El poble gitano es reivindica: "L'estigmatització és una ferida que trigarà molt a desaparèixer"

Les entitats gitanes reclamen més compromís social i polític per lluitar contra l'estigmatització de la seva comunitat. La reclamació la fan coincidir amb la celebració, aquest 8 d'abril, del Dia Internacional del Poble Gitano. 

Aquesta data commemora el Congrés Mundial del Poble Romaní celebrat a Londres el 8 d'abril del 1971, en el qual es va instituir la bandera i l'himne gitanos, i esdevé des de fa anys una diada de reivindicació de drets i llibertats per part del moviment associatiu gitano.

La data pren especial importància aquest any perquè es commemoren els 600 anys de l'arribada d'aquest poble a la península Ibèrica, tal com va quedar registrat en un salconduit atorgat pel rei Alfons V d'Aragó.

En declaracions al "Catalunya Nit", Juan Fajardo, treballador social especialitzat en mediació i orientació laboral, assegura que l'estigmatització que pateixen els gitanos costarà molts anys d'esborrar:

"L'estigmatització és una ferida que patim el poble gitano que trigarà molt a desaparèixer. Sempre deixarà una marca en la pell del nostre poble. Això vol dir que, encara en l'actualitat, vivim en una societat on hi ha racisme. Jo mateix com a treballador social i persona gitana he patit el racisme en una entrevista de feina."

Per Ricard Valentí, president de l'associació gitana Romanipe's, l'educació és l'eina clau per evitar prejudicis. També n'ha parlat al "Catalunya Nit":

"Quan una persona em diu que jo soc diferent, que jo no semblo gitano... això ja és el racisme invisibilitzat. Ja m'has fet un estereotip i un prejudici. Ens hem de conèixer els uns als altres. I respectar-nos."

El repte d'acabar els estudis obligatoris

Una de les assignatures pendents que té el col·lectiu és aconseguir que els joves acabin els estudis obligatoris. Segons dades del Secretariat Gitano de l'estat espanyol, 6 de cada 10 joves gitanos no acaben l'ESO. 

Rocío Gama, integradora social i estudiant d'Educació Social, també en declaracions a Catalunya Ràdio, explica que quan ella feia 4t d'ESO el seu tutor li va dir --mirant-la-- que no aprovaria la secundària, i ella s'ho va creure.

"Em van dir que no podria, però em vaig envalentir, vaig treure l'ESO i després el batxillerat i ara estic estudiant la carrera d'Educació Social", explica, i afegeix que ho va fer gràcies al suport de la seva família.

Aquesta jove té clar que ara s'està revertint aquesta situació:

"Cada vegada més som més. Això està clar. Jo ara faig pràctiques a la UEC de la Mina i la majoria som gitanos i gitanes i tenen molt clar que volen estudiar i que poden arribar a ser el que volen ser."

Per posar en valor la seva història i el seu llegat, el govern espanyol ha declarat el 2025 l'Any del Poble Gitano.

A més, a Catalunya, el Parlament va aprovar tot just fa un mes la creació d'una comissió d'estudi per a l'elaboració d'un pacte nacional contra l'antigitanisme i per a la inclusió del poble gitano.