"El pintor invisible", una exposició de Ricard Urgell al Museu Diocesà de Barcelona
"El pintor invisible". És el títol de l'exposició que aquest estiu ha obert el Museu Diocesà de Barcelona. Darrere l'etiqueta d'"invisible" hi ha Ricard Urgell, fill d'un altre pintor, Modest Urgell, que -ell sí- va aconseguir notorietat. En les seves obres, Urgell fill va retratar el món de l'espectacle, un tema poc tractat en la pintura.
Obrir les finestres i treure a la llum el nom i l'obra de Ricard Urgell. És el que s'ha proposat de fer el Museu Diocesà de Barcelona, un espai d'exposició que pot sobtar per les escasses referències religioses en l'obra de qui ha estat batejat com "el pintor invisible".
El crític Alexandre Cirici en va dir: "Per Urgell tot va ser desinterès, tot es va convertir en un simple pretext estètic". Ni el mercat es va interessar gaire per ell, ni a ell li va interessar en excés el mercadeig artísitc. I això que el pare, Modest Urgell, amb qui es va veure abocat a col·laborar, va aconseguir fama i diners en la primera meitat del segle XX gràcies a les sèries de cementiris o postes de sol. A l'exposició es confronten paisatges similars de l'un i de l'altre.
Quan en l'obra d'Urgell fill hi apareix una processó -la plaça i l'església són de Sant Hilari Sacalm- és pel mateix motiu que quan pinta un mercat: perquè li interessen els moviments de gent. I perseguint el moviment, però també la llum, va arribar al món de l'espectacle, el seu gran tema i la seva aportació més original. Teatres i "music-halls", vedets de revista, escenes de circ o combats de boxa apareixen en les seves pintures. Un món de llums i ombres que ell, pintor invisible, va retratar des del seu estudi del barri de Gràcia amb una firma -Ricard Urgell- que la mostra al Diocesà vol fer visible.
El crític Alexandre Cirici en va dir: "Per Urgell tot va ser desinterès, tot es va convertir en un simple pretext estètic". Ni el mercat es va interessar gaire per ell, ni a ell li va interessar en excés el mercadeig artísitc. I això que el pare, Modest Urgell, amb qui es va veure abocat a col·laborar, va aconseguir fama i diners en la primera meitat del segle XX gràcies a les sèries de cementiris o postes de sol. A l'exposició es confronten paisatges similars de l'un i de l'altre.
Quan en l'obra d'Urgell fill hi apareix una processó -la plaça i l'església són de Sant Hilari Sacalm- és pel mateix motiu que quan pinta un mercat: perquè li interessen els moviments de gent. I perseguint el moviment, però també la llum, va arribar al món de l'espectacle, el seu gran tema i la seva aportació més original. Teatres i "music-halls", vedets de revista, escenes de circ o combats de boxa apareixen en les seves pintures. Un món de llums i ombres que ell, pintor invisible, va retratar des del seu estudi del barri de Gràcia amb una firma -Ricard Urgell- que la mostra al Diocesà vol fer visible.