El pla A per salvar Nissan: LG Chem, el principal fabricant de bateries sud-coreà
No serà xinès, sinó sud-coreà. El projecte per reindustrialitzar Nissan comença a agafar forma, i el pla A pel qual aposten tant la Conselleria d'Empresa com el Ministeri d'Indústria segons ha pogut saber TV3 és el següent: LG, el gegant de bateries sud-coreà instal·laria una fàbrica per electrificar a Seat.
És un assumpte delicat i que s'està gestionant amb estricta confidencialitat, però la filial de Volkswagen ha firmat una carta d'intencions amb la qual les administracions poden oferir a inversors estrangers que, si fabriquen aquí, serà per proveir de bateries la fàbrica d'automòbils més gran de tot Espanya en el seu camí cap a l'electrificació a partir del 2025. Seat però, no fa comentaris però assegura que "totes les decisions que ajudin a avançar i transformar la indústria de l'automòbil seran positives".
El nom de l'empresa sud-coreana és LG Chem, el fabricant més gran de l'emergent indústria de bateries de Corea del Sud, una de les grans potències en el sector on els asiàtics s'han posat al capdavant en aquesta tecnologia.
Fins a 2.000 treballadors
Aquest pla permetria salvar entre 1.500 i 2.000 treballadors, segons fonts properes a la negociació. Això equival fins a un 80% dels treballadors que Nissan va incloure a l'ERO i que pertanyen a la producció.
Segons dades a les quals ha pogut accedir TV3, com a mínim se salvarien segur tots els treballadors menors de 50 anys (1.548 treballadors), i amb el pla més optimista, bona part també dels menors de 55 anys (640 empleats).
Sobre el paper, aquesta és l'opció que agrada més al ministeri i a la Generalitat, i s'hi està apostant de valent. Però no és l'única, hi ha altres projectes com un de suec i un d'americà. Però l'arribada d'aquest fabricant sud-coreà obriria la porta a aprofitar les sinèrgies que tenen Volkswagen i Ford en termes de cotxe elèctric per a una potencial demanda de la fàbrica de Ford d'Almussafes.
Però per ara no hi ha res segur, Barcelona figura en una short list, una llista curta, on pugna amb altres localitzacions com l'est d'Europa, però on les administracions confien que la Zona Franca resulti escollida per la seva bona localització al costat del Port i l'Aeroport, i per la bona connexió. Una vegada es decideixi, i segons asseguren fonts coneixedores del procés, com a molt tard d'aquí uns mesos s'haurà de fer la transició amb Nissan.
De fet, LG Chem ja compta amb una fàbrica a l'est d'Europa, a Polònia, on ja opera des de fa temps. Precisament, Barcelona ara per ara competeix amb altres destins però de l'est d'Europa, ja que segons apunten les mateixes fonts, l'absència de competidors al sud d'Europa contrasta amb un est europeu molt més disputat. De fet, la principal competidora d'LG, la també sud-coreana SK, té una fàbrica a Hongria per proveir la planta d'Audi a Gyor.
Fons per atreure el nou inversor
Ara el cavall de batalla que vindrà és la decisió de com i qui paga això sense que computi com a ajudes d'estat, perseguides per Brussel·les. La inversió que faria seria mil milionària, però per atreure aquesta fàbrica, les adminsitracions hauran de fer mans i mànigues i oferir incentius públics.
S'està treballant en un fons on Nissan en pagui una part amb els diners que destinaria, per exemple, a desmantellar la fàbrica o descontaminar tot el sòl de la Zona Franca i deixar-lo com el va trobar. I és que Nissan té contracte fins a l'any 2022 amb el Consorci de la Zona Franca per un terreny de 570.000 metres quadrats
Però aquest fons que segons fonts coneixedores se situa en uns 400 milions d'euros, no el pagaria tot Nissan, també hi haurà part de diner públic.
L'eina que s'està intentant utilitzar per atraure l'empresa sud-coreana es troba en la fórmula "projecte d'interès comú europeu", dins el que es coneix per Important Projects of Common European Interest (IPCEIs). Però aquesta eina que va ser exactament la mateixa que va utilitzar Polònia per atraure LG, ara està en entredit i és el principal escull.
El retorn de Seat a la Zona Franca
El projecte d'LG no s'entén sense Volkswagen i Seat. La carta d'intencions que segons ha pogut saber TV3, Seat ha firmat, és una part molt important perquè el pla de fabricar cotxes elèctrics a Martorell el 2025 sigui possible. És per això, que el passat mes de juliol Carsten Isensee, president interí de Seat, va reclamar a les administracions que s'impliquessin per electrificar Espanya com a potència industrial, ja que ara per ara és la segona productora europea d'automòbils.
Si se certifica, una de les potes de Seat tornaria a la Zona Franca, on va néixer als anys cinquanta del segle passat, i on ara manté una planta de components i un concessionari de cotxes.
Les 'nòvies' de Nissan
LG és l'alternativa més seriosa i per la qual aposten les administracions, però espais com la taula de reindustrialització de Foment també està vehiculant l'interès d'altres inversors com és la francesa Schneider, que segons Sánchez Llibre, comportaria una inversió de 3.500 milions d'euros. En tot cas, fonts coneixedores del procés asseguren que està en una fase massa incipient. I és que Nissan té moltes 'nòvies', des de projectes industrials americans o suecs, fins a projectes logístics fins i tot d'Inditex o Amazon, que s'hi han interessat per fer-hi una nau gegantina.
Sud-coreans, en comptes de xinesos
L'empresa més ben situada és LG Chem, una fabricant sud-coreana que pugna amb SK Innovation per erigir-se com un dels principals fabricants de bateries, un tipus de producte en què Corea del Sud és una potència mundial.
Hi ha hagut diversos actors interessats, però com va dir el director de Nissan, Frank Torres, fa unes quantes setmanes, no n'hi ha hagut cap amb "una oferta robusta". El pla A és el fabricant sud-coreà, però també hi ha hagut empreses americanes o sueques, també fabricants de bateries (com Northvolt, que té participació de Volkswagen) que s'hi han interessat.
Incògnita de Montcada i Sant Andreu
Nissan té tres fàbriques a Catalunya: Montcada, Sant Andreu i Zona Franca. L'opció d'LG ocuparia la de la Zona Franca, la més gran, però no inclouria Montcada ni Sant Andreu, on s'està treballant per altres projectes.
En tot cas, ocupar l'espai de la Zona Franca ja és un repte enorme, perquè és una de les parcel·les més grans de tota l'àrea metropolitana, gairebé mig milió de metres quadrats, i té moltes firmes interessades per fer-hi logística. Les administracions, però, han prioritzat instal·lar-hi un centre industrial i no logístic, de menys valor afegit.