El ple de Girona aprova el topall del 4% de pisos turístics amb el vot en contra del PSC que ho veu "una cortina de fum"
ACN Girona - El ple de Girona ha aprovat fixar un topall màxim del 4% de pisos turístics a la ciutat amb els vots de l'equip de govern. L'oposició no hi ha donat suport: PP i PSC hi han votat en contra, dient que la mesura "criminalitza" el sector i és "una cortina de fum", i Vox s'ha abstingut. La tinenta d'alcaldia Cristina Andreu ha subratllat que el topall "fixa normes de joc" i evita que "es perdi habitatge per a altres usos que no siguin residencials". Ara a Girona hi ha 830 habitatges d'ús turístic (HUT), apartaments i llars compartides. Sobretot, al Barri Vell. D'altra banda, el tripartit ha avalat una moció per declarar persona 'non grata' la policia que es va infiltrar al moviment independentista i va arribar a mantenir una relació amb un noi.
La mesura per regular l'allotjament turístic a Girona, que en fixa el topall del 4% de mitjana a la ciutat, s'ha portat a ple per la via d'urgència. Tot i que el PSC ha demanat retirar-la de l'ordre del dia, i convocar un ple extraordinari per debatre-la, l'equip de govern ha justificat la decisió amb l'objectiu que la nova regulació ja estigui en vigor un cop decaigui la moratòria actual (que s'acaba al novembre).
La tinenta d'alcaldia de Transformació Urbana, Cristina Andreu, ha subratllat que el límit del 4% vol "preservar la funció social de l'habitatge" i evitar que se'n perdi "per a altres usos que no siguin residencials". Dins aquest percentatge no només s'hi comptabilitzaran els habitatges d'ús turístic (HUT), sinó també els apartaments i les lladres compartides.
Andreu ha explicat que la mesura permet "posar normes de joc, permetre "un creixement moderat de l'activitat turística" i garantir "l'equilibri entre el sector empresarial" i la vida de barri. "És una regulació que posa fre a les llicències en barris com el Barri Vell i el Mercadal, i en permet a d'altres on aquesta activitat pot ajudar", ha dit Andreu. La tinenta d'alcaldia també ha deixat clar que la regulació del 4% a tota la ciutat -per barris, es manté el topall del 15%- també s'acompanyarà de mesures per frenar els pisos turístics il·legals.
Actualment, segons les últimes dades de l'Ajuntament, a Girona hi ha 830 HUT, apartaments i llars compartides. Si s'extrapola aquesta xifra a tot el parc d'habitatge de la ciutat (49.173), el percentatge en què se situa actualment és de l'1,68%. La zona on es concentren més allotjaments turístics és l'àmbit que abraça el Barri Vell i part del Mercadal. Aquí, en concret, n'hi ha 486.
"Cortina de fum"
La nova regulació, però, només ha rebut el vot favorable de l'equip de govern (Guanyem, JxCat i ERC). Vox s'ha abstingut -sense explicar-ne els motius- i tant el PP com el PSC hi han votat en contra. El regidor popular Jaume Veray ha criticat que establir un topall "no els sembla una solució eficaç" i ha criticat que, amb aquesta mesura, "es criminalitza el sector turístic".
Per la seva banda, la regidora socialista Cristina Cots ho ha qualificat de "cortina de fum" i ha criticat que el límit del 4% a tota la ciutat "no soluciona les distorsions en l'accés a l'habitatge ni millora la convivència ciutadana". "És una mesura de cara a la galeria, perquè la majoria de problemes es troben tan sols en un o dos barris, i allò que cal és establir una limitació adequada per a cadascun d'ells", ha afirmat.
Contra l'espionatge i la infiltració
El ple d'aquest setembre també ha aprovat una moció ciutadana, presentada per l'Ateneu Popular de Girona, per rebutjar l'espionatge i les infiltracions policials al moviment independentista. La moció es focalitza en el cas de la policia nacional que va arribar a mantenir una relació amb un jove de la ciutat, Òscar Campos.
"La seva acció posa damunt la taula que, per a l'Estat, tot s'hi val; establir una relació sentimental i de parella, compartint habitatge, taula i llit, no tan sols és inadmissible, sinó també vomitiu, vergonyós i sobretot, il·legal", ha dit el mateix Campos, que ha defensat la moció davant del ple. Abans, una cinquantena de persones s'han reunit a la plaça del Vi per donar-li suport i han cremat fotos amb la cara i el nom de l'agent.
