El pla d'Educació per saber com afecta la pandèmia en la salut mental d'infants i joves

Un any i mig de pandèmia ha deixat emprempta en tothom, també en infants, adolescents i joves. Han viscut situacions inèdites desconcertants (com el confinament a casa, l'ús habitual de la mascareta i l'educació a distància) i d'altres d'emocionalment molt dures, com l'aïllament, la incertesa o la mort de familiars propers de qui, alguns, no s'han pogut acomiadar.

Tot d'experiències que estan afectant la seva salut mental i emocional, com fa mesos que adverteixen metges, psicòlegs i mestres, que ja el curs passat van detectar un augment de casos d'ansietat, trastorns alimentaris, conductes depressives o addiccions a les pantalles.

Per saber quins efectes està produïnt la pandèmia en infants i joves i ajudar els centres a vetllar pel seu benestar emocional, el Departament d'Educació, de la mà de Salut, ha posat en marxa un pla adreçat a tot l'alumnat a partir de cinquè de primària i fins a Batxillerat i cursos formatius, per "detectar casos de malestar emocional i poder-ne fer acompanyament a l'aula".

Un "termòmetre emocional"

Així ho ha explicat el conseller d'Educació, Josep González-Cambray:

"La pandèmia ha generat situacions que són primeres vegades i que han creat un impacte sobre el benestar emocional de l'alumnat i el seu aprenentatge. I és que com més bé està a l'aula, més aprèn."

L'objectiu del pla és, segons explica Gonzàlez-Cambray, "detectar casos, que es tractaran dins de la mateixa escola a través de l'acompanyament, amb els orientadors que tenim i els que incorporem de nous, per dissenyar millors accions formatives per respondre a les necessitats emocionals dels alumnes, que van lligades al seu aprenentatge".

Un programa pilot d'intel·ligència artificial

El pla consta de dues fases:

- La primera arrencarà amb l'inici de curs, al primer trimestre. Es passarà un qüestionari als centres educatius per valorar els efectes de la pandèmia en l'alumnat del darrer cicle de primària, l'ESO i l'etapa postobligatòria, per conèixer l'estat de la seva salut emocional. Un "termòmetre emocional", explica el conseller, "que ens permetrà passar a l'acció".

- I, en una segona fase, s'impulsarà un espai als centres, un punt de trobada, perquè els joves puguin compartir sentiments i emocions. Es tracta d'una instal·lació itinerant on l'alumnat, ja sigui en directe o veient vídeos d'altres joves, pugui compartir vivències i expressar inquietuds.

A partir d'aquí, amb les seves reaccions, entrarà en funcionament un programa pilot d'intel·ligència artificial que identificarà paraules clau per intentar detectar situacions de malestar emocional i tractar-les als mateixos centres:

"A través d'una aplicació d'intel·ligència articifical, un algoritme interpretarà aquestes paraules per facilitar la detecció. Per exemple, si surt molt sovint la paraula "tristesa" o "angoixa" es detectaria, per després poder actuar."

Més personal i formació

El pla també inclou incorporar 101 professionals als equips d'assessorament psicopedagògic (psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs) per acompanyar els centres i atendre els casos més vulnerables, i també més recursos i formació que donin eines a alumnat i professorat per superar les conseqüències de la pandèmia. 

La tutoria tindrà un paper clau en aquest pla. De fet, una de les novetats d'aquest curs és que les reunions amb les famílies podran ser híbrides (virtuals i presencials) i les entrevistes o tutories podran ser presencials si la família o el professorat ho considera convenient.

El pla també preveu reforçar l'educació emocional en el currículum, però ja no en aquest curs, sinó al 2022-2023.

Els dubtes del pla

El pla no disposa d'un pressupost assignat per al desplegament. "El pressupost associat són recursos del departament d'Educació que ja estan contemplats", reconeix Gonzàlez-Cambray, "i la col·laboració amb el departament de Salut a través del programa Salut Escola".

I l'objectiu, reconeix el conseller, no és derivar casos al sistema sanitari, sinó detectar-los per poder actuar dins dels centres. Si es detecta algun cas de risc que sí que cal derivar, es farà dins del pla Salut Escola ja vigent des de fa anys.

Els centres tot just l'acaben de rebre i encara l'estan estudiant. D'entrada, el reben de forma molt positiva, ja que el consideren molt necessari i confien que els ajudi a detectar més casos i tenir un millor acompanyament de l'alumnat. Els falta, això sí, els detalls del pla.

A l'Institut Pedralbes de Barcelona coincideixen que calen mesures per fer front als problemes que la pandèmia està generant en la salut mental i emocional de l'alumnat, ja detectats el curs passat, tal com explica la seva directora, Núria Vallduriola Carbó.

"Hem pogut detectar alumnes que tenen una por més gran del que és habitual en aquestes edats, i aquest aïllament ens passarà factura. Els adults tenim més recursos per tirar endavant aquestes situacions, però als joves els n'hem d'ensenyar perquè tinguin una millor salut emocional."

El sistema sanitari, saturat

El sistema sanitari fa mesos que reconeix que està col·lapsat i reclama més recursos per atendre l'augment de casos de salut mental, sobretot entre infants i joves.

Entre els joves, els que més ha augmentat són l'angoixa, la depressió, els trastorns alimentaris, els brots psicòtics i les conductes autolesives. Entre la gent gran, a més de l'angoixa i la depressió, els problemes de socialització i la cronificació dels processos de dol.

Entre els problemes assenyalats pels experts per poder atendre els joves hi ha la falta d'especialistes, de rapidesa en la detecció i de col·laboració amb les famílies, i també que encara es fa un abordatge massa hospitalari, amb molt poca atenció directa als domicilis.

El passat mes de maig, davant el crit d'alerta dels professionals, el govern va reconèixer que calia adequar els recursos actuals a la realitat i va anunciar una inversió de 3 milions d'euros aquest any per contractar 40 professionals per a l'atenció domiciliària.