El pla que vol potenciar la lectura, en 10 punts: de biblioteques escolars a implicar el món local

El nivell de comprensió lectora dels alumnes de primària ha reculat els últims anys i hi ha una quarta part dels estudiants que acaba sisè sense entendre bé el que llegeix. Si ens fixem en la població general, els índexs de lectura han millorat --set de cada deu persones van llegir un llibre almenys un cop al trimestre el 2022--, però hi ha marge de millora, perquè un terç de la població no llegeix mai cap llibre. Amb l'objectiu de millorar la situació en totes les franges d'edat, s'ha presentat a Barcelona el Pla Nacional del Llibre i la Lectura.

Impulsat pels departaments de Cultura i Educació de la Generalitat, es pretén que l'hàbit de llegir acompanyi la població des dels primers anys de la infantesa fins a la vellesa.

Les dades apunten que ara un 70% dels catalans més grans de 14 anys llegeixen un llibre almenys un cop per trimestre. Aquest pla pretén que el 2030 ho faci un 76% de la població.

També vol incrementar la lectura habitual de llibres en català fins a un 40%. Ara, aquest percentatge se situa en el 34,5%.

Un altre dels objectius és que el 2030 el 65% de la població hagi llegit llibres un cop a la setmana, ara aquesta xifra és del 60%.

El pla preveu una inversió total superior als 57,8 milions d'euros entre el 2023 i el 2030. L'any que ve és quan es preveu una inversió més elevada, de més de 10,2 milions, uns diners que s'afegiran als pressupostos ja existents dels diferents departaments, organismes i entitats que vincula.

Deu mesures per entendre el Pla Nacional del Llibre i la Lectura

1- Implicar les famílies des del naixement

Una de les mesures que afectaran els infants en els seus primers anys de vida és la recuperació del programa "Nascuts per llegir", que implica pediatres i llevadores del Departament de Salut i que vol donar eines a les famílies per corresponsabilitzar-les en el foment i els beneficis de la lectura.

S'ha anunciat un pressupost de 250.000 euros a l'any a partir del 2024.

2- Pla pilot per reforçar les biblioteques escolars

El pla té l'objectiu de millorar les biblioteques escolars de Catalunya per augmentar la comprensió lectora dels estudiants. Per això el Departament d'Educació impulsarà un pla pilot en 50 centres escolars, amb una durada prevista de dos cursos.

Un equip de bibliotecaris donarà suport intensiu en aquests centres, que també rebran una dotació especial per al fons bibliotecari. Així mateix, es treballarà amb 200 centres més amb el mateix objectiu: millorar la comprensió lectora i aconseguir un model únic de biblioteca escolar que estigui present en el 80% dels centres.

La despesa prevista en les biblioteques escolars supera els 4,6 milions d'euros en 4 anys.

• 2023 - 116.695,00
• 2024 - 1.510.336,00
• 2025 - 1.510.336,00
• 2026 - 1.518.640,00
• TOTAL 4.656.007,00

3- Foment de la lectura des del SX3

La CCMA també tindrà un paper important en el foment de la lectura en infants i adolescents. A través del SX3 es fomentarà la creació de la literatura infantil i juvenil en català i s'augmentarà la presència de continguts literaris, es recuperarà la "Supernit a les Biblioteques" i es crearà un espai web de referències editorials que es dirà "Superbiblioteca".

També les ficcions de la CCMA potenciaran el valor del llibre i la lectura, que es promocionarà en diferents formats i a la graella principal de TV3. I s'obriran crides de programes culturals televisius sobre lectura i literatura.

Per exemple, en la franja d'entre 13 i 17 anys es preveuen diferents accions, des d'espais fins a canals i prescriptors de la lectura, amb una inversió de 15.000 euros aquest any, 100.000 euros l'any que ve i 200.000 per any a partir del 2025.

O es destinaran 400.000 euros a una campanya de consum de llibres enfocada als joves i protagonitzada per influenciadors digitals.

4- Beques i ajudes també a autors novells

El pla preveu l'increment de la dotació de les beques per a la creació literària en català i vol contribuir a la professionalització dels creadors. També s'obrirà una línia d'ajudes específica per a autors novells.

El pressupost és de més de 100.000 euros tant aquest any com el 2024 i el 2025. Es parla d'increments de 2.000 euros per beca, amb 50 beques de 8.000 euros aquest any, de 10.000 euros el 2024 i de 12.000 el 2025.

