El perquè de la protesta que ha encès Geòrgia, una llei d'inspiració russa divideix el país
Geòrgia viu actualment una situació política que recorda la que hi va haver a Ucraïna fa deu anys entre els partidaris de situar el país més a prop de la Unió Europea o bé a l'òrbita russa.
I és que el partit del govern, Somni Georgià, ha recuperat la polèmica llei d'agents estrangers, popularment anomenada "llei russa", que l'oposició vincula amb la norma que el Kremlin fa servir per reprimir associacions i opositors crítics.
La llei estableix que les organitzacions que rebin més del 20% del finançament de l'estranger es registrin com a agents d'influència estrangera, un requisit que els opositors qualifiquen d'autoritari i creuen que limitarà la llibertat d'expressió i els drets fonamentals de la població.
L'esborrany de legislació, que es debat al Parlament georgià, ja ha passat dues de les tres votacions necessàries per a l'aprovació. Tot i això, la crispació entre els polítics defensors i contraris és tan gran que inclús va desfermar una agressió violenta davant la comissió del Parlament.
Tal com es pot veure en el vídeo següent, fa unes dues setmanes el diputat i líder de l'opositor Partit dels Ciutadans de Geòrgia, Aleko Elisashvili, va propinar un cop de puny a la cara al líder del partit Somni Georgià, Mamuka Mdinaradze, impulsor de la mesura.
Milers de manifestants contra la llei
La crispació política també s'ha traslladat al carrer, on milers de georgians fa gairebé un mes que protesten nit rere nit a Tbilisi, confiats que les concentracions, com va passar l'any passat, obligaran el govern a tornar a guardar la llei en un calaix.
L'enfrontament es veu com a part d'una lluita més àmplia que podria determinar si Geòrgia, un país de 3,7 milions d'habitants que ha viscut la guerra i la revolució des de la caiguda de la Unió Soviètica, s'acosta a Europa o torna sota la influència de Moscou.
Les manifestacions fa setmanes que duren, però els últims dies s'han intensificat, sobretot per la resposta de la policia, que ha arribat a disparar gasos lacrimògens i granades atordidores contra els manifestants.
Tot i això, els concentrats no han donat senyals de retrocedir. "La societat civil georgiana no ha estat mai tan forta", assegurava Nina Bakhtadze, manifestant de 26 anys. "Estem en contra d'un règim autocràtic i no ens rendirem mai. Sobretot la joventut georgiana té molta confiança i lluitarem fins al final, fins a la victòria", afegia.
Per la seva banda, l'executiu governat per Somni Georgià assegura que la llei és necessària per garantir la transparència. El govern ha intentat rebaixar la confrontació amb Moscou, conscient que Rússia, amb qui comparteix més de 700 quilòmetres de frontera --i que ja la va envair el 2008--, veu amb inquietud el moviment proeuropeu. Al mateix temps, però, que també ha realitzat els passos necessaris per entrar a la Unió Europea.
Geòrgia, candidata a ser membre de la UE
També la Unió Europea, que al desembre va atorgar a Geòrgia l'estatus de candidat a ser-ne membre, ha alertat que el pla és incompatible amb els valors democràtics i, per tant, amb les negociacions d'adhesió al club dels 27.
Així ho advertia Gert Jan Koopman, director general de la Direcció d'Ampliació de la Comissió Europea, en una roda de premsa a Tbilisi:
"Hi ha avenços preocupants pel que fa a la legislació. La llei tal com està és inacceptable i crearà greus obstacles per al camí d'adhesió a la UE."
La Gran Bretanya, Itàlia, Alemanya i els Estats Units també han criticat el projecte de llei. La Casa Blanca va manifestar la seva preocupació per l'efecte que aquesta legislació podria tenir en la voluntat dels georgians d'expressar-se.
"Estem profundament preocupats per aquesta legislació, que podria sufocar la dissidència i la llibertat d'expressió", va dir el portaveu de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby, en una sessió informativa.
Amb tot, s'espera que el projecte de llei obtingui la tercera i última votació en unes dues setmanes.