El pla Ibarretxe, el dia que el TC va rebutjar una impugnació del govern espanyol

El recurs presentat contra la investidura de Carles Puigdemont és un fet inèdit. Si el Tribunal Constitucional admet a tràmit la impugnació, el ple quedarà automàticament suspès. Sempre ha estat així. Sempre? No.

Només una vegada el Tribunal Constitucional ha rebutjat una impugnació presentada pel govern. Va ser el 2003, quan l'executiu d'Aznar va intentar frenar el projecte de reforma de l'Estatut basc, l'anomenat pla Ibarretxe.

Les diferents trobades que van mantenir José María Aznar i Juan José Ibarretxe no van servir per acostar posicions en els seus plantejaments polítics, que el govern espanyol va voler portar als tribunals.

L'aleshores ministre de Justícia, José María Michavila, va presentar l'escrit d'impugnació contra el pla. A l'escrit s'argumentava que el futur pla atemptava contra la Constitució en atorgar al poble basc el dret d'autodeterminar-se.

El pla estava llavors en tramitació parlamentària. Des del govern basc, i tot i que no hi havia precedents, estaven convençuts que, en aquesta ocasió, el Constitucional no admetria a tràmit el recurs del govern espanyol.

Van haver d'esperar cinc mesos, però, finalment, per 7 vots contra 5, es va desestimar la impugnació, perquè es tractava d'una proposta de reforma que no només no estava vigent, sinó que ni tan sols s'havia començat a redactar, i, per tant, no tenia efectes jurídics. El Constitucional rebutjava així interferir en el debat parlamentari.

Si ara seguís el mateix criteri, podria desestimar també la impugnació, i actuar només després de la investidura de Carles Puigdemont. Però, en contra d'aquest criteri, el Constitucional sí que va suspendre la declaració de sobirania del Parlament català del 2014, que tampoc tenia efectes jurídics.