El poder judicial, en funcions, renova el Suprem contra el criteri del govern espanyol

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha votat aquest dimecres l'acord tancat ahir a última hora per als sis nomenaments del Tribunal Suprem. La majoria del sector progressista dels jutges s'ha sumat a l'acord i al final els nomenaments s'han decidit amb 19 vots a favor dels 21 jutges. En calen 13 per aconseguir el nomenament.

El CGPJ, en funcions des del desembre del 2018, va arribar a aquest acord malgrat les pressions, suggeriments i advertències externes com la del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que advocava per paralitzar els nomenaments, o les d'Unides Podem, que avisaven que existeixen vies legals per impedir el que veuen com una maniobra.

El grup confederal considera que l'òrgan de govern dels jutges usurpa funcions que correspondrien al ple del Congrés designant càrrecs quan el seu mandat ja ha caducat i amenaça amb dur els nomenaments al Tribunal Constitucional.

Cap d'aquestes advertències ha dissuadit els vocals, que van arribar a un acord per als sis nomenaments que corresponen al Suprem, tres per a les presidències de sala i tres per a la sala penal, que és la que revisa les causes de corrupció.

Qui és qui

La presidència de la sala social del Suprem és per a María Luisa Segoviano, que va presidir el tribunal del cas Gürtel i es va oposar a citar Mariano Rajoy; la contenciosa, per a César Tolosa, en detriment de Pilar Teso i Eduardo Calvo; i per a la sala militar l'escollit és Jacobo Barja de Quiroga, i no Julián Sánchez Melgar.

Pel que fa a la provisió de les tres places a la sala penal de l'alt tribunal, una és per a Javier Hernández, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i una altra, per al magistrat del judici de la Gürtel, Ángel Hurtado, que s'hauria imposat als partidaris de la presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, Concepción Espejel, que va formar part del tribunal que va jutjar el major Trapero. La tercera és per a Leopoldo Puente, magistrat de l'Audiència de Madrid.

L'acord s'ha assolit a partir de dues tríades: una amb els tres noms per a les presidències de sala i una altra amb els tres proposats per la sala segona del Suprem.