El perill invisible del gas radó als espais tancats: mapa dels municipis amb més risc

No es veu, ni s'olora, però el gas radó és present a una bona part del territori català i és la principal font de radioactivitat natural. Les comarques del Maresme, la Selva i part dels Pirineus són les àrees que en tenen més al seu terreny.

Sovint al sòl d'aquestes zones hi ha granit, que conté urani i des d'on es desprèn el gas radó. Si es dispersa a l'aire lliure no suposa cap problema, però si queda contingut en espais tancats, pot ser cancerigen.

De fet, és la segona causa de càncer de pulmó, per darrere, a molta distància, del tabac. Es calcula que entre el 3 i el 14% dels casos tenen l'origen en la inhalació de radó i que provoca unes 140 morts anuals a Catalunya.

Tal com explica la doctora Laura Mezquita, investigadora en càncers d'origen ambiental de l'Hospital Clínic, és un tipus de radioactivitat anomenada "alfa": "És un tipus de radioactivitat que som capaços de bloquejar-la amb una fulla de paper, és a dir, és molt poc profunda". Tot i això, avisa que pot ser molt nociva:

"En inhalar-lo, impacta contra el nostre epiteli pulmonar, i danya el nostre ADN"

A la UPC hi ha un laboratori dedicat a estudiar el radó. Arturo Vargas el dirigeix i coneix bé aquest mecanisme. Segons explica, el radó és un gas noble, que entra i surt de l'organisme. Tanmateix, no passa el mateix amb els seus descendents, que s'enganxen al sistema respiratori, hi deixen la seva energia i és llavors quan apareix un risc potencial de desenvolupar un càncer de pulmó.

És important tenir en compte, però, que l'exposició a aquest gas ha de ser molt continuada per generar danys. "Sabem que hi ha d'haver una exposició crònica", detalla Laura Mezquita, qui afegeix que estar en un lloc amb molt radó no és sinònim de tenir un risc significatiu:

"Podem dir que hi ha d'haver una exposició d'un període mínim de 5 a 10 anys, i fins a 20 o 30 anys. Aquest és com el període mínim a què s'ha d'estar exposat per tenir un risc significatiu de càncer de pulmó."

És per tot això que, des del 2020, una directiva de la Unió Europea estableix mesures de protecció a les cases de les zones on hi ha més risc, davant dels danys potencials d'aquest gas.

Quines mesures de protecció hi ha

Actualment, la normativa obliga a mesurar les concentracions de radó només a soterranis i llocs on es tracta aigua. I, des del 2020, també afecta la construcció d'edificis.

El Consell de Seguretat Nuclear disposa de mapes on marca quines són les zones on és més probable que hi hagi gas radó. A Catalunya, el Maresme, la Selva i part del Pirineu són les àrees més afectades.

Aproximadament un 50% del territori català en té presència, amb major o menor mesura, d'aquest gas.

S'han establert dues categories de risc de gas radó, zona 1 i zona 2, representades en el mapa següent. Són àrees on es considera que hi ha més probabilitat que els nivells de radó siguin superiors als nivells tolerables i, per llei, tots els edificis nous s'han de fer aïllant el terra de manera que el radó no es concentri als espais interiors. També s'ha de prendre aquesta mesura si es fa una reforma integral que afecti el terra de la construcció.

Si tens dificultats per veure el mapa, pots clicar en aquest enllaç. 
 

A partir del juny, però, la llei anirà molt més enllà als municipis on la probabilitat que els nivells de radó superin els nivells de referència sigui més  alta. És a dir, als municipis de la zona 2. En aquests, serà obligatori fer mesures a tots els llocs de treball situats en soterranis o plantes baixes.

Això suposarà un nombre de mesuraments molt alt perquè el nombre de municipis és d'uns 175.
 

El Maresme, una zona amb alt risc

Algunes de les estratègies per evitar la contaminació d'aquest gas en cases i llocs de treball, és posar barreres de protecció impermeables al gas --com una làmina aïllant ben segellada--, per tal d'evitar l'entrada del radó, i ventilar per sota dels forjats i també l'interior dels edificis.

A Mataró, el representant del Col·legi d'Arquitectura Tècnica de Barcelona, Pere Mora, visita una d'aquestes obres, on hi estan col·locant una tela asfàltica que segellen curosament perquè el gas no entri a les habitacions de la casa.

"En aquests moments estimem que el problema més gran de salut pública que tenim relacionat amb l'edificació no són ni els esfondraments ni els incendis, és el radó", diu Pere Mora.

Alguns municipis, com el Masnou, ja han fet mesures a equipaments municipals. Aquí, van col·locar detectors a 10 instal·lacions durant tres mesos. A dues d'elles, un casal d'avis i un pavelló esportiu, els resultats van indicar que hi havia espais on se superaven els 300 becquerels per metre cúbic.

Al casal, en tractar-se d'una sala amb finestres, la solució depèn de ventilar sovint o instal·lar un sistema de ventilació. Al pavelló, en canvi, el vestuari dels treballadors, situat a un soterrani, no té finestres i deixarà d'utilitzar-se fins que hi excavin una arqueta que permeti evacuar el gas a l'exterior.

A Catalunya, s'acaba de constituir l'associació catalana contra el radó que ja ha començat a fer mesures en algunes cases particulars. N'ha fet a Teià, un dels municipis situats a la zona 2, i, segons el seu president, José Luís Sánchez, això vol dir que el 5% dels edificis tenen risc potencial de tenir nivells superiors a 300 becquerels per metre cúbic de radó. 

A Teià un dels veïns va decidir mesurar els nivells de radó arran de la mort dels seus pares en un espai curt de temps. Va trobar nivells alts just a l'habitació on dormien. No s'ha establert una relació entre les morts i la contaminació per radó, però Josep Puig, metge de professió, ha recollit molta informació sobre el tema.

Ara sap que el codi europeu contra el càncer diu que cal avaluar els nivells de radó i que es prenguin mesures en cas que siguin elevats. També demana que les administracions assessorin sobre què fer a les persones que visquin a les zones de més risc:

"La normativa obliga a aïllar les noves construccions, però què fem amb tot el parc d'habitatges afectats per radó i que potser ni els propietaris  saben que el tenen  a dins?"

El que és segur és que en els pròxims mesos aquest gas deixarà de ser pràcticament un total desconegut.