El poder adquisitiu caurà el 4,5% aquest any a Espanya, el doble que a l'OCDE

L'OCDE ha posat xifres, aquest divendres, a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors a Espanya, un dels descensos més pronunciats entre tots els països de l'organització. És on més cau després de Grècia.

Mentre els preus continuen pujant "a nivells de màxims històrics", els salaris cauran a un dels ritmes més pronunciats de tota l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, segons l'informe Perspectives Laborals 2022.

L'entitat calcula que aquest any els sous reals --un cop descomptat l'efecte de la inflació, és a dir, de l'augment continuat de preus-- hauran caigut un 4,5% de mitjana a Espanya, el doble que al conjunt de l'OCDE, que ho faran un 2,2%. A Grècia, el descens és del 6,9%, mentre que a Alemanya és del 2,1 i a Itàlia del 3,1.

"Això representa un dels descensos més forts dels salaris reals observats entre els països dels quals es disposa de dades i una retallada substancial del poder adquisitiu dels treballadors, ja que els preus al consum a Espanya segueixen pujant a nivells de màxims històrics."

Es calcula que cada família es gasta 280 euros més al mes per viure igual aquest any, en relació amb el juliol de l'any passat, un cost de la inflació que segueix a l'alça.

L'organisme també ha avisat del perill que representa l'actual índex d'atur a Espanya, que tot i que està per sota dels nivells precrisi encara és "estructuralment alt" i de les dificultats amb què es troben els joves per entrar al mercat laboral.

Demana ajudes per a les llars més vulnerables

Això afecta especialment les llars amb menors ingressos, que noten molt més la pujada dels preus i no veuen augmentar els salaris en la mateixa proporció sinó que en alguns sectors encara baixen més.

La pèrdua de llocs de treball en sectors de serveis de baixos ingressos com l'hostaleria, el comerç minorista o els transports, alerta l'OCDE, empitjora la situació.

La taxa d'atur s'ha estabilitzat a l'OCDE en el 4,9%, però ni Espanya ni Catalunya segueixen la mateixa tendència. De fet, l'atur ha crescut al juliol després de mesos en descens, i ha deixat la pitjor dada en aquest mes des de l'any 2009.

"L'augment dels preus dels aliments i de l'energia s'està cobrant un preu alt, en particular a les llars amb ingressos baixos", ha avisat el secretari general de l'OCDE, Mathias Cormann.

"En aquest context, els governs han de valorar l'adopció de mesures de suport temporals, subjectes a una comprovació dels recursos i degudament enfocades, per ajudar a esmorteir l'impacte a les llars i les empreses més necessitades."

En concret, l'informe demana als governs que estudiïn fórmules per augmentar els salaris mínims oficials, habilitin ajudes o "transferències socials temporals" i impulsin la negociació col·lectiva per reequilibrar la situació.

Cauen el consum i el creixement econòmic

L'informe alerta que aquestes llars més vulnerables que cada cop han de dedicar una part més alta del pressupost familiar al menjar i l'energia són, justament, les que més enrere s'havien quedat durant els anys de pandèmia.

L'entitat calcula que 57 milions de persones van perdre la feina el 2020 als països de l'OCDE per la pandèmia del covid-19, i que tot i que després, el 2021, es van crear 66 milions de llocs de treball nous en l'linici de la recuperació, el creixement mundial ja s'ha frenat.

La invasió de Rússia a Ucraïna, l'augment de preus, sobretot de matèries primeres i el fre a la inversió empresarial i al consum privat han revertit la situació i estan provocant un descens del creixement mundial.

Els perills del monopsoni i la concentració d'empreses

L'entitat alerta que el topall als salaris ve condicionat per un sistema de monopsoni al conjunt de l'OCDE, un terme que descriu la situació en què les empreses tenen un poder unilateral a l'hora de fixar sous i l'utilitzen per rebaixar els salaris i l'ocupació a nivells per sota dels que hi hauria en un mercat més competitiu.

Per això l'entitat demana a governs i reguladors que vigilin com afecten les fusions i adquisicions d'empreses a les condicions laborals dels treballadors i impulsin la negociació col·lectiva.

També que revisin els protocols dels serveis públics d'ocupació que necessiten, assegura, no només més pressupost per fer front a l'augment de l'atur, sinó també polítiques integrals de formació que augmentin la qualitat de les feines a què poden optar les persones a l'atur i també els seus salaris.