El planeta perd gairebé un 70% dels animals salvatges en només 50 anys

Dos terços de la fauna salvatge del planeta, un 68%, han desaparegut els últims 50 anys. I ha estat, sobretot, per la tala de boscos per fer-hi cultius, i pels hàbits de consum i alimentació humanes. És la conclusió d'un estudi del Fons Mundial per a la Natura, WWF.

L'organització ecologista adverteix que perjudicar els ecosistemes augmenta el risc de contreure malalties infeccioses com la Covid-19. Entre les possibles solucions hi ha el canvi dels patrons de producció i consum d'aliments.

A la mateixa conclusió arriba un estudi austríac publicat paral·lelament a la revista Nature, que diu que la clau per salvar la biodiversitat és canviar l'alimentació humana. Transformar la indústria agroalimentària i consumir menys productes d'origen animal podria alentir, o fins i tot revertir, la situació. Això sí, caldria combinar-ho amb altres mesures contra l'emergència climàtica.
 

Pèrdua de biodiversitat

L'informe de WWF, Planeta Viu 2020 revela que les poblacions mundials de mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos han disminuït un 68% de mitjana en l'últim mig segle.

El retrocés de les espècies d'hàbitats d'aigua dolça -peixos, ocells, amfibis i mamífers- arriba al 85% i entre les regions que més espècies han perdut, a les zones tropicals de l'Amèrica Central i l'Amèrica Llatina, la xifra és del 94%.

L'índex Planeta Viu, que es calcula en cooperació amb la Societat Zoològica de Londres, ZSL, es compta a partir de més de 4.000 espècies de vertebrats de 21.000 poblacions d'animals arreu del món.

Marco Lambretti, director de WWF, assegura que, en relació amb l'evolució del planeta, l'acceleració de la pèrdua de biodiversitat en els últims 30 anys és un "ecosuïcidi":

"El nostre planeta mostra signes d'alerta vermells per fallada del sistema. Assistim a la destrucció de la natura per la humanitat."

Afegeix que, amb els efectes de l'escalfament climàtic, com sequeres i incendis devastadors. en els hàbitats naturals, es posen "en perill d'extinció el 20% de les espècies salvatges d'aquí a finals de segle".

En 50 anys, diu l'informe, "el nostre món s'ha transformat per una explosió del comerç, el consum i el creixement de la població".

"La humanitat supera cada any el seu 'pressupost biològic' consumint per damunt de les capacitats de regeneració de la Terra."

Les causes d'aquestes xifres dramàtiques estan relacionades amb el sistema productiu, comercial, energètic i d'alimentació i són les mateixes que intervenen en la crisi climàtica i en l'aparició de malalties infeccioses d'origen animal com la Covid-19.

Desforestació i activitat humana

La desforestació per ampliar les zones de pastura i cultius augmenta de manera accelerada, i també el consum d'aigua per al reg i el bestiar.

El 2019, les selves tropicals, la conservació de les quals es considera crucial per frenar el canvi climàtic, van desaparèixer a un ritme d'un camp de futbol cada sis segons, segons el servei de vigilància Global Forest Watch.

Fran Price, líder de pràctica forestal mundial de WWF International, assegura que la desforestació a favor d'una agricultura a gran escala, com la producció d'oli de palma, soja i vedella, i l'explotació marina, per a la producció d'aliments porta a la pèrdua de la vida salvatge i a un sistema producció i d'alimentació insostenibles.

"La desforestació i, en el sentit més ampli, la pèrdua d'hàbitat, que es basa en la forma en què produïm i consumim aliments, és la principal causa d'aquest dramàtic declivi."

I més insostenible és que, després, un terç dels aliments produïts, 1.300 milions de tones, acaba malbaratant-se.

Els ecologistes diuen que conservar els boscos existents i restaurar els danyats redueix el risc d'inundacions, ajuda a limitar l'escalfament global emmagatzemant més carboni i protegeix la biodiversitat.

Risc de malalties infecciones 

Els científics afirmen que el ràpid ritme de desforestació també és un factor important en la propagació de les malalties zoonòtiques, que es transmeten dels animals als humans, com ara la Covid 19, o altres com l'ebola:

"Amb la desforestació i l'augment de la vida silvestre, les interaccions entre bestiar i ésser humà, hi ha més probabilitats de vessament de malalties zoonòtiques com l'Ebola, com la Covid-19."

Price afegeix que els boscos actuen com a "amortidors per mantenir aquestes malalties allunyades dels éssers humans i, com més les destruïm, més possibilitats hi haurà de desencadenar alguna cosa que pugui tenir greus impactes sobre la humanitat".

Revertir la corba és possible

L'única manera d'evitar la desaparició de més espècies a partir de l'any 2050 passa per transformar la indústria de l'alimentació per fer-la menys dependent dels productes animals i engegar reformes ambicioses en la protecció dels ecosistemes.
Aquest és el missatge més optimista de David Leclère, investigador de l'Institut Internacional d'Anàlisis de Sistemes Aplicats, IIASA, i principal autor de l'estudi que porta el nom de "Revertir la corba" , que complementa l'informe Planeta Viu 2020.

"El més ambiciós és que, combinant aquestes intervencions, ens permet estimar que és possible revertir el declivi de la biodiversitat d'aquí al 2050."

La recepta passa per fer créixer fins al 40% de la superfície terrestre les àrees protegides, que ara arriben només al 14%; i restaurar un 8% les terres degradades abans del 2050.

L'estudi apunta que, per evitar un augment del preu dels aliments, cal enfocar l'alimentació, els hàbits de consum i la indústria alimentària cap a una dieta amb menys impacte mediambiental i cap a la reducció de residus.
 

Compromís global

Leclère recorda que cal actuar de pressa per evitar que "més espècies i ecosistemes desapareguin o arribin a un punt de no retorn". I afegeix que per si soles aquestes mesures no són suficients si no es lluita contra l'emergència climàtica per assegurar la pervivència dels ecosistemes.

I per fer-ho possible, investigadors i ecologistes coincideixen que cal un "compromís i esforços valents de governs i empreses" per fer més sostenibles les cadenes de subministrament mundials i una presa de consciència i responsabilitat dels consumidors sobre l'impacte dels seus hàbits en la natura.

"Mai no s'ha necessitat més un 'New Deal for Nature and People' que aturi i comenci a invertir la pèrdua de biodiversitat."