El PIB espanyol es desploma un 11%, la caiguda més important des de la Guerra Civil

El PIB espanyol va caure el 2020 un 11 per cent, un retrocés històric a conseqüència de la pandèmia de coronavirus. És el pitjor resultat des de la Guerra Civil.

Malgrat la crisi, l'economia espanyola va aconseguir mantenir l'últim trimestre del 2020 un lleu creixement, de 4 dècimes, segons les dades provisionals publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística. La lleugera millora, però, no ha estat suficient per frenar la caiguda general de tot l'any.

En tot cas, les xifres són molt inferiors a les del trimestre anterior, dels mesos d'estiu, quan el creixement econòmic va ser del 16,4 per cent. La pitjor caiguda intertrimestral del 2020 va ser al segon trimestre, amb una davallada de gairebé el 18 per cent per la Covid.  

Si comparem el creixement del l'últim trimestre del 2020 amb el del 2019 la disminució és del 9,1 per cent.

Segons els càlculs del Fons Monetari Internacional, de les gran economies de la zona euro la que més ha caigut el 2020 és l'espanyola, seguida de la italiana, la francesa i l'alemanya.

Els més i menys perjudicats

El 2020 la despesa de les famílies i de les administracions públiques va estirar el creixement, mentre que les empreses van reduir de forma dràstica les seves compres.

Segons l'INE, el 2020 la despesa de les llars s'ha contret un 8 per cent, la inversió un 14 per cent, les exportacions un 20 per cent i les importacions un 14 per cent. Només el consum de les administracions públiques ha tingut un increment rècord, del 7 per cent.

Per sectors, només ha crescut l'agricultura, la banca, l'administració pública, l'educació i la sanitat. Els àmbits que més han perdut són la construcció, la indústria i els serveis, especialment el comerç, el transport i la restauració.

L'activitat que més s'ha desplomat durant el 2020 ha estat l'artística i la recreativa.  
 

Darrera de la contracció hi ha la forta caiguda de la demanda interna i la de l'estranger. Durant els mesos d'octubre, novembre i desembre del 2020 la contribució de la demanda nacional al producte interior brut ha estat negativa, del -6,3 per cent, nou dècimes superior a la del tercer trimestre, mentre que la de la demanda externa ha davallat més moderadament, un -2,7 per cent, nou dècimes menys que en el trimestre anterior.  

Retrocés històric

La caiguda de l'11 per cent és històrica i no existeix cap registre similar en les sèries del PIB de l'INE, que comencen el 1970. Cal recular fins a la Guerra Civil per trobar una xifra pitjor, perquè es calcula que el conflicte hauria suposat un retrocés de l'economia espanyola superior al 26 per cent.

Per entendre la dimensió de la caiguda el 2020 s'ha de tenir en compte que durant els sis anys de la crisi financera, del 2008 al 2013, el PIB espanyol va caure un 9,1 per cent, i durant la crisi econòmica del 1993, un 1,1 per cent.

Lluny dels efectes de la pandèmia, l'any anterior al coronavirus, el 2019, el creixement de l'economia espanyola va ser del 2 per cent en relació amb l'exercici anterior, el 2018.
 

Recuperacions lentes al 2021

De cara al 2021, les previsions de l'FMI d'aquesta setmana han rebaixat més d'un punt les previsions de creixement del PIB espanyol per al 2021, que situa ara en un 5,9 per cent.

L'FMI també ha empitjorat els pronòstics per a l'eurozona, que quedaria amb un repunt del 4,2 per cent l'any que ve, mentre que l'economia mundial creixerà segons l'organisme un 5,5 per cent. Les millores en les economies avançades es deuran sobretot al reforç que suposarà la vacunació massiva.

Una de les economies que més notaran la recuperació serà la dels Estats Units, amb una millora del 5'1 per cent, seguida de la del Regne Unit, on es preveu que el creixement sigui del 4'5 per cent.

El cas de la Xina és especial, a banda de ser un dels pocs països que no ha vist caure el PIB el 2020, el repunt econòmic serà el 2021 superior al 8 per cent segons l'FMI.