5- Lectura en veu alta

Un altre dels objectius és recuperar la importància de la lectura en veu alta, amb iniciatives que impliquen les famílies i les escoles i, en l'àmbit d'adults, destaquen actuacions en residències de gent gran i en casals cívics i comunitaris. En aquest apartat, el pla contempla invertir 50.000 euros durant el 2024 i 100.000 el 2025 i els següents.

6- Plans locals i comarcals de lectura

Es fomentaran els plans locals i comarcals de lectura amb la intenció d'implicar tots els agents que poden treballar en aquest sentit com ara ajuntaments, biblioteques, escoles i llibreries.

El pressupost previst és d'un milió l'any a partir del 2024.

7- Més ajudes al llibre en català i occità

El sector editorial també veurà incrementades les ajudes per a la promoció del llibre en català i occità. Es preveu destinar 300.000 euros anuals a aquest concepte.

S'augmentarà en 30.000 euros anuals la dotació de les subvencions per a l'edició d'obres literàries singulars, que aquest any té destinats 190.000 euros.

8- La Casa de les Lletres

Per aglutinar totes les entitats de la creació literària es desenvoluparà la Casa de les Lletres, que es podria convertir en la ubicació de les tres associacions d'escriptors AELC, PEN i ACEC.

Aquest any el pressupost previst és de 91.000 euros, que puja a més d'1,4 milions l'any que ve i supera el milió el 2025.

9- Ajudes al sector llibreter

El sector llibreter també rebrà 700.000 euros anuals de suport per consolidar i enfortir el sistema de llibreries de Catalunya.

10- Promocions a l'espai públic i als mitjans

Es posarà en marxa una campanya de promoció i foment del llibre i la lectura en l'espai públic i en els mitjans de comunicació perquè a Catalunya hi hagi més lectors, més habituals i en llengua catalana. Es durà a terme el 2024 i el pla li concedeix 200.000 euros per a la creativitat i 500.000 per a la difusió.

Un terç dels catalans no llegeix mai

El mateix pla recull que la pràctica totalitat de la població (98,2%) llegeix llibres, diaris, webs, xarxes socials o revistes almenys un cop al trimestre. Ara bé, llegir llibres almenys una vegada en el mateix període és un hàbit que té el 70,7% de la població, segons dades del 2022.

Per oci, ho fa el 68,1%, una xifra lleugerament superior a la mitjana estatal.

Segons el baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya el 2022, difós per la Federació de Gremis d'Editors per encàrrec del Ministeri de Cultura, a Catalunya es llegeix més ara que el 2012, tot i que els consultats --al·ludint a l'últim llibre que han llegit-- diuen que "prefereixen" llegir en castellà.

La mateixa enquesta indica que un terç de la població no llegeix mai cap llibre, principalment amb l'argument de falta de temps lliure o que s'estimen més fer altres activitats, com "passejar, descansar o veure pel·lícules".

Catalunya, a la cua de l'Estat en comprensió lectora

La falta de comprensió lectora, vinculada a més fracàs escolar, és un dels problemes que s'han identificat aquest curs a les escoles catalanes.

L'avaluació internacional que es fa als alumnes de 4t de primària, l'informe PIRLS, ha constatat que Catalunya té una de les pitjors dades del conjunt de l'Estat en aquest àmbit, només superada per Melilla i Ceuta, i que ha reculat 15 punts en 5 anys.

Són dades corresponents al 2021 que evidencien que Catalunya està 14 punts per sota de la mitjana espanyola. Compta amb un percentatge elevat d'estudiants (6%) amb un nivell molt baix de comprensió lectora i, per contra, en té pocs (3%) amb un nivell molt alt.

Hi ha més dades que evidencien el problema. Segons el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, igualment del 2021, un 11% dels alumnes acaben sisè amb un nivell baix de lectura i un 14% amb un nivell mitjà-baix. És a dir, que un 1 de cada 4 alumnes finalitza la primària sense assolir un nivell lector que li garanteixi comprendre amb facilitat allò que llegeix.

Per revertir la situació, Educació va anunciar una prova pilot per millorar les biblioteques escolars i fomentar la lectura, que és el pla que s'ha presentat aquest dimarts.