L'escrit insta l'Ajuntament de Girona a fer una declaració institucional i pública on es condemni l'espionatge per part de l'Estat i a declarar 'persona non grata' la policia infiltrada. També reclama la compareixença del ministre de l'Interior per donar explicacions i demana exigir al govern espanyol que admeti la presència d'agents del CNP com a infiltrats dins l'independentisme.
La moció ha tirat endavant amb els vots a favor de l'equip de govern. Vox i el PP hi han votat en contra i el PSC s'ha abstingut, en espera de veure quina postura adopta la justícia en relació amb el cas. L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha subratllat que "qui estigui a favor de la democràcia, de la llibertat i dels drets humans, avui només té una opció: votar a favor d'aquesta moció".
Salellas ha criticat que l'Estat hagi utilitzat "les tortures, l'espionatge, la calç viva i tota mena de mecanismes per lluitar contra la dissidència política", no només als Països Catalans, i ha demanar "solidaritzar-se" amb els qui han patit l'espionatge i han estat "víctimes" d'infiltracions policials "perquè a ningú li agradaria que un familiar seu hagués de passar, ni que fos un segon, per allò que han viscut l'Òscar Campos i la seva família".
Més dedicacions "per a la ciutat"
El ple d'aquest setembre també ha aprovat canvis al cartipàs municipal; en concret, amb les dedicacions de l'equip de govern, que fan referència a dos regidors de Guanyem. Sergi Cot passarà del 50% a tenir dedicació exclusiva, i Gemma Martínez, de cobrar indemnitzacions a tenir-ne una del 75%. Els canvis es faran efectius al novembre. A partir d'aleshores, el tripartit tindrà vuit dedicacions exclusives i tres al 75%.
El tinent d'alcaldia Sergi Font ha subratllat que, amb aquests canvis, l'objectiu és "tenir un govern que es dediqui a la ciutat i atengui les seves necessitats reals". "Aquesta era una de les queixes que hi havia, i demostrem voluntat de canvi", ha afegit. Font també ha recordat que, de fet, la intenció de modificar el cartipàs ja es va anunciar al juliol. I que, en paral·lel a les dedicacions, també s'ha "normalitzat" la situació dels assessors i del personal eventual (perquè també s'han aprovat els sous que rebran els set càrrecs de confiança).
L'oposició, però, ha votat en bloc contra la proposta. El PP i Vox ho han justificat per coherència -perquè quan es va aprovar el cartipàs, ja s'hi van oposar- però el PSC ha anat més enllà. La regidora Bea Esporrin ha criticat que aquest és "el cartipàs amb el major cost de la història de la ciutat", i que amb els canvis aprovats, ja s'enfila a 2 MEUR anuals.
"Dels sis càrrecs de confiança i dels sis regidors amb dedicacions que tenia el govern Madrenas, ara es passa a set i a onze", ha dit Esporrin, que ha criticat a Guanyem que ara "faci el contrari d'allò que predicava quan era a l'oposició". "Tot això ens sona vella política, aquella que s'havia de defugir i que vostès venien a canviar", ha afirmat.
"Predisposició, però sense solucions"
Abans del ple, la plantilla de la Policia Municipal s'ha tornat a concentrar amb xiulets a la plaça del Vi per reclamar solucions al conflicte laboral que ja fa gairebé un any que s'arrossega. El portaveu del sindicat SIP-Fepol, Sergi Fernández, explica que tot i que per part del nou govern hi ha "predisposició" -ja han mantingut sis reunions- a la pràctica, però, encara no se'ls ha posat cap solució damunt la taula.
Fernández assegura que la situació dins el cos està tensionada, i posa la celebració del festival ciclista Sea Otter, que es farà aquest cap de setmana, com a exemple. "Dels vint efectius diaris que caldrien, només se n'han planificat set", lamenta. Per al portaveu sindical, "la situació ja no es refereix als agents, sinó que també posa en dubte la seguretat pública i afecta la ciutadania".
Fernández recorda que, d'aquí a poques setmanes, arriben les Fires de Sant Narcís i demana a l'equip de govern que els posi una solució damunt la taula aquest dijous mateix (quan es tornarà a reunir la comissió tècnica). Si això no passa, en paral·lel a continuar sense fer hores extra, ja alerta que no els quedarà més remei que anar als jutjats. "Portem massa temps en aquesta situació", afirma.