El planeta, a punt d'arribar al perillós augment d'1,5 graus de temperatura

Aquestes temperatures que estem vivint aquests dies, més pròpies de principis de juny que no pas d'un mes de gener, ens donen una idea de l'actual nivell d'escalfament global. Els científics del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus alerten que aquest gener, o bé al febrer, el planeta serà 1,5 °C més càlid de temperatura mitjana mensual que en l'etapa preindustrial.

Això és molt significatiu. Pot ser el preludi de com tancarem l'any i coincideix plenament amb les estimacions del Barcelona Supercomputing Center (BSC), que assegura que superarem aquest llindar d'escalfament, per primera vegada, com a temperatura mitjana global, aquest mateix any.

De fet, Copernicus també assegura que és probable que aquest 2024, serà el més càlid des que hi ha registres, i això que el 2023 ja va batre el rècord. A més, l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) atribueix una probabilitat del 99% que el 2024 acabi entre els cinc anys més càlids.
 

Roberto Bilbao, científic climàtic del BSC, explica que superar el llindar dels 1,5 °C és rellevant, però, així i tot, no vol dir que estiguem a punt d'incomplir l'Acord de París: "Es defineix amb períodes més llargs, d'entre 20 o 30 anys".

"El clima segueix una trajectòria d'escalfament i és altament probable que en pocs anys se superi aquest llindar."

En el futur, considerarem el 2023 com un any fred

Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, creu que tenim poc marge de maniobra per evitar superar l'increment de temperatura del grau i mig, un llindar de seguretat per evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica: "No m'imagino cap escenari en què no hi arribem".

El repte, diu, serà aconseguir tornar a un nivell d'escalfament per sota d'aquest grau i mig, com el del 2023, tot i que ha estat l'any més càlid.

"Si ho mirem amb una perspectiva de futur, d'aquí 20 anys, el 2023 serà un any que considerarem més aviat fred."

En l'últim informe de Copernicus, publicat a principis d'any, s'atorgava al 2023 el trist honor de ser l'any més calorós de la història, amb una temperatura mitjana global d'1,48 ºC superior a les condicions preindustrials.

I és que l'escalfament global és constant i s'ha accelerat en la darrera dècada. L'investigador del clima del BSC Roberto Bilbao recorda que l'augment de temperatura es deu a dos factors: el fet que les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen creixent i els efectes del Niño, que hauria d'arribar al seu pic màxim aquest hivern.

Les previsions climàtiques apunten que la influència del Niño encara es podria notar fins als mesos d'abril, maig i juny.  

Roberto Bilbao és el principal responsable de la previsió decennal del BSC i alerta que arribarem a finals d'any amb una temperatura mitjana global que pot oscil·lar entre els 1,43 °C i els 1,63 °C per sobre dels nivells del 1850-1900. Però el que considera més probable és que superem els 1,5 °C.

Què ens espera en els pròxims 10 anys?

El sistema de predicció del BSC prediu que, per al període del 2024 al 2028, les temperatures mitjanes mundials podrien augmentar entre els 1,46 °C i els 1,72 °C.

I els cinc anys posteriors, del 2029 al 2033, podrien enfilar-se fins als 1,81 °C per sobre dels nivells preindustrials. O sigui que, com a molt tard, haurem incomplert l'Acord de París l'any 2033.

Roberto Bilbao: "El que nosaltres esperem és que aquestes prediccions tan preocupants que estan a l'avantguarda científica s'utilitzin per prendre mesures urgents per evitar superar els 1,5 °C o els 2 °C".

Aquest científic climàtic del BSC conclou que només podríem revertir la situació reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle i potser intentar aplicar tècniques de captura de carboni que avui en dia encara no estan prou madures.
 

El mapa d'anomalies de temperatura del 2024

En aquest mapa del Barcelona Supercomputing Center, es veuen les anomalies de temperatura que ens esperen per a aquest 2024. No és normal que en un mapa com aquest predomini el taronja i el vermell.

Això vol dir que tot el planeta s'ha escalfat respecte al període 1981-2010. El que crida més l'atenció són els colors rogencs de l'Àrtic, que s'està escalfant quatre vegades més de pressa que la resta de regions de la Terra, i que aquest any patirà un increment de temperatura de 3 °C.