El PKK anuncia un alto el foc i un possible desarmament si Turquia allibera Öcalan
El moviment kurd reclama la llibertat del seu líder, sentenciat a cadena perpètua a una presó d'Imrali, una illa davant la costa d'Istanbul
El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat aquest dissabte un alto el foc al conflicte amb Turquia i un possible procés de desarmament.
La notícia arriba dos dies després que el líder del moviment, Abdullah Öcalan, hagi demanat que la guerrilla entregui les armes i es dissolgui.
"Per obrir el camí a la crida del líder Apo per la pau i la societat democràtica, proclamem un alto el foc vigent a partir d'avui", ha assenyalat el PKK en un comunicat.
Apo, que significa "tiet" en kurd, és com els seguidors d'Öcalan es refereixen al cofundador del PKK, empresonat a Turquia des del 1999.
"Tret que ens ataquin, no es durà a terme cap acció armada", apunta el partit en el document difós per l'agència ANF, portaveu habitual de la guerrilla.
Condició: l'alliberament d'Öcalan
La formació kurda també obre la porta a un procés de desarmament, però amb condicions: diu que només es podrà fer "sota la direcció i coordinació del líder Apo".
Per això, reclama la "llibertat física" d'Öcalan, la qual cosa generaria un "ambient de seguretat adequat". El comunicat del PKK també destaca la voluntat de convocar un congrés de l'organització.
"Esperem que les institucions de l'Estat facin el necessari per crear aquestes condicions."
40 anys de conflicte i dues treves
El PKK, que va lluitar primer per a la independència del Kurdistan i, més endavant, per a la seva autonomia, fa 40 anys que està en conflicte obert.
Fundat el 1978 sota postulats socialistes i marxistes-leninistes, tenia l'objectiu de crear un estat independent unificant les quatre regions kurdes repartides entre Turquia, l'Iran, l'Iraq i Síria:
A mitjans dels anys 80 del segle passat, després de dècades de repressió per part de l'estat turc, va apostar per la lluita armada. Des de llavors, s'estima que el conflicte kurd a Turquia ha provocat uns 45.000 morts.
El líder del moviment, Abdullah Öcalan, va ser detingut el 1999 i sentenciat a cadena perpètua, que compleix en règim d'aïllament a l'illa fortalesa d'Imrali, davant la costa d'Istanbul.
El Kurdistan ja ha viscut dues treves: la primera l'any 1999, quan el PKK va declarar un alto el foc unilateral que va durar fins al 2004; i la segona el 2013, en un altre acostament amb Turquia que va durar dos anys.
Incertesa després de la petició d'Öcalan
El missatge d'Öcalan d'aquesta setmana s'ha vist com un nou gir històric, però arriba en un context en què no hi ha cap procés negociador obert amb Turquia i en què també manca un full de ruta clar.
Caldrà veure quina és la resposta del govern de Recep Tayyip Erdogan. De moment, un diputat del partit del president turc ha apuntat que estan "pendents" de si "l'organització terrorista s'acaba desarmant i dissolent".
"Si finalment prenen aquesta decisió, ja no suposaran una llosa ni un grilló per a Turquia. En cas contrari, Turquia continuarà la lluita contra el terrorisme amb la màxima determinació."
Amb tot, el futur de les relacions entre la guerrilla kurda i Istanbul tindrà un impacte a tota la regió, sobretot a Síria i l'Iran, on el grup té branques locals.
