El plàstic que Occident envia a Àsia: font d'ingressos però també de contaminació

Els plàstics que es generen a Occident s'envien, en part, a països asiàtics on els reciclen. La Xina va decidir deixar d'importar-los si no eren purs en un 98%, cosa que ha fet que altres governs hagin entomat aquest excedent sintètic, malgrat tots els inconvenients que comporta.

Des que la Xina va deixar d'importar aquest plàstic, Indonèsia ha passat de rebre'n 10.000 tones al mes a 35.000 tones. Tot i l'impacte mediambiental, a moltes zones ho veuen com una oportunitat, ja que suposa molta feina per a moltes mans, com per exemple a Bangun, a l'est de Java, on els carrers estan plens de muntanyes de plàstic i de persones que destrien els residus. Amb una mica de sort, porten guants i màscares de roba barates.

Dos terços de les famílies d'aquest poble viuen de les deixalles. L'alcalde de Bangun, M. Ikhsan, explica la importància d'aquest material per a les famílies del poble:

"De 900 famílies que hi ha al meu poble, 600 viuen d'aquestes escombraries."

Imatge d'una de les muntanyes de plàstic que es poden veure a Bangun

Els principals exportadors d'aquest material són els països occidentals. Els és més barat enviar-lo a l'altra punta del món que no pas reciclar-lo ells mateixos. A Idonèsia els salaris són molt baixos, i la legislació en temes de contaminació o de salut laboral és molt més laxa.

Els treballadors no volen pensar en els inconvenients de la feina, només en els avantatges que suposa. Keman, que és triador de plàstics, explica què comporta per a la seva família tenir aquesta feina:

"Fa 18 anys que treballo amb les escombraries. Tinc tres fills, i tots tres han pogut anar a la universitat."

Una altra imatge de Bangun, amb acumulació de plàstics a la carretera

Tot el que no poden reciclar, acaba en fàbriques de la zona, on crema com a combustible. I el cicle del plàstic no s'acaba aquí, continua amb la contaminació de les aigües subterrànies, de l'aire, del mar i amb les conseqüències que comporta, des de malalties fins a collites perdudes. Indonèsia és el segon país del món que més contamina el mar; només el supera la Xina.

Els països asiàtics comencen a dir prou

Es queixen que només una petita part del que els arriba d'Occident realment es pot reciclar i que la resta acaba en deixalleries o incinerat, i contamina els seus països. Altres països com les Filipines, Malàisia o el Vietnam s'han sumat a les restriccions.

Més enllà de les xifres i dels països on van a parar les deixalles, la problemàtica evidencia que el millor és, d'entrada, no generar residus plàstics.

Imatge de restes de plàstic en una població de Bangun