El periple judicial de Juana Rivas i la violència institucional cap a les dones

El cas de Juana Rivas, segons força juristes, és un "exemple de la coneguda com a violència institucional", en què es qüestionen les dones i se les desprotegeix, tant a elles com als seus fills.

En la denúncia no acceptada, la jutge, a més a més, va descartar traslladar el cas a Itàlia --d'on Juana Rivas havia fugit de la seva exparella emportant-se'n els fills--. Segons els seus advocats, aleshores es va incomplir la normativa internacional i l'estatut de la víctima.

Per la seva advocada, María Martos, "és un exemple de com no va funcionar el sistema en el seu moment, i tot el que va anar passant després va ser provocat per aquell defecte judicial."

Segons Olga Arderiu, presidenta de la Comissió de Dones Advocades de l'ICAB (el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona), aquestes situacions a la dona "l'afecten molt en l'àmbit psicològic perquè es troba en un moment molt delicat", una situació que s'agreuja pel fet que "ella pensi que no se l'ha cregut, i això l'enfonsa molt més."

La posterior condemna de presó a Juana Rivas

L'arxiu de la denúncia per violència masclista va aplanar el camí de la denúncia de la seva exparella italiana --Francesco Arcuri--, que volia recuperar els dos fills que ella s'havia endut a Espanya.

Segons els advocats de Juana Rivas, la no acceptació de la denúncia i la seva negativa a tornar els fills al pare va complicar més el cas. Un altre jutge la va condemnar a cinc anys de presó pel delicte de substracció de menors.

Una dura sentència imposada pel jutge Manuel Piñar el 2018, que va suposar un punt d'inflexió per a Juana Rivas. L'advocada María Martos explica que "el jutge que la va condemnar tenia a la seva pàgina de Facebook al·lusions a dones que titllava de 'feminazis', i a la ministra d'Igualtat", un fet que posa en dubte la imparcialitat del magistrat. 

El tracte masclista que reben les dones en alguns jutjats és una de les crítiques que, des de fa temps, plantegen advocades feministes i col·lectius. Un fet que l'advocada Olga Arderiu diu que ha presenciat. Explica que "encara ens trobem amb jutges i jutgesses que no tracten correctament les dones, que els criden, que les tallen i que interroguen d'una manera agressiva o com si les culpabilitzessin."

Posteriorment, la sentència de cinc anys de presó contra Juana Rivas va ser recorreguda i rebaixada a la meitat pel Tribunal Suprem. Més tard, Juana Rivas va ser indultada parcialment.

Un cas lluny de resoldre's

Ara la història es repeteix. La mateixa jutge que no va acceptar el seu cas el 2019 ha rebutjat una nova denúncia de Juana Rivas per violència vicària, quan s'utilitza els fills per fer mal a l'altre progenitor.

A Itàlia, la seva exparella està pendent de judici per maltractaments a un dels fills. L'home està processat per delictes de violència física i psicològica, i vexacions cap als seus fills. Això, però, no s'ha tingut en compte en el procediment a l'estat espanyol, un fet que l'advocada de Juana Rivas descriu com un "sense sentit". Un exemple més d'aquesta violència institucional en què, a banda de decisions judicials que costen d'entendre, s'afegeix que el cas estigui judicialitzat en dos països --Espanya i Itàlia-- que no cooperen. 

Al gener, però, Juana Rivas va tenir una bona notícia: un jutjat de guàrdia Granada va paralitzar --de manera provisional-- l'obligació de retornar el seu fill menor al pare a Itàlia. La magistrada va prendre aquesta decisió després d'haver escoltat el menor. 

Tot i això, fa dues setmanes, la justícia italiana va tornar a ordenar a Juana Rivas que retorni el menor "immediatament" al seu lloc de residència, a Carloforte, perquè visqui amb el pare.

La defensa de Juana Rivas diu que recorrerà aquesta decisió, tot i que apunten que el posicionament del tribunal italià "no afecta" les mesures cautelars de protecció que va aprovar el jutjat de guàrdia al gener i que acordava que el menor no tornés amb el seu pare.