrícoles, quan ell és propietari de nombroses explotacions; a favor de donar més recursos als militars en la guerra de l'Iraq, o defensant els beneficis de les teràpies alternatives.

De fet, la família reial mostra les seves sensibilitats amb la seva agenda i les ONG que trien per presidir honoríficament. Com a príncep de Gal·les era patró, president o membre de més de 400 organitzacions benèfiques.

Carles III diu, però, que com a cap d'estat complirà amb el paper d'estricta neutralitat que no li permet ni votar.